El quadern dels periodistes apocalíptics, integrats, optimistes i/o solidaris

EL QUADERN DELS PERIODISTES APOCALÍPTICS, INTEGRATS, OPTIMISTES I/O SOLIDARIS

20 dic. 2017

De 10 morts cap amunt interessa una noticia internacional

Siscu Baiges

“Només els interessava una notícia quan hi havia de deu morts cap amunt”. Qui va afirmar-ho és el periodista mexicà Martín Durán Romero, que viurà quatre mesos a Barcelona en un programa d’acollida solidària. Qui l’acull és la “Taula per Mèxic” que, conjuntament amb l’Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), va organitzar la tertúlia “Mèxic: periodisme sota amenaça”, el
Martín Durán Romero, en una imatge d'arxiu.
passat 19 de desembre.

Durán va fugir de la ciutat de Culiacán, on exercia de periodista al diari ‘La Pared’, poc després que fos assassinat el també periodista Javier Valdez, amb qui coincidia en les investigacions i publicacions sobre els càrtels de la droga i el crim a l’estat de Sinaloa. Primer es va acollir al programa de protecció de periodistes i defensors dels drets humans impulsat pel govern federal i es va traslladar a la capital del país. Però la protecció de l’Estat és insuficient, segons ell, ja que considera que hi ha massa vincles entre el narcotràfic i els servidors públics.

Una setantena de persones van escoltar les explicacions de Martín Durán a la sala de l’ICIP on es va celebrar l’acte. Mentre es desenvolupava ens van comunicar que un estudiant universitari acabava de ser assassinat al seu país. També el mateix dia, Reporters sense Fronteres donava a conèixer el seu informe anual sobre els atacs comesos contra periodistes i situava Mèxic en el segon país on més professionals han estat assassinats: 11, només superats pels 12 morts a Síria.

Amb l’obsessió endogàmica que viu Catalunya des de fa molts anys, conèixer les dificultats amb què treballen periodistes com Martín Durán ens recorda que és immoral viu amb els ulls i les orelles tancades més enllà dels nostres conflictes quotidians. Com n’és de ridícul i injust viure mirant-se el melic permanentment. No és problema només dels catalans i els espanyols, clar. Martín Durán ho va deixar ben clar. Treballava per Associated Press i va explicar que les seves notes informatives només interessaven quan hi havia més de deu morts.

Hi ha gent que pensa que cal preocupar-se de la realitat dels països que viuen en situacions de violència extrema més enllà dels morts que hi hagi en un atemptat o en un xoc entre bandes rivals. La que forma la ‘Taula per Mèxic’, que amb un cop de mà de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat, permetrà arrencar Martín Durán durant quatre mesos de l’escenari de risc en què s’ha mogut fins fa unes setmanes.

Però la primavera del 2018 haurà de tornar a Mèxic i decidir si continua jugant-se la vida amb les seves informacions o, com molts d’altres companys de professió, voluntàriament o per instruccions dels propietaris dels seus mitjans, opten per mirar cap a una altra banda. I comptar el nombre de morts abans de proposar a una agència internacional de notícies si li interessa parlar de la tragèdia quotidiana i silenciada que viu el seu país.

19 dic. 2017

Malos augurios para los diarios en papel

José Sanclemente
Si hace diez años el 30% de la población española de más de 14 años leía periódicos de información general en papel, ahora la última encuesta del EGM (Estudio General de Medios) ha arrojado la peor cifra de lectores de la historia de los diarios: tan solo el 19% leen habitualmente este tipo de prensa. El descenso de 11 puntos en la audiencia de lectura de diarios equivale a una caída del 37% de los lectores. Este año la mayor deserción se da en los diarios editados en Madrid (llamados de ámbito nacional) y la menor en los diarios catalanes que, si bien también han caído en este año, lo han
hecho en menor medida seguramente por el seguimiento informativo de los acontecimientos políticos en Catalunya. En la última oleada del EGM, 'La Vanguardia' creció el 5,4%.

El lector de periódicos de información general en papel ha envejecido y tiene su nicho en la población masculina de entre 45 y 65 años. Paralelamente el crecimiento de los diarios digitales ha sido espectacular. Sus lectores se sitúan mayoritariamente en la franja de 25 a 45 años y tienen una penetración en la población española del 27%, en torno a 8 puntos porcentuales superior a la de los viejos diarios en papel. Pero lo más relevante es que los lectores digitales de información general han crecido en diez años de manera espectacular, pasando de tener una penetración del 7% en 2007 a la actual del 27%.

