Joan Barrera
Finalment, la democràcia espanyola tindrà una llei de transparència que trenqui amb la opacitat de l’administració i faciliti l’accés al ciutadà a dades vinculades a la gestió pública. Espanya era una de les darreres democràcies avançades sense una llei d’aquestes característiques i el veritable forat negre per on s’escolava una bona part de la credibilitat del sistema.
Al marge de lectures polítiques, de si la mesura la impulsa un govern conservador o hagués estat millor que la iniciativa l’hagués proposat un executiu progressista, el resultat final és una bona notícia. Lluitar contra la opacitat és una forma d’enfortir la democràcia i la millor manera de cicatritzar la ferida que hi ha entre els polítics i els ciutadans. La certesa és que amb una llei de transparència s’haguessin pogut evitar casos com el Palma Arena, el Gürtel i en un entorn més proper aquells que vinculen a determinats personatges com a beneficiaris de subvencions públiques atorgades amb procediments poc clars.
És veritat que la opacitat és el germen de la corrupció i cal combatre-la. De la mateixa manera que obrir les portes de la informació pública, més enllà d’aquelles dades que afecten a la seguretat de les persones, és una garantia democràtica. Si el Govern central dóna el primer pas l’han de seguir la resta d’administracions i estaments que són essencials en la estructura de l’Estat, com l’administració de Justícia. No tindria sentit una iniciativa que, tot i ser potent, acotés l’objectiu final.
Volem transparència per refer els ponts amb els gestors públics, per dignificar la política, per millorar l’eficiència de l’administració, per descobrir els corruptes i als mals gestors, per garantir l’equanimitat, per esvair privilegis, per reforçar el ciutadà com a peça central de la democràcia, per trencar el malefici que manté punts negres allà on hi hauria d’haver claredat. El dret a la informació no admet parcel·les.
Al marge de lectures polítiques, de si la mesura la impulsa un govern conservador o hagués estat millor que la iniciativa l’hagués proposat un executiu progressista, el resultat final és una bona notícia. Lluitar contra la opacitat és una forma d’enfortir la democràcia i la millor manera de cicatritzar la ferida que hi ha entre els polítics i els ciutadans. La certesa és que amb una llei de transparència s’haguessin pogut evitar casos com el Palma Arena, el Gürtel i en un entorn més proper aquells que vinculen a determinats personatges com a beneficiaris de subvencions públiques atorgades amb procediments poc clars.
És veritat que la opacitat és el germen de la corrupció i cal combatre-la. De la mateixa manera que obrir les portes de la informació pública, més enllà d’aquelles dades que afecten a la seguretat de les persones, és una garantia democràtica. Si el Govern central dóna el primer pas l’han de seguir la resta d’administracions i estaments que són essencials en la estructura de l’Estat, com l’administració de Justícia. No tindria sentit una iniciativa que, tot i ser potent, acotés l’objectiu final.
Volem transparència per refer els ponts amb els gestors públics, per dignificar la política, per millorar l’eficiència de l’administració, per descobrir els corruptes i als mals gestors, per garantir l’equanimitat, per esvair privilegis, per reforçar el ciutadà com a peça central de la democràcia, per trencar el malefici que manté punts negres allà on hi hauria d’haver claredat. El dret a la informació no admet parcel·les.
No hay comentarios:
Publicar un comentario