Vázquez Montalbán, la corrupció i TV-3

Andreu Farràs

Quan de vegades sembla que els problemes que pateix el periodisme –arreu del món i a Catalunya— tenen origens recents i que la caiguda de la credibilitat i l’audiència dels grans mitjans ha estat causada gairebé només per la irrupció d’internet, que ho ha esmicolat tot, et trobes per casa el retall d’un diari del novembre del 1995 i et pots adonar, primer, que no és cert que durant el pujolisme tothom callés durant 23 anys sobre la corrupció del partit governant i, segon, que ja fa molts decennis, que no és de fa quatre dies, que les elits empresarials tenen “hipnotitzada” a la societat i, gràcies als mitjans, aconsegueix fer creure que els seus interessos son els interessos de tota la societat.

Manuel Vázquez Montalbán (1939-2003), el referent intel·lectual de l’esquerra

Manuel Vázquez Montalbán.

catalana –i espanyola- durant el tardofranquisme i la transició democràtica, va sentenciar el 25 de novembre del 1995: “A Catalunya hi ha una falsa consciència sobre els nivells reals de corrupció. No hi ha canibalisme informatiu [com a Madrid], però hi ha una gran ocultació de la corrupció”.

Durant unes jornades sobre ‘La propietat dels mitjans de comunicació’ organitzades pel Col·legi de Periodistes de Catalunya, MVM va destacar –ara fa 24 anys!-- la capacitat que té el poder polític de condicionar els continguts informatius dels mitjans, per exemple, mitjançant la concessió de llicències d’emissió per a ràdio i televisió o per la mera administració de la pressió fiscal sobre les empreses. Per exemple, cobrant o prorrogant sine die el cobrament de multes imposades per l’Agència Tributària.

Segons l’escriptor i periodista, els mitjans de comunicación no reflecteixen el pluralisme i la diversitat que existeix a la societat. Al contrari, els mitjans “reflecteixen preferentment els interessos d'unes elits economiques i socials, que exerceixen una espècie d’hipnòsi encaminada a fer creare que els interessos d’aquesta elit son els interessos de tota la societat”.

Al referir-se a l’oasi informatiu que hi havia a Catalunya en comparació amb la guerra de tribus mediàtiques que es patia a Madrid, MVM es va preguntar fins a quin punt el to més ponderat i mesurat de la premsa catalana “no es deu a un bloqueig superestructural” provocat per la pressió política ambiental. Vázquez va citar la pressió per imposar el bipartidisme i la que va exercir el partit dominant [Convergència Democràtica] mentre va tenir majoria absoluta al Parlament de Catalunya.

Aquesta pressió, va continuar, “s’ha concretat en els valors transmesos per TV-3 com instrument fonamental. Una part de la programació de la televisió autonòmica catalana se sembla molt al vell No-Do, amb un galà d’excepció, un actor privilegiat [Jordi Pujol] que apareix constantment, vingui o no al cas, per convertir-lo en el referent principal del país”. El resultat és, segons Vázquez Montalbán, que a Catalunya hi ha una falsa consciència sobre els nivells reals de corrupció. "No hi ha canibalisme informatiu, però hi ha una gran ocultació de la corrupció”.

Vint-i-quatre anys després de les afirmacions de MVM, la catifa podrida del pujolisme ha estat finalment aixecada i espolsada en bona part, però la resta de diagnòstics del pare de Pepe Carvalho segueixen llastant el panorama informatiu i, en conseqüència, l’exercici del pluralisme i la transparència democràtica a Catalunya.