El perfil socioeconómico y cultural de ambos perfiles de lectores sigue siendo similar. Parece que informarse a través de la prensa, ya sea ésta en papel o en digital, es cosa de las clases medias y medias altas que viven en zonas urbanas de más de 500.000 habitantes.

Pero lo preocupante es que los periódicos en papel perderán este año otro 10% de sus compradores, y según los datos de AMI (Asociación de Medios de Información) a octubre de 2017, ya son solo 1,4 millones de personas las que acuden a comprar a diario al kiosco frente a los más de 4 millones que lo hacían hace diez años. Se han perdido más de 2,5 millones de compradores.

Con este panorama las inversiones de los anunciantes en los diarios impresos sigue descendiendo y ya solo es el 30% de lo que era hace una década. Los medios digitales de información general consiguen mayores cuotas de la tarta publicitaria, que si bien es suficiente para rentabilizar a algunos nativos digitales bien dimensionados en sus costes, no lo es para sostener las costosas estructuras de muchos grupos de prensa tradicional.

La disrupción de la prensa escrita tradicional española es cuestión de tiempo, quizás dentro de diez años, de seguir esta pendiente de abandono de lectores y compradores, la cuota de audiencia de los diarios impresos sea escasamente del 10% de la población y los compradores que se acerquen al kiosco no lleguen a la mitad de los que lo hacen hoy en día. Los anuncios impresos en papel serán una reliquia del pasado, algunos periódicos dejarán de imprimirse a diario para hacerlo dos o tres veces a la semana y lo harán en una imprenta común (ya lo han anunciado para 2018, 'Abc', 'El País' y 'La Vanguardia', entre otros). La tarta publicitaria estará mayoritariamente en manos de los buscadores, las redes sociales y los medios informativos digitales. Del reparto de ésta dependerá la sostenibilidad de la prensa por internet, que tendrá que seguir explorando medios de pago a través de sus lectores para asegurar su independencia y rentabilidad, que son las claves para un periodismo de calidad, libre de compromisos y deudas con el poder político y financiero.


La informació als programes electorals del 21-D

Francesc Ràfols
Els programes electorals de les diferents candidatures a les eleccions del 21 de desembre inclouen diversos aspectes relacionats amb la informació i la comunicació. En general, com podreu veure, tret d’algunes poques excepcions, hi ha molt pocs compromisos concrets. En aquest article no pretenc incloure’ls tots, ja que em centraré en els que estan més directament vinculats al periodisme i al dret a la informació. Hi ha altres aspectes igualment importants –els mitjans públics com a vehicle de difusió lingüístic, la CCMA
com a dinamitzador industrial, la indústria audiovisual, els diferents plantejaments sobre l’espai de comunicació català…– però queden fora de l’objecte d’aquest blog, centrat essencialment en el dret a la informació. Però ho podeu trobar tot en aquest document que recull el conjunt dels programes electorals en informació i comunicació, elaborat pel Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC).

Així, em dedicaré a repassar, doncs, què proposa cadascú sobre les qüestions per a mi més importants: 

1.– Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) 

A) CUP 

• Promourem uns mitjans de comunicació i d’informació públics i de gestió pública com a eina necessària per garantir el dret a la informació i el pluralisme polític i social. Per assegurar la seva independència i qualitat, cal allunyar-los del control dels partits polítics i dels interessos dels lobbies empresarials capitalistes. Per això els òrgans de direcció dels mitjans de comunicació públics han de ser escollits per àmplies majories parlamentàries que evitin la seva governamentalització. Així mateix, per consolidar la professionalitat i independència cal promoure la participació dels treballadors en els òrgans de direcció a través de la cogestió. 

B) Catalunya en Comú – Podem 

• Defensem la independència dels mitjans de comunicació respecte dels poders polítics i econòmics i per això apostem per la desgovernamentalització dels mitjans públics.
• Reformar la Llei de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) per blindar la independència, neutralitat i imparcialitat de la televisió de les emissores de ràdio i de totes les plataformes de comunicació de la Generalitat.
• Assegurar el respecte a la independència dels mitjans, tant dels públics com dels privats, davant dels poders polítics i econòmics, i, en aquest sentit desgovernamentalitzar TV3 i els altres mitjans de la CCMA, com també l’ACN, com a condició imprescindible per garantir-ne la independència, la professionalitat, la pluralitat, el rigor i la imparcialitat.
• Establir mecanismes de cogestió per tal d’incorporar les persones treballadores en els espais de decisió i gestió.
• L’elecció del president i dels membres del Consell de Govern amb majoria qualificada i a través d’un procediment de hearing o examen públic.
• La garantia que la CCMA rebrà els recursos necessaris per fer una programació de qualitat, competir amb els grans mitjans privats i afrontar les transformacions tecnològiques. El sistema de finançament ha de ser transparent i fixat per contracte programa i una avaluació de rendiments que no es basi només en les audiències i els costos, sinó també en indicadors de rendibilitat social.
• L’establiment de mecanismes que permetin la participació de l’audiència amb fórmules com el registre d’usuaris únics i, sobretot, l’exercici efectiu del dret d’accés, cosa que exigeix la reforma de la Llei 11/2007. 

