El quadern dels periodistes apocalíptics, integrats, optimistes i/o solidaris

EL QUADERN DELS PERIODISTES APOCALÍPTICS, INTEGRATS, OPTIMISTES I/O SOLIDARIS

12 feb. 2014

Plouen pedres sobre TV3

Gil Toll
Potser recordareu el títol de la pel·lícula de Ken Loach del 1993 en la que es retrataven les dificultats d’una colla de famílies de classe obrera británica. El protagonista feia les mil i una per pagar el vestit de la seva filla per la primera comunió.

No vull comparar la situació dels treballadors de TV-3 amb aquells personatges, només faltaria, però sí que em sembla adequada l’expressió ploure pedres perquè és la realitat que estem vivint en aquella casa.

Ens cauen rocs des de dins de la casa, des de la seva teulada, on es troba en Brauli Duart, un
El conseller Francesc Homs i Brauli Duart, president de la CCMA.
president de la CCMA nomenat en els temps de l’entesa CiU-PP i que segueix una línia d’actuació de duresa amb la plantilla, tant que a voltes fa pensar si tot plegat no és més que una provocació per anar a un esclat final.

El plantejament que va fer l’any passat era el de reduir la plantilla en 289 persones, una quarta part dels que treballem a la casa. Després d’unes importants mobilitzacions i alguna intervenció política, es va aconseguir rebaixar aquesta xifra a 249, però amb criteris de voluntarietat i proximitat a la jubilació. Són acomiadaments de companys que arriben als 61 anys i s’en van a l’atur fins arribar l’hora de cobrar la pensió. La indemnització és la dels 20 dies que marca la reforma laboral i a penes es van rascar quatre mesos i mig de permís retribuit. La sortida de l’empresa es fa seguint un calendari a mida que els 250 afectats arriben a l’edat marcada.

El conflicte no es va tancar, sino que direcció i comitè van acordar una posterior negociació per aconseguir més estalvis i adequar-nos a la caiguda d’ingressos de la publicitat i de la subvenció pública. Per part dels treballadors ja s’havia aportat el 5% de retallada el 2011 amb una decisió presa en referèndum. Posteriorment s’hi va afegir una altra retallada del 7,14% de la supressió de la paga extra decidida pel govern. A més, es van treure els plusos no consolidats, es van suprimir els ajuts socials per fills a càrrec o la subvenció del menjador. La jornada laboral es va ampliar en 30 minuts diaris per decisió del govern i òbviament hem perdut poder adquisitiu enfront la inflació dels últims anys. El comité d’empresa calcula que tot plegat suposa una pèrdua d’entre el 30% i el 35%.

Alguns hem fet l’exercici de comparar els nostres ingresos del 2009 i els del 2013 per tenir una referència personal exacta. De les dues persones que ho han fet i que m’ho han explicat, una ha tingut una baixada del 33% i una altra del 36%. En el meu cas és del 39%. La intenció de l’empresa és retallar el 13% més que, com comprendreu, resulta inasumible.

Ens plouen pedres també des de fora de l’empresa. El cap de semana passat vaig tenir una amical discussió amb Germà Bel al Facebook, on havia penjat una taula de salaris que va generar tota mena de comentaris negatius, començant pel propi Bel, que ens comparava amb l’administració pública per acabar dient que som uns privilegiats. La idea del privilegi també es troba en l’article del company Joan Barrera publicat en aquest mateix espai.

Treballar a TV-3 és certament un privilegi, és una televisió moderna que compleix un important servei públic i ho fa amb grans resultats d’audiència i qualitat. Millorable, com tot. Per mi, especialment millorable en l’aportació periodística, que massa sovint li manca punxa amb els més poderosos o massa inclinada del costat sobiranista de l’actual debat Catalunya-Espanya.

Però torno al punt, no m’escapo. Tot i que ara els sous han quedat ben retallats, és cert que a TV-3 hi ha hagut bones remuneracions durant molts anys. Sous, però, que no superen els dels treballadors d’altres grans empreses de la comunicació. I TV-3 és el principal mitjà de comunicació de Catalunya, no ho oblidem. Un mitjà que ha de competir amb televisions privades que disposen d’un mercat de 44 milions mentre nosaltres el tenim de 7. ¿Imagineu el que significa això en economies d’escala per la producció? En aquest context, no es pot pretendre que els treballadors s’equiparin amb la funció pública pura i dura, la de l’horari de 8 a 3. La televisió treballa els 365 dies de l’any 24 hores, hi ha gent desplaçada constantment i personal molt especialitzat que sovint rep ofertes d’altres empreses. No som funcionaris.

