Jaume Codina
No per esperada, la notícia em sap menys greu: 'Altaïr' tanca. La revista, no les llibreries, és obligat precisar. Magre consol. 'Altaïr', la revista, ha estat per a mi un referent, una publicació exemplar per moltes raons, un espai amb el qual m’agradava molt col·laborar. N’estic orgullós.
Fa molts i molts anys que 'Altaïr', la revista, va nèixer. Fa molts i molts anys que hi vaig escriure el meu primer reportatge: un viatge en transport públic per l’illa de Java, a Indonèsia. Per aquella època, ja havia tastat l’ambient quasi clandestí de la primera llibreria, al carrer Riera Alta, al Raval, que, amb el temps i la maduresa s’ha convertit en la gran llibreria de la Gran Via de les Corts Catalanes, la llibreria de viatges més gran d’Europa, segons la pròpia web.
Però no em vull desviar: les llibreries continuen, per sort, i és la revista la que sembla haver arribat a la fi. Un dia vaig anar a veure el Pepe Verdú i li vaig proposar fer una secció estable de viatges i internet, que era una “cosa” que tot just començava a obrir-se pas entre els no iniciats (per descomptat que la paraula “internauta” ni tan sols no s’havia inventat). Em va dir que sí i la secció va durar una bona temporada, amb un títol extraordinariament original, Internet Viajero, fins que ja tothom va aprendre a moure’s per la xarxa i trobar les informacions desitjades.
Després van venir d’altres escrits i col·laboracions, a la Patagonia, a Indonèsia novament, a Egipte, a Austràlia, a Zimbabwe, a Suècia, a la Polinèsia Francesa i a tants i tants indrets del món... fins arribar al Trastevere, en el número dedicat a Roma fa uns mesos. No és un mal lloc per acabar, penso.....
Mai no ha estat fàcil escriure a Altaïr. No s’hi valia posar qualsevol cosa o redactar de qualsevol manera. Han pagat poc, excepte quan RBA se’n va fer càrrec, però, francament, jo no hi he escrit pels diners: hi he escrit pel plaer, per la satisfacció de publicar-hi.
Altaïr, et trobaré a faltar.
La gent d’Altaïr, llibreries i revista, ha escrit a tall de comiat:
“El apoyo, afecto y simpatía que nos hacéis llegar por todos los medios es la mejor despedida que hayamos podido imaginar. El viaje nos une desde 1979, cuando decidimos dedicar nuestra vida a pensar y vivir por y para el viaje. Gracias, una vez más, por la cercanía y la confianza y las ganas de seguir viajando con Altaïr .
Seguiremos editando nuestra colección de libros, continuamos con las librerías, y internet sigue siendo una morada que nos encanta. Y trataremos de plantear nuevas propuestas, sin duda, que sigan acercándonos a las ganas de soñar viajes que compartimos con vosotros, lectores y lectoras."
És una llàstima. M'agradava molt la revista.
ResponderEliminar