Pactar amb el diable té un preu

Cristina Palomar

En ple debat sobre el perill que suposa per a la credibilitat dels mitjans de comunicació que la majoria --per no dir tots-- estiguin en mans dels bancs, ha trascendit que el Col·legi de Periodistes de Catalunya ha demanat un préstec hipotecari de 300.000 euros al Banc de Sabadell a canvi de la seu que té a la Rambla de Catalunya per fer front als seus problemes de tresoreria. La decisió de l'actual junta de govern, presa davant la tallada en sec del crèdit, ha provocat la queixa d'una part dels col·legiats, que ha presentat un recurs al considerar l'operació com a "un acte d'opacitat inadmissible".

Conferència a la sala d'actes de la seu del CPC de Barcelona.

Tot i que des del col·legi s'ha defensat la "transparència" de la decisió i es remarca que "no s'han vulnerat els Estatuts", el grup de periodistes denunciants considera que la convocatòria d'assemblea extraordinària per aprovar la mesura del 16 d'abril es va fer a corre-cuita i en plenes vacances de Setmana Santa.

Segons llegeixo a l'e-notícies, la surrealista explicació del Col·legi per justificar el poc marge de maniobra donat per discutir una decisió tan important és que "la data de la firma del crèdit la va imposar el banc".

Després d'això, sobren les paraules i falten els calbots. D'entrada, imagino que els deutes del Col·legi no són pecata minuta, sobretot després d'haver estirat més el braç que la màniga amb l'ambiciosa reforma del local i el sorprenent augment de la plantilla dels últims mesos. A banda, hi ha el fet que hipotecar l'emblemàtica seu, situada en una zona molt cobejada pel sector immobiliari, per pagar les factures no només és molt preocupant. És també una decisió de conseqüències imprevisibles.

Digueu-me pessimista, però donat el futur poc engrescador del nostre gremi i el continu degoteig de baixes de col·legiats que han perdut la feina, ¿algú de la nova junta de govern s'ha plantejat la remota possibilitat d'acabar vivint de lloguer o, fins i tot, de ser desnonats per impagament? Tinc entès que el nou gerent del Col·legi dirigeix el vaixell com si fos una empresa i, curiosament, aquest és el mateix error que estan cometent els mitjans catalans i espanyols. Confondre un diari o un col·legi professional amb una empresa de butifarres aboca al desastre segur i els col·legiats en som responsables.

I per acabar d'embolicar la troca al voltant del debat sobre la imparcialitat i la credibilitat del periodisme actual, recupero la notícia publicada pel butlletí del Col·legi, que celebrava la renovació --el 7 de maig passat-- de l'acord de col·laboració entre la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes i Repsol. L'empresa petroliera, intocable ama i senyora de la petroquímica tarragonina, patrocinarà un cicle de conferències i unes jornades de formació, i s'encarregarà de pagar la impressió de la Guia de la Comunicació 2014. Els periodistes que van assistir a la firma de l'acord van rebre de regal la Guia Repsol de carreteres.

http://laperiodistadesquiciada.blogspot.com.es/