Contra tanta 'infoxicació', més transparència

Andreu Farràs

Els partidaris de les societats obertes, democràtiques, inclusives i tolerants –sobre el paper, la immensa majoria— estem preocupats per l’ascens de l’extrema dreta arreu del món. I un sector molt ampli d’electors ja considera inevitable l’ascens al govern espanyol de la coalició PP-Vox.

Una de les armes que han explotat aquestes dues formacions 

Carrer de Manresa on va ser assassinat
un home el passat 1 de setembre (foto: ACN).

polítiques, emulant fil per randa les seves homòlogues estrangeres, han estat els nombrosos problemes que, al seu parer, està creant la immigració. Un augment de la població estrangera al nostre país que, segons Feijóo, Abascal i també la catalana Orriols, ha provocat un increment enorme de la delinqüència. La vinculació migració-criminalitat està donant notables rèdits electorals tant a Espanya i Catalunya com a la resta dels països del món que han abraçat líders ultradretans que suposadament els lliuraran d’aquestes "plagues", des de Trump i Milei a Meloni i Alternativa per Alemanya.

Amb la millor de les bones voluntats, per tal d’evitar la proliferació dels discursos d’odi i impedir la vinculació entre criminalitat i població estrangera, les institucions encarregades de la seguretat i la justícia, amb l’acceptació dels mitjans de comunicació, han optat des de fa temps per no precisar gairebé mai la nacionalitat de les persones que han estat detingudes per la policia sota l’acusació de perpetrar homicidis, robatoris, crims masclistes, atracaments o participar en tràfic de persones, armes o drogues.

No informar del passaport que tenen els presumptes delinqüents ha causat l’efecte contrari al desitjat. Amagar dades, que potser en un altre context sociopolític no tindrien gaire rellevància, han comportat conseqüències no desitjades, perquè ha donat pàbul a notícies falses o mitges veritats, sovint regades amb els prejudicis propis i la desconfiança atàvica envers els nouvinguts.

Un exemple recent: l’assassinat a Manresa d’una persona molt popular en aquella ciutat va ser comès per dos menors d’edat, segons la policia. Com que els Mossos d’Esquadra no van informar des del primer moment sobre la nacionalitat d’aquells dos presumptes homicides, les xarxes socials van ser envaïdes d’immediat per missatges que culpaven de la tragèdia a menors estrangers no acompanyats. Va haver de sortir la consellera d’Interior, Núria Parlon, per desmentir aquest fet i precisar que els nois eren nascuts a Catalunya, un de pares catalans i l’altre de pares d’origen estranger. ¿No creuen les autoritats competents que si s’hagués informat des del començament de la nacionalitat d’aquests xicots s’hauria pogut evitar que els xenofobs es beneficiessin un altre cop d’aquesta manca d’informació? Si ens posem primmirats amb les tan tergiversades llei de protecció de dades i el dret a la intimitat, ¿per què sempre s’informa de la nacionalitat de les persones que s’han ofegat a la piscina o a la platja o de les víctimes de robatoris de rellotge de luxe a les Rambles i no ho fem sobre els multireincidents? Parlant de multireincidents, quants d'ells son espanyols i quants de fora? I d’assassins masclistes? Potser ens enduríem sorpreses i es desmuntarien presuposicions.

Davant de la ‘infoxicació’ promoguda per la ultradreta rampant i la
dreta endurida, el millor és promoure la màxima transparència. Amagar informació, que no deixa de ser desinformar, no exposar totes les dades per mor d’un mal entès paternalisme suposadament garantista no fa altra cosa que donar ales als que saben explotar els prejudicis i els instints més baixos d’una societat amb símptomes d’ansietat i malestar. Els ciutadans no som nens als quals no se’ls pot donar certes informacions que ens pot costar assimilar. Perquè quan aquells que ara ens enverinen aprofitant les mitges veritats institucionals estiguin al poder no resoldran el problema, probablement l’empitjoraran i, com ja hem vist com ha passat en altres països, llavors sí que seran vulnerats els drets humans. Encara hi som a temps.