El tsunami de la crisi arrassa el periodisme ebrenc

Maite Ruiz

El periodisme de les Terres de l’Ebre està vivint possiblement els moments més crítics i baixos de la seua història. L’estructura construïda als anys noranta, amb una gran diversitat de mitjans de comunicació forts i ambiciosos que creixien al territori i contractaven periodistes professionals, trontolla avui en dia amb acomiadaments dia sí, dia també.
Es evident que la crisi està afectant molts sectors econòmics, i que les empreses dels mitjans de comunicació no en són alienes. Però la crisi, o l’excusa de la crisi, ha portat al gremi a veure com els llocs de treball es van reduint, les possibilitats d’exercir desapareixen i, en conseqüència, la informació i el dret a estar informat minva cada dia.
Evidentment, la situació de desmantellament és general a tot el país, però sí es cert que a les Terres de l’Ebre es posa en perill quelcom més. I és el tenir uns mitjans de comunicació locals forts i diversificats que garanteixin, d’una banda, la possibilitat d’estar ben informat del què passa, i de l’altra, que hi haurà un control de la cosa pública. Aquesta és la funció social del periodisme.
Per això, avui vull mostrar una targeta vermella ben gran a tots els mitjans de comunicació de les Terres de l’Ebre que han optat pels acomiadaments, els expedients de regulació i les reduccions de jornada com a fórmula per afrontar la crisi, una excusa en moltes ocasions que serveix per acomiadar periodistes professionals i amb una llarga trajectòria a les espatlles a canvi d’omplir continguts amb informació d’agència o contractar joves, de vegades sense experiència o fins i tot sense títol, tot oferint-los unes condicions precàries i debilitant una professió essencial que a casa nostra, vull recordar, ha estat testimoni, escriptora i de vegades co-responsable en els últims anys  d’esdeveniments tant importants com la lluita antitransvasament, el reconeixement territorial de les Terres de l’Ebre Catalunya amb el desplegament del Govern de la Generalitat, l’Administració, seguint-les totes les institucions i entitats. O l’aturada del Pla Hidrològic Nacional, la lluita contra Enron, el cementiri nuclear…. Per això avui, vull fer un reconeixement a aquells professionals que han patit a les Terres de l’Ebre els acomiadaments i lamentar que les redaccions es quedin buides, sense persones amb experiència i sense els valors deontològics de l’ofici. Aquí, i davant el mutisme al territori d’altres institucions i poders, un reconeixement merescut cap a:
Enric Algueró (extreballador d’Ebre-Cadena SER), Sònia Castelló (extreballadora d’Ebre-Cadena SER), Jesús Ferrando (extreballador de L’Ebre), Sofia Cabanes (extreballadora de L’Ebre), Núria Espelta (extreballadora de L’Ebre), Gustau Moreno (extreballador d’El Punt), Roser Royo (extreballadora d’El Punt), Eduard Prats (extreballador d’Ebre-Cadena SER), Cristina Fornós (extreballadora de l’ACN), Joan Josep Carot (extreballador de Diari de Tarragona), Rosa Garcia (ex treballadora de Teveon), Vicki Curto (extreballadora de l’Ajuntament de Roquetes), Encarna Fernàndez (ex treballadora de Móra d’Ebre-Cadena SER), Gabi Sanz (extreballador de Móra d’Ebre-Cadena SER) i, si m’ho permeten m’incloure a mi mateixa, Maite Ruiz, en aquesta llarga llista com a extreballadora de Ràdio Tortosa. Si m’he deixat algú, disculpeu-me i, feu-m’ho saber. Malauradament, a més a més, sembla que el tsunami que arrassa el periodisme ebrenc encara no ha acabat… Anims als que quedeu i confiem amb la vostra feina.

I a vostès els hi pregunto: ¿Creuen de veritat que, sense periodistes suficients als mitjans, rebran una informació veraç, plural, autèntica, de control i de qualitat?
(http://maiteruiza.wordpress.com)