C) Ciutadans 

• Garantizaremos la pluralidad e independencia de la Corporación Catalana de Medios Audiovisuales (CCMA). Llevaremos a cabo una política de medios de comunicación basada en la objetividad informativa y la excelencia en la profesión periodística. Modificaremos el sistema de elección del Presidente y el Consejo de Gobierno de la CCMA para tener una televisión y una radio públicas de todos los catalanes y no de un Govern, tal y como Cs ha defendido también en la reforma de la Corporación de RTVE en el Congreso de los Diputados.
• Aseguraremos unos medios basados en la neutralidad, la pluralidad y el respeto. TV3 y Catalunya Ràdio son la televisión y la radio de todos los catalanes y eso debe reflejarse en su programación y en su gestión. Todas las opiniones deben tener cabida, pero también debe quedar claro qué es opinión y qué es información para garantizar un servicio público neutral y libre de sesgo político.
• Garantizaremos la despolitización de la programación dirigida a los menores de edad. Es inadmisible que se use la programación infantil de los medios de comunicación públicos con el objetivo de manipular a los menores de edad con propaganda independentista explícita o encubierta en supuestos contenidos educativos. Garantizaremos que la programación infantil esté libre de ideologías partidistas. 

D) ERC 

• Dotarem la Corporació catalana de mitjans públics audiovisuals (CCMA) amb els recursos suficients per a un procés d’actualització necessari. L’aportació pública es tendirà a equiparar a la mitjana europea que es destina a les corporacions audiovisuals nacionals, prenent com a referència els indicadors que periòdicament publica l’observatori Europeu de l’Audiovisual. Aquesta aportació hauria de garantir, a través de la millora de l’eficiència organitzativa, l’equilibri financer de la CCMA i la seva sostenibilitat preservant sempre les missions de servei públic encarregades.
• Continuar donant preferència a uns dels compromisos de servei públic de la CCMA: uns serveis informatius de qualitat i equilibrada des d’un punt de vista territorial tot incloent indicadors de seguiment específics a través del contracte-programa.
• Fixar com a prioritat estratègica l’àrea de continguts infantils com un dels grans valors afegits de la CCMA.
• Donar un salt quantitatiu en la difusió específica de continguts culturals i musicals del nostre territori i als més alternatius o minoritaris.
• Aprofundir en els criteris de renovació, transparència i professionalitat en l’elecció dels membres del Consell de govern de la Corporació.
• Un contracte-programa hauria de recollir el compromís explícit d’elaborar un nou pla estratègic de la CCMA que estableixi les prioritats per als pròxims anys. 

E) Junts per Catalunya 

• Els mitjans públics de comunicació han de complir sempre amb la seva vocació de servei públic plantejant una oferta plural, de qualitat i en català que tingui com a eixos principals la informació, la cultura, l’entreteniment i l’educació.
• Potenciar la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals perquè continuï essent referent i líder a la societat catalana i segueixi essent gestionada amb criteris d’independència, professionalitat i viabilitat econòmica. 

F) PP 

• Farem de TV-3 i de Catalunya Ràdio uns mitjans plurals al servei d’una informació veraç i neutral. Potenciarem el perfil professional i independent de l’ens. Ajustarem la despesa en els mitjans de comunicació públics i les retribucions dels seus alts directius; limitarem també la producció externa del seu pressupost. 

G) PSC 

• Elaborarem un pla estratègic de la CCMA que respongui als objectius inicials de la Corporació.
• Treballarem per garantir el rigor informatiu i el pluralisme especialment dels mitjans de comunicació de titularitat pública, donant valor a l’autoritat professional com a element bàsic de l’aprofundiment democràtic. Treballarem perquè els recursos humans i tècnics propis dels mitjans públics estiguin en condicions d’oferir una programació i una informació de qualitat i plural. 


2.– Regulació de la comunicació. Article 52 de l’Estatut 

A) Catalunya en Comú – Podem 

• Garantir els drets a la informació i la comunicació. Respectar i aplicar el principi consagrat a l’article 52 de l’Estatut segons el qual totes les persones tenen el dret d’investigar, cercar, rebre i difondre informacions, opinions i idees, sense censures ni entrebancs, mitjançant totes les plataformes existents, en el marc del respecte a la llibertat i els drets humans. 

