Jordi Basté va entrevistar dimarts passat Ramon Besa, redactor en cap d''El País', a 'El món a Rac-1' arran d'un article que va escriure explicant per què deixava de donar classes de periodisme. La conversa es va ampliar amb els tertulians del dia, alguns dels quals son periodistes.
Sense nostàlgies idealitzades, Besa exposa els extraordinaris canviscrítics que hi ha hagut en el periodisme imprès i els aspectes que li preocupen. "Ara mateix no sabem qui mana en molts diaris. Hi ha pocs editors: Godó, Moll i no gaires més. Molts diaris estan en mans de fons d'inversió, ara de Telefònica, ara del Santander, no sabem qui mana".
Altres destacats de la conversa, que comença al minut 58' 20'', son el següents:
"Avui en día ens costa molt gestionar la informació".
"Fins ara, només opinaves quan estaves molt infomat. Ara ens saltem la informació. Amb la xarxes socials anem directament a l'opinió".
"Els periodistes hem perdut credibilitat".
"Els editors estan invertint més en tecnología que en periodistes".
"El que més em preocupa es que els mitjans de comunicació s'han obsessionat en convertir els lectors en clients que comprin la informació".
"Els periodistes ara no tenim temps de buscar notícies".
"Si només intentem complaure el client estem buscan un lector a mida. S'està perdent el sentit comú i el periodisme com a sistema de buscar notícies que hi ha persones que no volen que es coneixin".
"Els joves periodistes estan interessats en uns models de periodisme o canals de comunicacio molt diferents als que teniem nosaltres. Tenen altres referents".
"Els llibres d'estil han caducat. No es donen importància a les faltes d'ortografia. Abans hi havia editors que et feien reescriure un article si no s'entenia".
"Hi ha una certa infantilització de que tot és guai i naïf. Em sorpren molt. Trobar notícies costa, no ens venen donades, hem de buscar-les".
En Ramon Besa ens acaba d'oferir una síntesi admirable sobre els defectes del "nou/fals periodisme" en una desena de frases plenes de saviesa. Sobren les anàlisis de saberuts de la teoria de la comunicació. Només cal haver practicat l'ofici amb honestedat per saber distingir entre periodisme i imitació, entre joies i bijuteria. En Besa només ha militat en la primera opció. Gràcies.
ResponderEliminarTotalment d'acord amb en Ramon i Josep-Maria. D'aquell ofici en queda cada cop menys.
ResponderEliminar