Joan Barrera
El gremi periodístic no guanya per esglais. Patim la pitjor crisi del sector i, a més, la imatge que donen alguns dels nostres representants és deplorable. Em refereixo al expresident de la Asociación de la Premsa de Granada, Antonio Mora, que no se li va acudir altre cosa que amenaçar amb un cinturó a una jove propalestina que es va colar en un acte per commemorar els 25 anys de les relacions entre Espanya i Israel.
Cal ser energúmen per actuar d’aquesta manera. El pitjor és que la dimissió, després d’aquest acte tan deplorable, no es va produir d’immediat sinó que va haver de ser pressionat pels seus col·legues, avergonyits, abans de prendre la decisió de deixar el càrrec. Hi ha gent que s’agafa a la cadira com si fos una part del seu cos i en aquestes circumstàncies no queda altre remei que l’amputació.
La reacció violenta d’Antonio Mora recorda temps passats, quan el periodisme s’exercia a base de trompades de la censura i multes que podien arribar fins a la inhabilitació professional. Costa creure que encara quedin entre el col·lectiu periodístic persones d’aquella època. Està clar que la xacra, per molt que es netegi, no s’extingeix del tot.
Si alguna cosa ha de quedar clar entre els periodistes és que la defensa de la llibertat d’expressió, exercida de forma pacífica, està renyida amb la violència. A Antonio Mora, els seus companys l’han fet dimitir del càrrec. Em pregunto com reaccionarà el dia que algun col.lega o subaltern gosi dur-li la contrària. Quina por. Després d’aquest fet, espero que el tal Mora no es torni a presentar com a periodista. Per decència, li hauria de caure la cara de vergonya.
Cal ser energúmen per actuar d’aquesta manera. El pitjor és que la dimissió, després d’aquest acte tan deplorable, no es va produir d’immediat sinó que va haver de ser pressionat pels seus col·legues, avergonyits, abans de prendre la decisió de deixar el càrrec. Hi ha gent que s’agafa a la cadira com si fos una part del seu cos i en aquestes circumstàncies no queda altre remei que l’amputació.
La reacció violenta d’Antonio Mora recorda temps passats, quan el periodisme s’exercia a base de trompades de la censura i multes que podien arribar fins a la inhabilitació professional. Costa creure que encara quedin entre el col·lectiu periodístic persones d’aquella època. Està clar que la xacra, per molt que es netegi, no s’extingeix del tot.
Si alguna cosa ha de quedar clar entre els periodistes és que la defensa de la llibertat d’expressió, exercida de forma pacífica, està renyida amb la violència. A Antonio Mora, els seus companys l’han fet dimitir del càrrec. Em pregunto com reaccionarà el dia que algun col.lega o subaltern gosi dur-li la contrària. Quina por. Després d’aquest fet, espero que el tal Mora no es torni a presentar com a periodista. Per decència, li hauria de caure la cara de vergonya.
No hay comentarios:
Publicar un comentario