No sé com ens en sortirem, vivim ara mateix a l’ull de l’huracà. Cada cop sento més gent que diu que no voldria fer vaga perquè no arriba a final de mes. Però l’actual direcció no ens deixa més opció, i de moment no ha atès l’última petició de diàleg del comité d’empresa, feta el passat 8 de febrer.
http://www.recuperadors.net

Més articles sobre Televisió de Catalunya publicats a PAIOS:

L’aprimament de TV-3 no és només un bunyol, també és una venjança, per Gabriel Jaraba.

Pitjor que el PP amb Canal 9: com privatitzar TV-3 sense que es noti, per Gabriel Jaraba.

Què fem amb TV-3 i Catalunya Ràdio?, per Joan Barrera.

28 comentarios:

  1. "Un mitjà que ha de competir amb televisions privades que disposen d’un mercat de 44 milions mentre nosaltres el tenim de 7."

    O jo no acabo d'entendre bé o això no té molt sentit. Els treballadors d'una empresa han de cobrar més per què el seu mercat és més petit?

    Jo crec que hauríeu de començar a oblidar el discurs Ken Loach, que no fa joc ni amb els sous ni amb el parc immobiliari dels treballadors de TV3, i intentar demostrar que es pot tornar a fer una bona televisió. El trist espectacle de l'informatiu en el qual es manipulava la informació de la vostra pròpia situació fa pensar en fins a quin punt és manipulen altres informacions, sense que ningú dimiteixi. Jo crec que una estratègia adequada seria fer algun intent de fer productes de qualitat, si la direcció no deixa per antena, en youtube o on sigui. Dir a TV3 que la direcció ha ampliat l'horari en 30 minuts te un efecte més còmic que reivindicatiu.
    Si tots els treballadors dediquessin 30 minuts al dia a fer una programació alternativa o alguna cosa més positiva que comparar-se amb els astilleros, seria l'equivalent a una empresa de 120 treballadors (més que moltes bones teles). Encara que només informéssiu de vosaltres mateixos, no demano sobre la realitat del nostre país encara que estaria bé, el resultat podria ser espectacular, demostraria el nivell professional que crec que hi ha i faria veure a Catalunya que no sou un col·lectiu sobre.remunerat per assegurar la vostra lleialtat al partit en el poder.

    Es una idea.

    ResponderEliminar
  2. Hola Pau, aquí tens una mostra del millor que sabem fer a TV3 http://www.tv3.cat/videos/4895511/Polio-cronica-duna-negligencia el documental de dimarts passat sobre la polio durant el franquisme. darrera hi ha moltes més coses en molts altres programes que parlen per elles mateixes del que és una bona televisió pública. Amb moments baixos i dolents, com el que esmentes de la infiormació sobre la nostra vaga.
    Sobre el tema dels mercat petit en el que emetem, no és per justificar el nostre sou, sino per explicar que una tele pública catalana necessita la subvenció si ha de competir amb un braç lligat a l'esquena. Gràcies per l'interés.

    ResponderEliminar
  3. Abans de trepitjar el xop jardí on m'enfangaré, aclarir que sóc adepte de TV3. TV3 és sinònim de qualitat. Quants programes de TV3 han estat plagiats per les televisions públiques i privades de fora de Catalunya? Molts. Però, aquest no és el debat. El debat de fons -com explica en xifres el periodista Joan Barrera- és que la CCRTV a l'any 2007 estava endeutada amb 1000 milions d'euros. Això és un disbarat. Si mal no recordo a l'any 2007, les televisions privades van batre rècords en ingressos publicitaris i beneficis. Com és que a TV3 -i això és extrapolable a les altres televisions públiques, sobretot TVE- sempre tenen dèficit i pèrdues des de sempre? No em quadra. M'agradaria que algú em respongués. Circula molta informació per la xarxa sobre sous i condicions laborals a TV3. Aquest que escriu ve de l'empresa privada. Si és veritat tot el que he llegit sobre el que cobra tot l'escalafó de TV3, em sembla que demà mateix em poso a fer el currículum per demanar feina a TV3 per la meitat del que cobra un auxiliar de magatzem o un administratiu de "la nostra", i a més a més, amb vocació d'aprenentatge i posant-hi totes les ganes del món. Ara seriosament, si és cert que entre el 2007 i el 2009 -la crisi econòmica va tenir els seus primers efectes importants al 2008- es va eixamplar la plantilla arribant als gairebé 2000 treballadors, no m'estranya que a TV3 s'hagin d'aplicar retallades i revisar sous. Les retallades han estat per tots els sectors de l'Administració Pública. I una televisió pública amb una plantilla gegantesca com la que té TV3 és insostenible. El que no entenc, tampoc, és per què s'han de contractar productores externes amb la quantitat de treballadors que hi treballen. Si algú m'ho pot contestar? Encara que sembli el contrari, estic amb TV3 a mort. M'encanten els seus programes i encara que escolti veus pertanyents a l'opinió pública emprenyades amb el col·lectiu de treballadors de TV3 i amb TV3 en si mateixa, penso que no n'hi cap altra, deixant a part televisió de pagament, quant a qualitat de continguts. No obstant, estic molt d'acord amb tots els arguments esgrimits en l'article anterior del senyor Joan Barrera. Hi ha molt victimisme. Això darrer ho dic jo. ¿Per què? Perquè tots els funcionaris i contractats que perceben els sous de l'ICS, del ministeri d'educació i d'interior (inclús mossos d'esquadra) han patit retallades per l'escenari econòmic en el qual ens trobem. En defensa dels treballadors de TV3, no en són ells els responsables del que cobren, deixen de cobrar, i les seves condicions laborals. La responsabilitat de què s'hagi arribat a aquesta situació de disbauxa retributiva, de plantilla exorbitant i d'externalització de programes a productores privades, es deu a la barra en la gestió i direcció dels directius de la CCRTC. I per acabar, com he dit, que algú m'expliqui per què les televisions privades sempre han tingut beneficis i les públiques pèrdues com una constant -sobretot abans del 2007 on no hi havia tanta competència en el món de la TV ni tampoc l'enquistada crisi econòmica actual-?

