'La noria' segueix girant

Joan Barrera
Jordi González no es podia pensar, ara fa una setmana, que la entrevista amb Rosalía García, mare del Cuco, un dels principals acusats per la mor de la jove sevillana Marta del Castillo, provocaria un terratrèmol de tanta magnitud i que el programa La noria seria el principal damnificat de l’estratègia de llençar merda per captar audiència i guanyar diners. L’origen de l’enrenou no és menor. Que grans anunciants com Banc de Sabadell, Nestlé, Campofrío, l’Oreal o Vodafone, decideixin retirar la seva publicitat del programa per considerar que no s’ajusta als valors que les marques volen transmetre a la societat és un fet interessant, que caldrà veure com evoluciona.

No recordo que s’hagués produït un fet similar en el món televisiu espanyol. Però compte a l’hora de llençar les campanes al vol i de proclamar que es tracta d’una gran victòria sobre un programa que s’ha convertit en un model d’èxit a base d’explotar la morbositat i els instints més baixos. El decisió de retirar la publicitat pot ser un simple moviment tàctic, tot esperant que el temporal baixi d’intensitat i que la polèmica que ha sorgit a través de les xarxes socials s’escampi.

Expressant aquest temor no em vull solidaritzar amb el discurs demagògic de Jordi González apel·lant a la llibertat d’expressió i denunciant una campanya de linxament en contra de La noria. No. Ho faig perquè dubto que en aquest país hi hagi una voluntat clara d’exercir un control crític dels continguts televisius, com passa a la resta de l’Europa comunitària.

Per ser més precís. En aquesta polèmica comparteixo la opinió d’aquells que pensen que els anunciants retirant-se del programa s’han trobat, sense preveure-ho, amb un actiu que els pot fer més atractius als potencials compradors.

Ja m’agradaria que en l’ànim dels executius d’aquests grans companyies hi hagués una mínima intenció d'influir en els continguts de La noria, apel·lant a la responsabilitat social de les empreses que representen. Penso que ni s’ho plantegen. Diria més. Estic convençut que en la decisió ha pesat més el temor a veure´s embolicats en una campanya de desprestigi a través de les xarxes socials que les consideracions morals i ètiques per la entrevista a la mare del Cuco. És així com funcionen les coses.