José Sanclemente
Es muy difícil que la prensa no pierda credibilidad cuando un editor defiende sus intereses particulares. Lo que está pasando en Gamonal (Burgos) es un claro ejemplo. No me voy a extender en lo que ya contaba el director de eldiario.es, Ignacio Escolar, en su columna, aunque debería releerse para entender por qué los medios pueden acabar con el periodismo como decía Graham Greene.
 |
| Antonio Miguel Méndez Pozo, constructor y editor. |
Un constructor no puede ser editor de un diario, lo mismo que un pirómano no debería ser a la vez guardabosques ni un ministro de Economía, banquero.
En el caso del periodismo los límites están a flor de piel: deben ser tan susceptibles que la raya a traspasar solo puede estar teñida de un rosa pálido, casi transparente, y condicionados exclusivamente por las ideas, jamás por los compromisos y las hipotecas personales.
Arde Burgos porque los vecinos de Gamonal se oponen a las obras de un bulevar que les va a costar 8 millones de euros antes que priorizar los servicios esenciales de una comunidad castigada por la crisis. Algo de esos 8 millones se va a llevar la empresa constructora del editor del diario de Burgos, 'Michel' Méndez Pozo, que debería informar con imparcialidad en su diario sobre lo que en su ciudad está sucediendo.
El director del 'Diario de Burgos', en la cadena SER, hacía el miércoles 15 de enero un lamentable papel en defensa de su editor cuando debería estar del lado de los débiles, de aquellos a los que un periódico debe darles voz. Solo así se concibe el periodismo.
El miércoles pasado 'Diario de Burgos' abría su página web con un anuncio publicitario en defensa de Gamonal patrocinado por el Ayuntamiento de Burgos: Apostando por Gamonal es el lema y el vídeo que ostentaba en su cabecera el periódico.
Este es el claro ejemplo de que no todo vale en el periodismo, ni siquiera la publicidad tendenciosa en un momento como el que viven los burgaleses.
O se apuesta por los ciudadanos o el periodismo se muere. Lo están matando.
http://www.josesanclemente.com/
La veritat és que no estava gaire informat sobre les revoltes de Burgos. Els articles del senyor Sanclemente i Escobar m'han posat al dia. Aquestes revoltes justificades et fan sentir com si visquessis en un país infinitament llunyà d'Occident i de la UE. On són els valors que han d'informar qualsevol estat de dret amb qualitat democràtica pertanyent a la UE? Ens ho hem de fer mirar i molt. Es diu que la política està segrestada per les elits econòmiques. Segurament és veritat. Però, els actors polítics, com l'equip de govern de Burgos, també s'hi posen bé perquè els segrestin. Constructors corruptes dirigint mitjans de comunicació per afavorir els seus interessos particulars. El que faltava. L'article de L'Ignacio Escobar és acollonant. No es pot suportar tanta corrupció. En aquest cas, aquesta arma de doble tall anomenada Internet juga un paper molt important per mobilitzar a la ciutadania davant la ferum que desprenen tantes tones de corrupció en aquest abocador que es diu Espanya (I Catalunya, també). L'estat de dret no funciona. I si no funciona l'estat de dret, es posa en perill un estat del benestar ja molt tocat. S'han d'endurir les penes pels delictes econòmics i contra l'administració pública des d'ahir. O bé, que s'apliqui el dret penal establert contra els tipus de delictes esmentats per part de l'administració de justícia, perquè no es fa. S'està arribant a una precarietat inaudita en la legitimitat de les institucions polítiques democràtiques. I cada dia que passa es destapa un nou cas de corrupció política. Pensava que l'estafa econòmica que va provocar la crisi econòmica faria reflexionar a les elits que detenen el poder per actuar fermament en contra de la corrupció. Tot el contrari. Vivim en una permanent involució de valors democràtics i cívics sense precedents i sense aturador. Respecte els segrestats polítics, com l'alcalde de Burgos i el seu equip de govern, podrien fer quelcom més que parar la mà per veure que els hi cau per part d'individus com aquest "Michel" de Burgos. I ja per acabar només falta veure en els mitjans de comunicació el senyor Mario Conde alliçonant sobre què no funciona en les institucions. Quins ous!
ResponderEliminarMoltes felicitats a l'Ignació Escobar per donar tantes dades i per l'excel·lent article escrit sobre la crispació ciutadana justificada a la seva ciutat. No n'hi ha per menys.
Felix Torras Solsona
Trader y Analista
Conec un cas similar al que expliques a Sant Cugat, on pràcticament tot el poble estava en mans del propietari de Premsa Local... en tot cas, és complicat que un diari sigui un ens virginal, sempre hi ha propietaris, grups de comunicació, holdings d'empreses, anunciants o accionistes amb interessos en alguna banda i no cal arribar al cas de Randolph Hearst... hi ha exemples ben a prop... el problema amb el Diari de Burgos és que es fa massa evident, queda poc elegant i, en petita escala, fa flaire de caciquisme. Imagino que la única manera d'evitar-ho és deixar llibertat las periodistes i resar pq no s'imposi l'autocensura.
ResponderEliminarMarta Torres
Periodista. Creadora de Bdebarna.net
FE D'ERRATES
ResponderEliminarVolia rectificar tres errates matusseres en la meva participació en relació al cas Gamonal. L'escriptura no té cap mena de culpa respecte tot el que passa. No es mereix que el baquetegin. De cap manera. Com tampoc que un reconegut i honest periodista el bategin amb un altre cognom. El periodista i director de El diario.es s'anomena Ignacio Escolar que quedi ben clar. I no pas Ignacio Escobar. Un altre error és confondre la direcció amb la propietat. Antonio Miguel Méndez Pozo és el propietari de El Diario de Burgos. I per últim, el dret penal establert no s'aplica contra els delictes; el dret penal establert s'aplica als casos en què les persones hagin pogut cometre delictes contra el patrimoni i contra l'ordre socioeconòmic i delictes contra l'Administració Pública.
Fèlix Torras Solsona
Analista i Trader
Volia dir "no es mereix que la baquetegin".
ResponderEliminarFèlix Torras Solsona
Analista i Trader