    Fèlix Torras Solsona
    Trader i Analista

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Com bé dius, Fèlix, com és que les empreses públiques sempre tenen pèrdues? Jo t'ho dic... perque algú es queda més calers dels que li pertoquen. Els treballadors? Obvi que no...
      Per què s'encarreguen tantes feines a productores externes quan hi ha gent per fer-les? També t'ho dic... perque els mateixos de abans, també "pillen" d'aquestes productores...
      Quan parlem de que no volem que ens rebaixen el sou, hauríem d'aclarir que no volem que ens el rebaixin als mateixos de sempre. Si la direcció vol baixar-se el seu, jo estic d'acord i crec que molts treballadors també.
      Sense dubte l'Administració Pública ha tingut, tota, grans retallades. I també han fet les seves addients vagues.
      Crec que demanar que els diners que diuen que volen estalviar en sous, els estalviin en altres coses més prescindibles, no és cap disbarat i t'animaria a que demanesis feina a TV3, però, com pots veure, últimament estan més per fer fora a gent. Conec molts companys que han marxat, fins i tot voluntariament, ( i si s'en van a la privada, serà perque no és tan "chollo" estar aquí).
      Sobre les taules salarials que, de tant en quant es publiquen, provocant el seu conseqüent enrenou, no es corresponen amb el sou que veiem a final de mes. Així que, o no sé d'on punyeta les treuen o algú està cobrant la meva part...
      Normalment, no responc sobre aquest tema, però el teu comentari m'ha semblat educat i meditat, i creia que mereixies la aclaració que demanes.
      Tant de bó poguèssim determinar qui treballa, ón, com i lo que cobra molta gent que veiem i ens avergonyeix, però no podem. Només podem veure com sempre paguen els plats trencats qui no s'ho mereix. Per això cridem, per impotència.
      Malgrat tot, no em sembla lògic pensar que la sol·lució està en derruir-ho tot. Així, només aconseguirem que més families vagin a l'atur i engrossi aquests nombres que a tots ens fan tant de mal quan els veiem.
      Perque, tots aquells que no tenim "enchufe" sabem que les coses estan malament allà fora. Però no és culpa nostra. Les reclamacions, s'han de fer a qui pertoca.

      Salut.

      Eliminar
  4. FE D'ERRATES

    Sóc el Torras. En la meva participació m'he referit erròniament al ministeri d'educació i d'interior. És un lapsus. Em referia a la Conselleria o Departament d'Ensenyament i d'Interior de la Comunitat Autònoma de Catalunya.

    Torras
    Trader

    ResponderEliminar
  5. Hola Fèlix, gràcies pel teu comentari. Les televisions públiques tenen dèficit o perden diners? No, les televisions públiques són serveis públics i es financen de diverses formes. TVE ja no té publicitat i es finança amb el pressupost. TVC manté publicitat i accés a la subvenció pública. La comparació amb les privades és limitada, perquè les públiques ofereixen una programació farcida de continguts que les privades mai toquen pequè no són atractius com a esquer per l'audiència. Des de la informació internacional i econòmica a les noticies fins els documentals, els programes per nens, culturals, religiosos, sindicals o el programa dedicat al Parlament. En el cas de TVC, la subvenció ajuda a fer una programació de qualitat, que lidera el mercat català, competint amb televisions que tenen un mercat molt més ampli: 7 milions contra 44. Com a professional del món econòmic, estic segur que entendràs el desafiament.
    Sobre la dimensió de la plantilla i la producció, t'he de dir que a totes les televisions hi treballa un nombre similar de professionals. La diferència és que en el nostre cas la major part treballa a dins, mentre que a les privades els professionals treballen per moltes empreses lligades més o menys amb la central. La plantilla de TVC sempre ha reivindicat fer el màxim de producció dins la casa, però sempre ens han dit que calia alimentar la indústria audiovisual catalana i una bona part s'ha fet fora.
    I, finalment, el tema del deute de la CCMA és molt polític i té a veure amb l'entrada a l'euro. Durant els anys del camí a l'euro s'havien de complir unes condicions de dèficit públic (3% del PIB) i en casos com el de la subvenció a la CCMA, el govern va decidir que aquest organisme s'endeutés, així la subvenció no li comptava com a dèficit. la decisió del 2007 va ser la tornada a la normalitat. Això ho hauria de saber també molt bé en Joan Barrera.

