ETA com a tapadora

Andreu Farràs
L’últim anunci d’ETA és importantíssim. És una afirmació que només un insensat pot posar en dubte. I atesa aquesta transcendència és lògic que els mitjans de comunicació li hagin dedicat nombroses pàgines i moltes hores de programació. Em plantejo, però, si la majoria de mitjans no s’estaran passant ara amb aquesta inversió de tinta, cervells, mans i temps i si no estan caient novament en el tradicional seguidisme dels mitjans de comunicació respecte de les agendes i els tempos que marquen els polítics. Es pot comprovar tant en els mitjans que s’inclinen més o menys dissimuladament cap a Alfredo Pérez Rubalcaba com els que –sense tants complexos—voten a favor del PP. Molts dies després de l’anunci d’ETA i molts mesos després que la banda estigui acorralada, delmada i en fallida tècnica uns i altres segueixen donant voltes a si el que han notificat els tres encaputxats és cert o fals, si és una veritable claudicació o si és una altra treva trampa. De nou la majoria dels mitjans demostren tenir poca agenda pròpia i anar al pas que marquen els (dos grans) partits polítics espanyols. Gràcies a ETA, Rubalcaba agafa una mica d’oxigen i pot referir-se a un dels comptats èxits del Govern que ha vicepresidit fins fa quatre dies. I gràcies a ETA i les bisantines discussions sobre si ha d’haver-hi vencedors i vençuts o sobre qui ha de consolidar el relat –això del relat és força pedant i fa mil·lennis que se sap que només els vencedors escriuen la història--, el gran mut Mariano Rajoy s’estalvia detallar quins son els seus plans d’ajustament econòmic i social i les solucions que planteja per sortir de la pitjor crisi que pateix Espanya des de la guerra civil. Gràcies a ETA, la purga de cavall del PP està podent seguir oculta uns quants dies més i Rubalcaba pot continuar parlant d’antiterrorisme en comptes de la desastrosa política económica de Zapatero.

Gràcies a ETA també els mitjans catalans no han d’investigar i publicar, per posar només un exemple, si a les caixes catalanes –dues d’elles nacionalitzades de forma descarada-- s’han produït bonificacions, indemnitzacions o prejubilacions que si es coneguessin escandalitzarien tant a l’opinió pública com ho han fet els pagaments que van garantir-se sense cap escrúpol els directius de Nova Caixa Galicia o la CAM. Posar l’escarxofa per demanar l’opinió al voltant d’ETA als polítics és molt més còmode que investigar. Més senzill, per als polítics, perquè així no han de parlar de les solucions que proposen per combatre la crisi econòmica –que, segons totes les enquestes, preocupa ara deu vegades més als electors que ETA, excepte als bascos i a les víctimes--. I més barat per a les empreses periodístiques: en primer lloc, perquè no han de dedicar diners a salaris de periodistes experimentats que esbrinin assumptes més enllà de les rodes de premsa i els actes electorals (això ja ho poden fer becaris o llicenciats submileuristes); i, en segon lloc, perquè si, per posar només dos exemples, no parlen dels souassos d’alts càrrecs en diferents nivells de les administracions públiques i els seus innombrables ens autònoms i corporacions o dels bonus, indemnitzacions i prejubilacions dels directius de les caixes, els editors no s’enemisten amb els principals creditors de les seves apalancades empreses ni amb els responsables de les administracions que subvencionen determinats suplements, programes o promocions comercials. El comunicat d’ETA va ser una notícia molt feliç. Però se n’està fent un gra massa. I es nota bastant que s’està usant per treure dels flaixos i els focus realitats desagradables i molt més compromeses per als tres o quatre grans competidors electorals.