El quadern dels periodistes apocalíptics, integrats, optimistes i/o solidaris

EL QUADERN DELS PERIODISTES APOCALÍPTICS, INTEGRATS, OPTIMISTES I/O SOLIDARIS

23 abr. 2014

Contra el pessimisme, Jaraba

Andreu Farràs
Vaig acabar de llegir ‘Periodismo en Internet’, l’últim llibre publicat per Gabriel Jaraba, el mateix dia que apareixia una estranya i qüestionable notícia que assegurava que els dos oficis pitjor valorats als Estats Units al 2014 son el de periodista i el de llenyataire
Gabriel Jaraba, en una imatge del 2013.
(Foto de Marta Valls)

Les dues professions que fins fa relativament poc vivien dels arbres –els llenyataires, tallant-los, i els periodistes, d’un dels seus fruits, el paper-- figuren a la cua d’una llista de 200 oficis. La classificació de les professions està encapçalada pels matemàtics --els que es guanyen millor la vida-- seguits de professors universitaris titulars, estadístics, actuaris i audiòlegs. Els periodistes (penúltims) i els llenyataires (últims) son superats a la cua del ‘ranking’ fins i tot pels soldats en zones de conflicte, taxistes, escombriaires, cuiners i auxiliars de vol.

Per elaborar la classificació, els autors de l’estudi de CareerCast han tingut en compte diverses variables com el salari, les previsions de creixement de la generació d’ocupació, l’estrès laboral, les perspectives de trobar feina i l’ambient de treball. 

Cal subratllar que la llista es refereix als periodistes i llenyataires dels Estats Units. Potser aquí les perspectives son millors. O no. En qualsevol cas, les facultats de periodisme s’omplen cada any de joves que s’hi volen dedicar, ja sigui a la ràdio, la televisió, la premsa de paper (vegetal, com diu Josep Maria Ureta) o la premsa digital. I cada any apareixen assajos i manuals sobre periodisme. En els darrers temps, les especialitats més conreades son: elucubrar sobre els possibles models de negoci dels mitjans --per part d'alguns col·legues convertits de sobte i a la força en aprenents de MBA-- i desenvolupar idees i ensenyaments sobre el periodisme digital, atès que sembla ser que és el que compta amb més creixement potencial.

El darrer llibre de Gabriel Jaraba és, en aquest sentit, un dels que poden ser més útils per als aprenents de periodistes digitals, ja siguin estudiants de ciències de la comunicació com persones que treballen en altres activitats i tenen inquietuds culturals i ganes de professionalitzar les seves aficions pel món de la comunicació. Per a la gent amb curiositat universal a la que li agrada esbrinar, comprovar i explicar històries.

Clar, precís i concís --com han de ser les notícies ben redactades, segons recorda el mateix autor-- el manual de Jaraba resulta imprescindible per als que volen escriure i publicar continguts de qualitat a la xarxa. I també és de gran ajut per als que, tot i conèixer alguns dels molts ‘secrets de cuina’ que ensenya, creuen que davant de la gravíssima crisi que pateix la professió –als EUA i aquí— és millor intentar guanyar-se la vida de periodista que de llenyataire, taxista, escombriaire, militar en zona de guerra o, senzillament, predicador de l’apocalipsi. 

No hay comentarios:

Publicar un comentario