    ResponderEliminar
  6. Interessant fil. Els meus apunts al respecte vist (contextualitzo) per un treballador de l'àrea tècnica, d'esquerres i independentista:

    1.- La proposta de fer una TV alternativa ja la vaig fer al comitè l'any 2012 abans de que s'anunciés oficialment l'ERE (https://sites.google.com/site/cartaobertacomitetv3/).

    2.- La massa salarial dels treballadors és una xifra irrellevant si la comparem a la massa monetària que, per raons estrictament polítiques, s'ha regalat i es continua regalant diàriament al sistema financer a costa dels nostres esforços fiscals. Abans de qualificar-me de demagògic recomano la lectura d'un parell d'articles de Vicenç Navarro
    - La Generalitat tçe alternatives (http://www.vnavarro.org/?p=8778&lang=CA)
    - El enorme deterioro del mercado de trabajo en España (http://www.vnavarro.org/?p=10206&lang=CA)

    3.- Atès que el valor econòmic del servei públic de televisió és una xifra arbitrària i subjectiva que rep la CCMA a través del Contracte Programa i què és la principal font d'ingressos de TV3/CR, només cal assignar una xifra lleugerament insuficient a les necessitats reals de funcionament per a generar al dèficit pressupostari necessari per a tenir la paella pel mànec, ja que hi ha dues lleis bàsiques que ho posen com a prerequisit.
    - Real Decreto-ley 15/2012, del 20 de abril, de modificación del régimen de administración de la Corporación RTVE y Proyecto de ley para flexibilizar los modos de gestión de los canales públicos de televisión autonómica (Consejo de Ministros de 20/04/2012) (http://www.ulepicc.es/component/content/article/3-destacados/158-una-regubernamentalizacion-intolerable-de-rtve-y-un-proceso-de-desmantelamiento-de-las-rtv-autonomicas)
    - Reforma Laboral (http://www.attac.es/2012/04/03/manifiesto-de-55-catedraticos-de-derecho-del-trabajo-y-la-seguridad-social/?utm_source=dlvr.it&utm_medium=facebook)

    4.- Sembla que no s'entén (o no es vol entendre) que TV3 ha de fer una programació d'una qualitat (tant tècnica com de contingut) que te un cost superior al d'una TV privada. Tampoc no s'entén que una TV pública ha de fer una programació cultural que, eventualment, distarà molt de ser un producte comercialment rendible. I, finalment, tampoc s'entén que la TV pública ha de disposar d'uns mecanismes de control que garanteixin un mínim de pluralitat política i un mínim de rigorositat lingüística, mecanismes de control que tenen un cost afegit.

    5.- Evidentment tot això és una decisió política. Es pot viure sense TV pública i es pot viure sense sanitat pública. Tanmateix em sembla que el progrés social que havíem aconseguit amb una sanitat pública o el avanç democràtic i cultural que suposa una TV pública són bens que no hauríem de deixar perdre. El que no es pot pretendre és mantenir el servei públic i alhora estrangular-ho econòmicament.



    ResponderEliminar
  7. A mi el sou dels treballadors de TV3 no em preocupa gaire, de fet tinc bons amics que hi treballen i val més tenir amics rics que ser ric, sempre està bé que algú et pugui convidar a una copa. Com qualsevol que s'hagi acostat a TV3 conec gent que treballa raonablement i assalariats de TV3 que fa anys que no donen un pal a l'aigua a canvi de sous envejables, és veritat que alguns d'ells han hagut de renunciar a algunes dignitats per arribar a aquest estat, alguns ni això. Jo no conec a ningú que em provoqui atacs de solidaritat i ganes de sortir al carrer per defensar les injustícies que pateix, però també és possible que n'hi hagin.

    El que em preocupa i entenc que irriti a molta gent és la barreja que es fa entre la defensa d'aquests sous (insisteixo que respectable en molts casos i discutible en altres) i el dret a tenir una tele de qualitat. Si als treballadors de TV3 els hi interessa la qualitat de la tele han de defensar-la no només quan veuen perillar el seu sou. Durant molts anys qualsevol ha vist com es produïen casos de flagrant manipulació sense que a ningú dintre de la tele li sembles necessari denunciar-ho fora de fòrums privats o quasi privats (normalment la màquina de cafè).

