Víctimes que esdevenen botxins

Cristina Palomar

Per molt acostumada que estigui a detectar la manipulació que els mitjans de comunicació oficials fan de la informació, no per això deixo d'indignar-me cada vegada que la detecto. Aquest dimecres 28 de maig, els dos temes estrelles a la televisió --tant catalana com espanyola-- han estat la nova entrada massiva d'immigrants subsaharians a Melilla i els aldarulls de la nit de dimecres a diversos barris de Barcelona pel desallotjament --amagat intencionadament fins l'endemà dels comicis europeus-- de Can Vies.

En els dos casos s'ha explicat el què de forma esbiaixada il·lustrant-lo amb imatges violentes i fent passar les víctimes per botxins, i s'ha omès el per què. El drama dels subsaharians que s'estan mesos amagats al mont Gurugú, subsistint com a animals i estomacats de valent per la racista policia marroquina s'ha convertit de nou en una colla de salvatges mig despullats, cridant com a posseïts pels carrers de Melilla i maldant per arribar al CETI abans que tanqués. Més d'un espectador haurà pensat en electrificar la tanca després d'haver vist les imatges.

El mateix ha passat a l'hora d'informar sobre el rebuig social que ha provocat a Barcelona el desallotjament --per sorpresa i amb una contundència policial més digna d'una dictadura que d'una democràcia-- del casal popular que ocupava des de fa 17 anys un edifici abandonat al barri de Sants propietat de Transports Metropolitans de Barcelona (TMB). També aquí els okupes s'han convertit en botxins i els Mossos en víctimes. S'ha parlat de la violència --inadmissible-- desfermada dels joves kaleborrokos als carrers de la ciutat-aparador de Xavier Trias, però no de la violència policial desproporcionada, dels ferits, de les cassolades de rebuig, dels helicòpters sobrevolant la ciutat de matinada i de l'atac a la seu de la revista 'La Directa'.

M'ha resultat especialment xocant escoltar aquest matí com Catalunya Ràdio entrevistava un representant sindical dels Mossos d'Esquadra i no li preguntava per l'actuació policial contra 'La Directa' o pels atacs als veïns de Sants que es manifestaven dilluns passat pacíficament contra el desallotjament. També m'ha sorprès que l'entrevista s'hagi posat abans que les curtes declaracions del president de la FAVB, Lluís Rabell, en què contextualitzava la violència per la crispació generada per la crisi i la injustícia social que provoca, i alhora demanava diàleg a les institucions.

Voler amagar a l'opinió pública el conflicte social darrere d'un simple cas de desordre públic com ha intentat fer l'Ajuntament de Barcelona podia funcionar fa un temps. Ara ja no. Curiosament, l'únic que ha aplaudit l'estratègia de CiU d'atiar primer les flames del conflicte negant-se a trobar una solució pactada i autoritzant-ne un desallotjament violent ha estat Alberto Fernández Díaz, el representant municipal del PP, amb qui Trias governa d'amagat. Fernández Díaz --com el seu germà Jorge en el cas de Melilla-- no només ha aplaudit la fermesa demostrada, sinó que ha demanat tolerància zero. La mateixa que, suposo, deu demanar per als corruptes del seu partit.

http://laperiodistadesquiciada.blogspot.com.es/