B) PSC 

• Els mitjans de comunicació produeixen informació d’interès general que ha de ser considerada un bé públic i, per tant, sotmesa a algun tipus de protecció per garantir la seva professionalitat, pluralitat i diversitat. 


3.– Política Audiovisual. Consell de l ‘Audiovisual de Catalunya (CAC) 

A) Catalunya en Comú – Podem 

• Reformar la Llei 22/2005 de mitjans audiovisuals de Catalunya i aprovar el decret que la desenvolupi, per garantir de manera efectiva el principi que “totes les persones tenen el dret que la comunicació audiovisual es presti a través d’una pluralitat de mitjans, tant públics i comercials com comunitaris que reflecteixin el pluralisme ideològic, polític i cultural de la societat”.
• Blindar la plena independència del CAC i, alhora, impulsar un acord parlamentari per posar en marxa un òrgan que garanteixi el dret a la informació i la comunicació de la ciutadania, seguint models com els d’Alemanya, Regne Unit i Noruega. El nou òrgan, que podria substituir el CAC i assumir-ne les competències, determinaria la composició i funcions dels consells d’administració dels mitjans públics, fixaria els criteris de concessió d’ajuts de l’Administració al conjunt dels mitjans i formularia propostes de promoció del tercer sector de la comunicació, entre altres funcions. 

B) Ciutadans 

• Cerraremos el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC). Hasta hoy el CAC se ha comportado como un órgano político en el espacio de comunicación catalán frente a los medios que no comulgan con el nacionalismo y el independentismo y no ha estado a la altura en las numerosas ocasiones en las que se han producido situaciones de falta de neutralidad y de pluralidad en los medios de comunicación públicos de Cataluña. 

C) ERC 

• Un Pacte Nacional de l’Audiovisual que propiciï la Llei de l’Institut Català de l’Audiovisual (…) i la creació d’un Institut Català de l’Audiovisual per donar suport a la industria audiovisual 

D) PSC 

• Reforçarem les institucions de garantia del pluralisme i la diversitat en l’àmbit dels mitjans públics.
• Promourem una nova Llei de Comunicació de Mitjans de Comunicació Audiovisual de Catalunya per, entre d’altres qüestions incorporar els avenços de la Llei estatal 7/2010 i de la Directiva de Serveis de Comunicació audiovisual en la seva darrera formulació. 


4.– Mitjans comunitaris, mitjans sense ànim de lucre i Tercer Sector 

A) CUP 

• Una altra eina comunicativa per garantir el dret a la informació i promoure el pluralisme són els mitjans de comunicació comunitaris. (…) Hem d’encoratjar i potenciar la creació d’aquests espais cooperatius, defensar la seva independència i facilitar el seu accés a la informació interna i externa.
• Defensarem que l’espai radioelèctric sigui ocupat pels tres tipus de mitjans (públics, comunitaris i privats) a parts iguals, un terç per a cadascun. 

B) Catalunya en Comú – Podem 

• Apostem per promoure i protegir els mitjans sense ànim de lucre i, en general, els que són resultat de l’autoorganització dels ciutadans que exerceixen el dret a ser emissors d’informació i a constituir i gestionar mitjans de comunicació propis per qualsevol de les plataformes existents.
• Donar suport a l’emprenedoria en el sector de la comunicació per contribuir a augmentar la diversitat de l’oferta i apostar per noves fórmules empresarials i de gestió, com les cooperatives de periodistes i usuaris, els mitjans amb vocació de servei públic i els sistemes de finançament mixt via micromecenatge.
• Fomentar i protegir els mitjans socials i comunitaris sense ànim de lucre, que tenen una funció insubstituïble en l’empara de la diversitat cultural i en la implicació directa de la ciutadania en el procés de comunicació social, en el foment de l’alfabetització mediàtica i en la reflexió crítica. 

C) ERC 

• Cal intentar reflectir les noves realitats empresarials aparegudes en l’àmbit del mitjans de comunicació com ara l’associacionisme i cooperativisme.
• Caldrà reflectir les mesures de foment previstes en el projecte de Decret dels Mitjans de Comunicació Comunitaris sense ànim de lucre impulsat a la darrera legislatura des de la Secretaria de Comunicació i la seva Direcció General de Mitjans de Comunicació per a la plena incorporació d’aquests mitjans del tercer sector a la realitat comunicativa del país.
• Enllestir definitivament el Decret dels Mitjans de Comunicació Comunitaris d’Iniciativa social un cop superats els darrers tràmits interromputs pel final de la legislatura. 