    En general em congratulo de la nova situació en la qual sembla que molta gent desperta d'un llarg son i es pot generar una consciència de la necessitat d'una tele pública que informi d'alguna cosa a més a més de fer la publicitat del que vol el partit en el poder, encara que sigui a partir d'una ERO. A mi em faria molta pena que passés el que va passar a C9, especialment veure com una gent que es diu professional, en quedar-se sense sou, reneguen del seu treball d'anys.

    És evident que la cosa anirà a pitjor i què farà falta barallar-se perquè els nostres no venguin la nostra algun grup afí. Jo crec que el millor que pot fer el personal de TV3, com tota la resta de professionals de la informació, és fer-nos veure al públic que el seu treball és necessari, cosa que des de TV3 no sempre s'ha vist.

    Defensar els sous també em sembla bé però és un altre cosa.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Fa més de 25 anys que els periodistes més crítics de TV3 ens barallem amb la direcció per aconseguir més independència. No hem arribat al final del camí, però hem aprovat un estatut de redacció, tenim un comitè professional i una rica trajectòria de reivindicació dins i fora de la tele. Nosaltres vam impulsar els canvis legislatius que hi ha hagut per distanciar orgànicament la televisió del govern. Abans era una direcció general nomenada a dit, ara ho fa un consell de govern nomenat pel Parlament. No és l'arcàdia feliç, hi ha camí a fer, especialment en les ments de les persones, en la cultura de treball que és el que pesa en el dia a dia més que les lleis. Dit això, veuràs que les teves afirmacions anteriors falten totalment a la veritat.

      Eliminar
    2. He repassat el text perquè de vegades parlo més de què convé i faig afirmacions agosarades, però en aquest cas no veig res que pugui faltar totalment a la veritat.

      És possible que els continguts siguin imparcials i direcció no intervingui i que per tant hagi ofés la professionalitat d'algú injustament. Pot ser que el que es publiqui una noticia inexacta sobre la vostra mateixa vaga no demostri fins a quin punt li és fàcil manipular la informació a direcció. Pot ser que tothom treballi el que ha de treballar i no hi hagi una gran quantitat de gent que fa de tot mentre cobra a TV3.

      No crec que tingui molt sentit que jo, que estic fora discuteixi amb tu, que sembla que estàs dintre, sobre el funcionament de la tele, per cada anècdota que demostri la parcialitat a TV3 que jo pugui dir tu en sabràs 50.
      La meva percepció des de fora és la que és i expressant-la sincerament no puc faltar totalment a la veritat. I ara no aprofitaré per fer conya sobre el concepte de veritat que tenen els nostres governants i que en molts casos és transmès obedientment per periodistes ben o malament pagats (vaja, ja ho he fet). De totes formes estic d'acord en que tampoc cal anar explicant tot el que penso i com entenc que esteu revindicant el vostre sou no tinc perquè ficar-me.

      Demano perdó doncs a qui s'hagi ofès i us desitjo bona sort, sincerament.

      Eliminar
  8. Comparteixo la sensació de privilegi de treballar a TV3, i també la necessitat de millorar en molts aspectes, tant els periodístics que tu esmentes i que en el darrer període s'han aguditzat, com en l'organització i la definició del model.

    Des de fora pot semblar que els treballadors només es mobilitzen quan els hi toquen la butxaca, però jo penso que són dos "guerres" separades que es poden (i s'han de) treballar en paral·lel i que no haurien d'anar l'una en detriment de l'altra.

    si et vols passar, em trobaràs a TV3, la nostra, la seva o la de qui?

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Exactament, guerres separades. Els que no hem treballat a TV3 ni quan es cobrava bé ni ara, que alguns cobren molt bé i altres sembla que malament, no crec que tinguem molt a dir sobre el tema dels vostres sous.

      El que tenim dret a dir és sobre la qualitat de la informació que rebem i la responsabilitat dels directius i treballadors de la casa. I des de fora només es veuen les mobilitzacions ara. Potser hi hagi "un comitè professional i una rica trajectòria de reivindicació dins i fora de la tele" però jo no he sabut captar les seves conseqüències. Sincerament la manipulació i seriositat en els informatius s'han alternat en la història de TV3 de forma difícil de relacionar amb res pels de fora, però en cap cas es pot dir que és percebi una línia ascendent en quant a rigor informatiu. Per tant, sense treure merit a qui treballi per la independència de TV3, he de dir que jo no veig una línia ascendent.

      I els informatius no és pot considerar en cap cas que sigui el pitjor de TV3, a mi em fa més mal la imatge deformada que TV3 ha donat de la societat catalana, des de els documentals de camperols i mariners feliços de l'època de l'Escribano fins als programes de vells rockers de la Terribes. Crec que qui volgués fer-se una idea del que ha passat a Catalunya a partir de TV3 tindria una imatge totalment deformada de la realitat. Sortosament la gent gran estem acostumats a que ens la intentin ficar doblegada des de altres plataformes i creiem poc del que veiem i els joves espero que tinguin coses millor a fer que mirar la tele.

