El quadern dels periodistes apocalíptics, integrats, optimistes i/o solidaris

EL QUADERN DELS PERIODISTES APOCALÍPTICS, INTEGRATS, OPTIMISTES I/O SOLIDARIS

30 ene. 2012

A quin preu va el periodista?

Eva Queralt i Llobregat
De tant en tant, com un acte mecànic, visito la borsa de treball del Col·legi de Periodistes. No recordo haver-hi trobat mai feina, però sempre està bé saber per on va la demanda laboral, per allò d’adaptar-se a les noves necessitats. Aquesta setmana vaig trobar una oferta que cridava l’atenció: “Assistant en Comunicació en àrea d'innovació tecnològica”. Encara que fos com a ‘assistant’, el títol semblava atractiu.
Més avall deia les funcions: “Donaràs suport en les àrees de representació i comunicació externa, en reunions de projectes, actes, seminaris, conferències, gestió de la comunicació amb mitjans externs, coordinació de mitjans, organització de reunions, redacció de notes de premsa, articles, novetats en un entorn altament tecnològic i focalitzat a la innovació tecnològica. Serà clau el teu paper en la redacció de notícies, articles i inputs mediàtics.”
Segueixo llegint i arribo a la retribució: 12.000 euros. Llavors busco desesperadament el tipus de jornada laboral, tot pensant que potser es tracta de mitja jornada, 25 hores... Trobo: de 9 a 18h, de dilluns a divendres.
No sé si arribats a aquest punt val la pena preguntar-se si aquesta quantitat és en net o en brut. Fins i tot podem arribar a pensar que, tal i com estan les coses, l’oferta no és tan dolenta, ja que si fos net, guanyaríem mil euros al mes i molts periodistes treballen per menys. El cas tampoc no arriba a l’extrem dels casos descoberts amb la campanya #gratisnotrabajo. Però arribats a aquest punt, ¿hem d’acceptar com un fet normal aquest tipus d’ofertes?
També ens hauríem de plantejar si aquest tipus d’ofertes han de sortir publicades al web del Col·legi de Periodistes, un col·legi que va retirar les tarifes orientatives per a free lance davant l’expedient obert per part de l’Autoritat Catalana de la Competència (ACCO), però que alhora dóna suport explícit a #gratisnotrabajo i assegura lluitar contra la precarietat laboral en la nostra professió.
El més trist de tot això és que no puc arribar a una conclusió clara. Tot i que crec que aquestes ofertes precàries no haurien de ser difoses a través d’un col·legi que vol vetllar per un periodisme de qualitat i, per tant, ben remunerat, també em faig la següent pregunta: ¿Quants periodistes, inclosa jo mateixa, podem arribar a sospirar per una feina així en un futur no molt llunyà? Massa, segur que massa.

1 comentario:

  1. Realment és vergonyós! I el que dius és ben cert, quin paper ha de fer el col·legi, per en teoria salvaguardar els interessos dels seus afiliats. Són els temps que corren, i ho teniu molt difícil, però això no treu que tingueu tot el dret a queixar-vos (indignar-vos?).

    ResponderEliminar