D) PSC 

• Promourem una nova Llei de Comunicació de Mitjans de Comunicació Audiovisual de Catalunya per vetllar per a què els processos d’atorgament i renovació de llicències siguin efectivament oberts, transparents i competitius, i garanteixin la igualtat de condicions per a les diferents veus, així com la reserva de un espai per al Tercer Sector. 

5.– Transparència 

A) Catalunya en Comú – Podem 

• Reformar el sistema de publicitat institucional, per posar fi al repartiment basat amb l’amiguisme i el model de clickbaits, per garantir criteris objectius de transparència i equitat i per fer que les subvencions estructurals per a l’ús del català incloguin tots els mitjans. 

B) Ciutadans 

• Acabaremos con la publicidad institucional repartida a dedo para financiar medios afines a la causa independentista. (…) Algunos de ellos viven prácticamente en exclusiva de las subvenciones de la Generalitat. Reduciremos la financiación destinada a publicidad institucional y aseguraremos que su reparto se realice siempre por procedimientos transparentes y atendiendo únicamente a criterios objetivos de difusión. 

6.– Precarietat laboral 

A) Catalunya en Comú – Podem 

• Cal, al mateix temps, que el col·lectiu dels i les periodistes tinguin garantits els seus drets laborals, ja que només així podran exercir plenament la seva funció social amb independència i esperit crític.





10 dic. 2017

#periodigne

Francesc Ràfols
En aquests mesos que no he escrit res, no ha estat per falta de temes per referir-me al dret a la informació, però, òbviament, no em dedicaré a dir el que no he escrit ja. Mirem endavant. I per fer-ho, vull aprofitar una iniciativa en la qual estic personalment i sindicalment implicat. L’11 de novembre passat es va realitzar a Barcelona una Assemblea Oberta de Periodistes amb unes resolucions que confio que a partir d’ara se’n parli força. El hashtag de la convocatòria és força explícit: #periodigne.

Aquesta assemblea –realitzada a la seu de la Confederació d’Associacions Veïnals de Catalunya (CONFAVC)– va estar organitzada conjuntament per diverses organitzacions de periodistes: l’Associació de Dones Periodistes de Catalunya (ADPC), el Grup de Periodistes Ramon Barnils (GPRB), el Sindicat de Periodistes de Catalunya / Sindicat de Professionals de la Comunicació (SPC) –a la qual pertanyo–, Solidaritat i Comunicació (SiCom) i Som Atents. No era aquesta la primera vegada que aquestes organitzacions treballàvem plegades i és d’esperar que tampoc sigui l’última. L’objectiu de la trobada era elaborar una mena de decàleg que inclogués les transformacions necessàries perquè el periodisme es pugui exercir amb unes
condicions laborals dignes i perquè recuperi la confiança de la ciutadania. Cal no perdre de vista que les darreres enquestes situen a l’Estat espanyol els mitjans de comunicació i els periodistes com un dels sectors que genera menys confiança i credibilitat.

Els debats que s’hi van fer van acabar fent que el decàleg, en lloc de deu punts, en tingués quinze i es transformés en allò que si els lingüistes no m’han enganyat en podríem dir un pentadecàleg. S’hi inclouen tot tipus de qüestions. A la web www.periodigne.cat podeu consultar el document elaborat, que porta per títol «15 accions per a un periodisme digne». Si a més voleu una mica de crònica d’aquesta assemblea, a la web de l’SPC la podeu llegir. Al pentadecàleg hi ha reclamacions d’índole laboral, professional, polític, de gènere, de drets d’autoria…

El que ara ens proposem les entitats que ho hem impulsat és començar a reunir adhesions tant a les redaccions com fora d’elles. De manera que quan ho presentem als legisladors o a les instàncies que han de promoure les transformacions que es reclamen, les reivindicacions tinguin el màxim suport professional i –per què no?– ciutadà. Fa massa temps que els legisladors –tot i les vegades que els ho hem demanat– fan molt poca cosa per no dir res en defensa d’un dret essencial per a la ciutadania com el dret a la informació. Algunes coses que en les darreres setmanes han passat en matèria d’informació a Catalunya i a Espanya no haurien passat amb una regulació com la que hi ha en molts països del nostre entorn i també d’una mica més lluny. En aquest blog en trobareu més d’una referència.

En uns dies, a Catalunya, celebrarem eleccions. El Parlament que surti elegit s’haurà d’ocupar d’aquestes qüestions si vol dignificar la política i millorar la qualitat democràtica del país.