      Consti que jo soc un defensor de la tele pública, dic el que penso de TV3 però de les privades no dic res perquè no cal ni dir-ho. Ara, crec que una tele pública ha de ser capaç d'admetre la realitat per poder corregir-se. Fa 25 anys recordo com la gent que treballava a TV3 feien conya del nivell de descontrol econòmic, control polític i falta d'autocrítica de TVE, ara estem on estem i si no ho veiem serà difícil canviar-ho.

      Evidentment tot això no és més que una opinió.

      Eliminar
    2. Totes les opinions són respectables, però per mi ho són més les que es fonamenten en informacions contrastades. Podríem omplir pàgines amb exemples, però només t'en posaré un: el sense ficció de dimarts passat dedicat a la poliomelitis. Darrera hi ha molts altres amb qualitats diverses i plantejaments opinables, però l'aportació és substancial. La millor prova és que a molts centres educatius de secundària i a les universitats es fan servir aquests materials com a complement educatiu. Això no vol dir que no haguem de fer autocrítica i revisar moltes coses, només faltaria. Ara, però, cal superar el problema laboral que s'ens ha plantejat.

      Eliminar
  9. Evidentment si les meves informacions son contrastades o falten totalment a la veritat no crec que li interessi a gaire gent, per tant no cal que insistim. Val a dir que he vist el documental i està francament bé, en la línia de documentals de TV3 que ningú s'atreviria criticar.

    De totes formes, i per acabar, crec que aquesta ERO i la informació que ha generat, a posat en evidencia, o potser ha creat, un problema d'imatge important de la plantilla de TV3 que entenc que a alguns professionals de la mateixa us molesti. Davant d'aquest problema, la meva percepció es que es repeteixen karmas sobre Tele pública i justícia social que no tothom entén. Jo em permetria insistir en que estaria bé demostrar una mica millor a l'audiència que les quantitats que costa TV3 val la pena pagar-les, no només en personal si no també en platós virtuals (jo consti que no ho tinc clar, però tampoc és a mi a qui hi ha que convèncer). Ës veritat que jo no sé com es pot fer això, un canal alternatiu era només una idea, però també és veritat que l'autocomplaença que jo veig, i sempre he vist, a TV3 no millorarà la imatge de la seva plantilla.

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Per si en l'anterior escrit no m'explicat, jo no tinc clar que els costos de TV3 siguin proporcionals al servei que dona, però no tinc cap dubte de què necessitem una tele pública i que no cal que guanyi diners, només que dongui bon servei.

      Eliminar
    2. Totalment d'acord amb les últimes afirmacions. Òbviament els treballadors no som responsables de les decisions empresarials, com ara la inversió en el nou plató, que hem criticat abastament. Hi ha una sèrie de videos explicatius que pots trobar a joestimotv3.cat que s'assembla a la teva idea de canal, tot i que la majoria són de la passada primavera estiu, quan vam viure la primera crisi. Intentem explicar-nos, volem ser crítics amb la ròpia empresa, però no podem deixar de subrratllar els vessants positius perquè si no no podríem parlar de servei públic. És un peix que es mossega la cua i té el risc que t'acusin d'autocomplaença...

      Eliminar
  10. Acabo de llegir els dos articles de Joan Barrera a propòsit del Cara a Cara de Èvole i del conflicte de TV3 en aquest mateix blog. Crec que tots dos sumats defineixen perfectament com estan les coses, jo en cap cas sabria explicar-ho millor. Sense que ho consideri un resum, val la pena llegir-los sencers, em permeto citar la seva darrera frase:
    "I seria també un indicador per uns professionals de la comunicació que en lloc de ser autocrítics amb la seva feina i reconèixer que comparats amb les penúries d'altres companys del sector són uns privilegiats, estan a un pas de convertir-se en una pèssima paròdia del ‘Polònia’."

    ResponderEliminar
  11. Mira, mal m'està el dir-ho, però l'Évole i el seu equip s'han atipat de copiar reportages de TV3. En el meu cas, uns quants, fins el punt que em van arribar a trucar per demanar contactes de gent que havia entrevistat. El Jordi Evole té molt mèrit en la seva feina i sobre tot molta visibilitat per una sèrie de raons que no venen al cas.

    ResponderEliminar
  12. "o massa inclinada del costat sobiranista de l’actual debat Catalunya-Espanya". Si ho dius dos cops més, cosa que a més a mi no em sembla pas veritat (al contrari), tranquil que no haureu de fer vaga... a Espanya estaran encantats de tancar-vos-la la tele.

