El quadern dels periodistes apocalíptics, integrats, optimistes i/o solidaris

EL QUADERN DELS PERIODISTES APOCALÍPTICS, INTEGRATS, OPTIMISTES I/O SOLIDARIS

20 jun. 2017

Podemos veta a la prensa, la prensa veta a Podemos... un juego peligroso donde la noticia es el veto

Júlia Sousa
El partido político de Pablo Iglesias ha vuelto a ser noticia, pero en este caso ha sido por vetar a varios medios de comunicación en un supuesto almuerzo en 'off'' que convocó hace pocos días. Podemos debería saber que en el momento que un partido invita a más de dos medios a un desayuno informativo, sea en 'off' o no, el resto de medios se entera al momento y los censurados en dicho encuentro ahora no se callan. Hace un tiempo, cuando sucedía un hecho así, los medios no convocados solían no publicarlo y hacer el vacío al protagonista del encuentro. Ahora, no. Ahora se publica en primera plana y se expande a todas las redes sociales, como respuesta a lo
Pablo Iglesias, secretario general de Podemos.
que también hacen los responsables de Podemos, cuando se sienten ninguneados por un periodista. Así están las cosas, guerra abierta entre la prensa y el partido podemita. Ciertamente un caso insólito en la prensa de nuestro país. Insólito en cuanto no recuerdo que haya sido noticia en un pasado, que un partido u cualquier institución, no te invite a un encuentro periodístico. Estamos faltos de noticias? O bien, Pablo Iglesias tiene un problema grave.

Ellos, los de Podemos, alegan ante su veto que han perdido la confianza en estos medios, que yo no pienso publicar aquí, porque la prensa en general no debería ser motivo de noticia, salvo cuando tenga expedientes de regulación de empleo o cambio de accionariado. ¿Qué significa tener confianza en un medio? Los 'off' siempre se han respetado por los periodistas, el problema es que ahora no hay 'off' o casi no hay, porque las redes utilizadas por todo el mundo, se encargan en muchas ocasiones de sacudir las noticias al segundo de producirse y, no siempre son los periodistas quiénes sucumben a esta táctica. 

El juego en el que han entrado los responsables de Podemos respecto a la prensa es peligroso, no para la prensa, sino para ellos, teniendo en cuenta que Podemos se fundamentó a través de los medios. Y, por otra parte, nutrirse sólo de medios afines, también es peligroso, porque alimentas que el resto de medios incrementen sus investigaciones sobre quién produce el agravio comparativo. 

Pienso que Podemos está entrando en un círculo vicioso del que le resultará difícil salir, sino cambia su estrategia con los medios. Desean el control de todo y esto es imposible. Deberían saber que una vez lanzan una noticia, cada medio la recogerá según sus intereses políticos o económicos, lo único que sí hay que exigir es que dicha información sea veraz. Afortunadamente, de momento, tenemos libertad de prensa y solo faltaría que todos los medios publicaran sus noticias bajo los mismo titulares y enfoques. Sería la muerte de la prensa. Señor Iglesias: puede vetar a quien quiera, también pueden vetarle a usted; son las reglas del juego y como tal, también conlleva consecuencias que usted debería conocer. En mis años de comunicadora en política, jamás se me ocurrió vetar a nadie. ¿Sabe por qué? Porque prefiero una prensa crítica a una prensa cabreada. Si le sirve de consejo...

12 jun. 2017

Batalla per preservar les fonts informatives

Francesc Ràfols
En els darrers gairebé deu dies han coincidit diversos esdeveniments que han tingut com a comú protagonista la necessitat de preservar les fonts dels periodistes i la tasca dels alertadors o els 'whistleblowers', en la seva expressió anglesa. Si els ordenem cronològicament, començaria per citar el president de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker, qui el 30 de maig passat va prometre que la UE aprovarà en els pròxims mesos la directiva per protegir els informadors. El segon fet és el V Congrés del Sindicat de Periodistes d’Andalusia (SPA) on, en uns debats previs oberts a tothom, hi van participar el secretari general de la Federació Europea de Periodistes, Ricardo Gutiérrez, i, entre altres, la periodista Mercè Molist. Gutiérrez va parlar de les noves opcions d’ocupabilitat dels periodistes a Europa i Molist sobre ciberseguretat i informació.

