Jordi Juan
Ja ho va dir Antonio Machado que un vici de Castella era “despreciar cuanto ignora”. I això és el que fan tot sovint els mitjans tradicionals per desprestigiar algunes eines d’Internet com pot ser la xarxa social Twitter. Cada vegada que es manipula el compte d’algun usuari i es divulguen notícies falses, no deixen passar l’oportunitat per criticar la poca fiabilitat de la plataforma. Malgrat això, resulta paradoxal que els mitjans de comunicació tradicionals critiquin aquesta plataforma i, al mateix temps, l’utilitzin com a eina per intentar atraure lectors. I és que tots els usuaris de Twitter tenen accés, a darrera hora de la nit, a les últimes notícies del dia i a contiguts que sortiran l’endemà als diaris, que envien els propis mitjans. En aquest cas, es produeix també un exercici de competència per veure quin és el primer mitjà en penjar la notícia fresca a la plataforma.
Opino que el gran error és voler considerar Twitter com una eina de comunicació substitutiva dels mitjans de comunicació tradicionals. Voler comparar la força d’un article llarg d’opinió, ja sigui en un diari digital o de paper, amb un missatge de 140 caràcters és fer una comparació imprecisa. Cadascú té un paper i una feina a fer. I els propis mitjans tradicionals han de veure Twitter com una eina més que els pot ajudar a millorar els seus productes. És una ajuda, no una alternativa. És Twitter menys fiable que un diari tradicional? Aquest no és el debat. Quan revisem el nostre compte de Twitter trobem tweets que ens permeten accedir a links amb informacions d’allò més interessants, a idees i opinions molt ben trobades, però també ens trobem amb comentaris i notícies absolutament prescindibles. Si més no, el mateix passa a qualsevol mitjà de comunicació tradicional. Crec qué és un error criminalitzar el fenomen Twitter. I és que si no t’agrada, no hi juguis, però no critiquis els qui ho vulguin fer.
Opino que el gran error és voler considerar Twitter com una eina de comunicació substitutiva dels mitjans de comunicació tradicionals. Voler comparar la força d’un article llarg d’opinió, ja sigui en un diari digital o de paper, amb un missatge de 140 caràcters és fer una comparació imprecisa. Cadascú té un paper i una feina a fer. I els propis mitjans tradicionals han de veure Twitter com una eina més que els pot ajudar a millorar els seus productes. És una ajuda, no una alternativa. És Twitter menys fiable que un diari tradicional? Aquest no és el debat. Quan revisem el nostre compte de Twitter trobem tweets que ens permeten accedir a links amb informacions d’allò més interessants, a idees i opinions molt ben trobades, però també ens trobem amb comentaris i notícies absolutament prescindibles. Si més no, el mateix passa a qualsevol mitjà de comunicació tradicional. Crec qué és un error criminalitzar el fenomen Twitter. I és que si no t’agrada, no hi juguis, però no critiquis els qui ho vulguin fer.
No hay comentarios:
Publicar un comentario