    I respecte els sous dels "grans mitjans de comunicació", no cauré en allò tan lleig de dir que "al carrer" els periodistes cobrem menys i res, però han caigut pedres a tots els mitjans per igual, als grans també... tant que els que sortim ara de la carrera aspirem a cobrar què? 700 euros al mes. Bé, sí tenim sort, és clar. Estaré sempre amb TV3, que vull que sigui una tele de qualitat com ha estat sempre perquè és la tele del meu país, i amb el dret de vaga de qualsevol treballador. Però si a banda de queixar-vos que us baixen el sou, comencéssiu a dir més alt que esteu en contra també de l'excés de productores externes, per exemple, potser la gent ho entendria més. Perquè si al final el gran gruix es contracta fora, és normal que la gent tingui la impressió que no calen tants treballadors per fer la tele.

    ResponderEliminar
  13. Fa trenta anys que ens queixem que es fan moltes coses a fora de la tele, que nosaltres les podem fer a un preu similar i millor qualitat. La direcció ho va admetre fa anys, però diu que el Parlament li demana que TVC alimenti la indústria audiovisual catalana. Per això es fa una part amb productores.

    ResponderEliminar
  14. Mhh, parlant d'això, se m'ocorre un guió per un capítol de la primera serie de la televisió alternativa.

    Un exproductor d'una cadena pública munta una productora privada (per explicar la història d'aquesta productora farien falta massa mitjans, i això tampoc és Hollywood, o sigui que ho deixem així) que produeix diversos programes per la cadena. Mentrestant un famós guionista que ha representat els valors de la cadena durant anys escrivint alguna de les seves millors planes accedeix a direcció. Tothom és feliç en el país (fictici és clar, no ens fiquem en lios) i la cadena així ho representa.
    Vet aquí que el director va escriure un llibre sobre un capítol del passat del país i, tot i que alguns dubten de la seva originalitat, el productor no dubta en pagar la quantitat més alta de diners que s'ha pagat pels drets d'un llibre en la península on està el nostre país. Contracta a un director, que en la seva joventut va ajudar a definir la cadena com puntera en cultura avantguardista, i entre tots fan una pel·lícula. El director de la pel·lícula confessa que no ha seguit gaire el llibre però al cap i a la fi els drets ja estaven pagats. Per suposat la cadena col·labora en la producció de la pel·lícula i tothom aplaudeix el què puguem convertir un lluitador, que potser era anarquista, això no queda clar, en un personatge pop nacionalista. En una escena veiem al productor, i als directors (de la tele i de la pel·lícula) presentant la pel·lícula i confessant que si bé probablement al protagonista original (lluitador anticapitalista) no li hagués agradat tot el paripé, la historia ja no és seva, està pagada i ben pagada (aquesta escena m'agrada molt).
    En els títols del final s'explica que el director de la tele acaba soci d'un altre productora, que tothom queda molt amic i que els diners de tot això han anat a una fundació.

    Per suposat si és fan més capítols d'aquesta serie fictícia d'un país fictici, ni aquest ni els personatges que intervenen serien la part més espectacular, simplement he pensat aquest i els personatges encaixen bé. Segur que hi ha molta gent a qui se li poden acudir històries més divertides i esclaridores, si tingués un blog proposaria un concurs d'idees.

    Potser tinc massa imaginació però potser no...

    ResponderEliminar
  15. El que no entenc és perquè dius que no es poden equiparar els sous als sous dels altres treballadors públics. La retallada salarial que esmentes s'ha aplicat exactament igual o pitjor a tots els sous de tots els treballadors públics.

    Ara prendré mal (amb el que he dit abans també),..., però perquè un recepcionista o un administratiu o un xofer o un tècnic superiror o un tècnic mig o un advocat o un periodista redactor o... ha de cobrar més a un lloc que a un altre de la mateixa administració pública, si, de fet, fa la mateixa feina i, de fet, fa meys hores en còmput anual..?

    Per cert, sí que sou funcionaris, i també ho son (a nivell conceptual) tots els altres que cobren de l'administració pública, i en concret si no fóssiu funcionaris ni cobrarieu el que cobreu ni estaríem discutint tots els vostres sous i la protecció que cal donar a la televisió pública pel fet de ser-ho.

    Als que gosem opinar és veritat que ens posem a casa vostra i les hipoteques i la llum i el gas les heu de pagar tant vosaltres com nosaltres però ha estat el vostre criteri posar a debat públic (amb la vaga indefinida i aquests articles) el model de televisió i el model retributiu.

    ResponderEliminar
  16. Hola Jordi, els treballadors de TVC som empleats públics, ens regim per la legislació laboral com qualsevol empresa, no formem part de la funció pública, que té característiques diferents. Sí tenim com a propietari el poder públic.
    Fruit d'aquesta legislació laboral, els treballadors tenim un comitè d'empresa com el d'altres societats de capital privat. Aquest comitè negocia les condicions laborals i, al llarg dels anys, ha primat la cohesió interna, de manera que les categories més baixes, efectivament, cobren més a TVC que a l'administració. I a la majoria de nosaltres ens sembla un motiu de satisfacció.

