Pujol, els pujolistes d'abans, els pujolistes d'ara i els mitjans catalans de sempre

Andreu Farràs

Javier del Pino, director de 'A vivir que son dos días', de la cadena SER, ens va convidar aquest diumenge al matí a uns quants periodistes per parlar sobre les relacions de Jordi Pujol amb els mitjans de comunicació públics i privats. La conversa va partir d’un extens reportatge escrit per Jordi Pérez Colomer a 'El Español',
el neonat diari digital de Pedro J. Ramírez.

D'esquerra a dreta, Felip Puig, Oriol Pujol, Jordi Pujol i Artur Mas, 
en una imatge d'arxiu.

Sota el prou eloqüent títol de ‘El libro negro del periodismo en Cataluña’, l’informe detalla les maniobres que Pujol i els seus col·laboradors van realitzar durant 23 anys sobre els editors, directors i redactors dels mitjans de comunicació de la seva 'jurisdicció' per tal de controlar l’opinió publicada al país que el líder nacionalista es va disposar a “reconstruir” després de l’ensulsiada de la guerra civil i la dictadura.

A més de Pérez Colomer, Del Pino va convidar a participar en l’espai que periòdicament coordina el veterà corresponsal de guerra Gervasio Sánchez a uns quants periodistes catalans que van conèixer en algun moment de la seva carrera professional Jordi Pujol. Vam ser-hi Carles Francino, Siscu Baiges i jo mateix. Ens va acompanyar a la tertúlia el mestre de reporters José Martí Gómez, col·laborador fixe de Del Pino, i José María Mena, que amb Carlos Jiménez Villarejo van convertir-se durant una llarga època en les bèsties negres del nacionalisme català per ser els fiscals encarregats d’investigar al 1984 la querella per la fallida de Banca Catalana, una suposada “jugada indigna” del Govern socialista de Felipe González per ensorrar Jordi Pujol, expresident d’aquella entitat i presumpte corresponsable de diversos delictes monetaris.

El debat va durar una hora. Van sortir les influències de Pujol i els pujolistes a TV-3, les subvencions als mitjans afins, les censures i les autocensures d’alguns periodistes, la marginació dels reporters desafectes del règim, el menyspreu envers els llibres i els reportatges crítics amb CiU, etcètera.

Per si és del vostre interès, adjuntem tot seguit un link amb tota la conversa transmesa per la cadena SER.

I per aixecar l'ànim i riure una mica, el millor perfil sonor de José María Aznar, per Cristina Pardo, al mateix programa. Imperdible: