El quadern dels periodistes apocalíptics, integrats, optimistes i/o solidaris

EL QUADERN DELS PERIODISTES APOCALÍPTICS, INTEGRATS, OPTIMISTES I/O SOLIDARIS

16 abr. 2014

Parlar del que diuen, no del que passa

Cristina Palomar
Ni més presència de publicacions al quiosc és sinònim de més pluralitat i democràcia, ni més notícies farcides de declaracions ho és de bon periodisme. Amb motiu del xou celebrat al Congrès dels Diputats el passat dimarts 8 d'abril, la torrentada d'informacions amb declaracions de tots els colors ha resultat aclaparadora fins i tot per a mi. En aquest context de sobreexposició informativa extenuant, suposo que no he estat l'única persona que ha decidit limitar-se a llegir les notícies sobre els fets i descartar els bla, bla, bla per no acabar guillada del tot.

Escriure pàgines limitant-se a reproduir més o menys literalment les paraules dels polítics per més brillants i originals que siguin forma ja part de la lamentable tradició periodística del país. Les raons d'aquest periodisme de declaracions que omet la contextualització i es queda a la superfície són ja conegudes: les rutines productives de les empreses periodístiques, la falta de mitjans i de professionals per treballar bé els temes i la proliferació de gabinets de comunicació d'institucions privades i públiques, i el corresponent 'pressing' que exerceixen sobre les redaccions.

La conseqüència d'aquesta situació tan poc professional, accentuada per la crisi estructural en el nostre gremi, és que els mitjans de comunicació cadavegada depenen més d'aquestes fonts interessades, construeixen un relat que gairebé mai s'adiu amb la realitat i ens fan passar una opinió com a notícia deixant la porta oberta a la manipulació. D'això parla el llibre 'Noticias a la carta. Periodismo de declaraciones o la imposición de la agenda', del periodista Miguel Ángel Vázquez Bermúdez, que ja he afegit a la llista de llibres de Sant Jordi.

Un altre treball interessant sobre com l'audiència d'aquest país ha esdevingut carn de manipulació informativa és 'Desinformación. Cómo los medios ocultan el mundo'. Un impactant llibre del Pascual Serrano, periodista especialitzat en informació internacional que podeu trobar a les biblioteques públiques de Barcelona i que hauria de ser lectura obligada en les facultats de comunicació i periodisme per acabar amb la formació de mà d'obra pseudoesclava i acrítica que, si té sort, acabarà a les redaccions copiant comunicats de premsa i fent els lavabos.

Que la informació que arriba a les redaccions cada vegada es verifica menys és tan real com que el PP no vol que els catalans deixem de ser espanyols. Ja ho deia Ryszard Kapuscinski: "Des que està considerada com una mercaderia, la informació ha deixat de veure's sotmesa als criteris tradicionals de verificació, autenticitat o error. Ara es regeix per les lleis del mercat". I per acabar només dues dades. Segons un estudi de la Universitat Camilo José Cela de Madrid, les fonts oficials representen el 72,4% en ràdio i el 65,88% en televisió. I pel que fa al nombre de fonts utilizades per fer una informació, la mitjana és de 0,71 per notícia.

Com diu Serrano en el seu llibre parafrasejant el periodista argentí Ezequiel Fernández-Moores: "Estem informats de tot, però no ens enterem de res".
http://laperiodistadesquiciada.blogspot.com.es/

No hay comentarios:

Publicar un comentario