    ResponderEliminar
  17. He llegit totes les participacions amb atenció. El debat que ha generat l'article ha estat molt suculent. Un últim apunt. Penso que els que treballeu a TV3 teniu tot el dret de fer vaga. Només faltaria. Però, també heu d'encaixar les crítiques de l'opinió pública que us facin. He estat dialogant amb conciutadans coneguts i, majoritàriament, no entenen les reclamacions i queixes del col·lectiu de treballadors de TV3. Per a mi, la vaga és legítima. Les crítiques que he llegit en aquest espai també ho són. Un parell d'apunts per concloure definitivament la meva participació. Els sous de qualsevol treballador per compte aliè o funcionari no es revisen com vaig dir molt equivocadament. Rectifico. Com a màxim, es poden retallar sous públics com a mesura transitòria i conjuntural degut a una situació d'excepció com és una crisi econòmica tan severa. Nogensmenys, a mesura que ha anat avançant la crisi econòmica, observo que l'estan pagant qui no ha tingut responsabilitats en les seves causes. Penso que hi ha retallades per la mala gestió i administració pública dels recursos públics per part de l'autoritat política durant massa anys. A qui us han retallat el sou -dels que treballeu per l'administració pública o una empresa pública, com el cas de TV3- comprenc la vostra indignació. Jo estaria sulfurat. L'empresari privat que contrau unes condicions salarials amb els treballadors ha de saber que els sous no es baixen mai. L'empresari privat ha de ser honest si no pot pujar el sou davant d'una sol·licitud d'un treballador, i parlar sense embuts:"no et puc pujar el sou". Tanmateix, si l'empresari rebaixa sous quan van mal dades, degrada al treballador, i demostra ser un penques i un pèssim empresari. Diria paraules més gruixudes, però no vull caure en l'error de l'insult davant d'empresaris que arbitràriament revisen sous a la baixa. A l'Administració pública igual. Les retallades de sous em semblen terribles. Una ofensa. Una degradació injustificable. Els sous no es toquen. Només per pujar-los si es pot. I si no es pot comunicar al treballador la veritat. Prou retallades. A qui s'ha de retallar el sou a la meitat, és a tota aquesta "banda" que hi ha als Parlaments Autonòmics, Congrés dels Diputats i Senat. Amb perdó de l'expressió. Aquests són els que han de donar exemple, i que no el donen ni de lluny. I sento discrepar amb el senyor Toll. Totes les televisions públiques tenen dèficit i perden diners. Dèficit, perquè hi havia una diferència abismal entre ingressos i despeses injustificada i injustificable. Per això ens trobem on som. Una empresa pública no té com objectiu maximitzar beneficis. Cert. Ni tan sols se li ha de demanar superàvit. Ni molt menys. Però és inacceptable el balafiament fet a totes les televisions públiques de tot l'Estat espanyol. Sense excepció. Les empreses públiques s'han gestionat i administrat com un xec en blanc. I tota disbauxa excessiva només pot anar a mal borràs. Com així ha estat. Espero que les retallades de sous de tots els ciutadans que treballeu al sector públic s'eliminin perquè és una degradació per vosaltres deguda a una mala gestió i administració pública per actors polítics governamentals veritablement immorals i gens professionals durant massa anys. Per dir-ho finament.

    Fèlix Torras Solsona
    Trader i Analista

    ResponderEliminar
  18. Ostres, he hagut de buscar això de balafiament al diccionari, i mira que em dedico als temes económics. Bé, no estic d'acord que s'hagi gestionat la televisió pública com un xec en blanc. En el nostre cas, la vigilància sobre la despesa ha estat i és constant, amb l'eina de la comptabilitat analítica. Cada programa té un pressupost i s'hi ha d'ajustar, cosa que condiciona la producció i l'ús de recursos de la pròpia casa. O sigui, que ens podem trobar que no es puguin demanar més hores de grafisme o de muntatge musical que les assignades, per posar un exemple. Les desviacions, que n'hi ha hagut, són l'excepció, no pas la norma.

    ResponderEliminar
  19. Realment m'he passat una mica escrivint aquest "paraulot" anomenat "balafiament". Des del punt de vista de la ciència econòmica no és gens acadèmic però fa patxoca. Com diuen els conciutadans catalans castellanoparlants: "da el pego". Bé, no m'enrotllo més. Gràcies per la matisació Gil. Des de fora, com pots comprendre, el detall de la gestió econòmica no se sap.

    Una cordial salutació Gil!

    Torras
    Trader i Analista

    ResponderEliminar