El 7 de juny passat, el Grup dels Verds del Parlament Europeu, va
Theresa May, primera ministra del Regne Unit.
organitzar a Brussel·les una taula rodona amb diversos experts per parlar de les noves tendències en el periodisme a Internet i de com els periodistes i els mitjans de comunicació responen al repte. Finalment hi ha les declaracions de la primera ministra britànica, Theresa May, fetes arran dels atemptats a Manchester i Londres en les quals es mostrava partidària de prioritzar la seguretat front el terrorisme encara que això suposi restringir drets i llibertats a la ciutadania. Són quatre peces diferents que formen part d’un mateix mosaic.

L’anunci o promesa de Juncker és important perquè de tant en tant sovintegen els pronunciaments com el de May –o dies abans de qui, a Espanya, era fiscal en cap anticorrupció, Manuel Moix, que va plantejar la necessitat de perseguir els alertadors– que amenacen el dret a la informació. La Federació Europea de Periodistes (FEP) valorava les paraules del president de la CE com «un pas important cap a una protecció dels denunciants en l’àmbit europeu». La FEP afirma que «la denúncia d’irregularitats és un aspecte fonamental de la llibertat d’expressió i que els denunciants són importants fonts d’informació per als periodistes». En aquest sentit reclamava l’harmonització legal dels denunciants perquè «l’interès públic està per sobre dels interessos privats». A més, concloïa, «cal reconèixer la denúncia com a un acte de responsabilitat democràtica».

El reconeixement legal de la figura de l’alertador o denunciant arriba en un moment en què estan augmentant les pràctiques espies dels governs sobre els periodistes. Per això, la qüestió de la ciberseguretat en l’àmbit de la informació cada cop està més present als fòrums de debat professionals i sindicals. Així, en les jornades prèvies al congrés de l’SPA del 2 i 3 de juny passats, formava part del programa. En la seva intervenció, Mercè Molist, com recull el periodista David Bollero en el seu blog a 'Público', va afirmar que «el Govern del Regne Unit espia els periodistes per identificar les seves fonts». I afegia que «el 21% dels afectats per l’espionatge per part dels governs correspon a la societat civil i, dins d’aquest percentatge, el 57% és premsa». L’expert en tecnologia Enrique Dans, escrivia aquest divendres 9 de maig al seu blog que «pretendre controlar el que circula per la xarxa o exigir portes darreres a les aplicacions de comunicació és directament estúpid, una cosa que només se li acudiria a qui no entén la xarxa. Simplement, no serveix per a res, i en canvi, genera una erosió completament inacceptable en les llibertats i drets de la ciutadania».

En la sessió organitzada pels Verds del Parlament Europeu, es partia de la constatació que el paper futur dels mitjans està en qüestió. Estan sorgint nous mitjans digitals, la publicitat impresa està en declivi i l’augment de les falses notícies, fet que contribueix a la pèrdua de la confiança dels lectors. Una de les expertes que hi va participar és Marta Peirano, adjunta al director d’'Eldiario.es', que va defensar la importància de la subscripció i el suport dels lectors com a nova forma principal de finançament dels mitjans que garanteix la seva independència. El debat sobre les falses notícies s’ha intensificat força, especialment des de les eleccions nord-americanes, i com combatre-les també és una de les qüestions en auge en l’agenda periodística.

Les paraules de Theresa May o les de Moix van en direcció contrària a la promesa de Juncker. El periodista Dardo Gómez, definia recentment aquests nous alertadors a la revista 'elobservador.com' com «aquesta gent que fa aquest tipus de denúncies públiques que han posat a la vista tota aquesta immundícia [de corrupció]. No es dedica a explicar intimitats de 'famosets'. Aquí estem parlant de la revelació d’informació relacionada amb activitats corruptes, il·legals, fraudulentes o perilloses, que siguin comeses des del sector públic o privat.» Fa un mes, el 8 de juny, la plataforma britànica Campaign For Freedom Information (CFOI), alertava contra els canvis que es volen fer a la llei de secrets oficials. Aquesta reforma, denuncia la CFOI, podria suposar «l’empresonament de funcionaris públics i periodistes per revelar informació» que, d’altra banda, qualsevol ciutadà pot reclamar a l’administració.

Diversos escenaris amb una mateixa preocupació. Les restriccions al dret a la informació que poden acabar perjudicant greument el periodisme i la qualitat democràtica de la societat.