Serà veritat el ‘1984’ d’Orwell?

Francesc Ràfols

Ha passat el 3 de Maig, Dia Mundial de la Llibertat de Premsa, que el Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC) celebrem conjuntament amb el Primer de Maig, Dia Internacional del Treball, perquè entenem que són les dues cares de la mateixa moneda. Un periodista precari difícilment serà un periodista independent. I enguany, per fer-ho, vam fer una concentració a la plaça d'Orwell de Barcelona amb el lema «Treball digne per a un periodisme de qualitat», que vam dur a terme el 30 d’abril passat.

Per què a la plaça d'Orwell? George Orwell va escriure la novel·la

'1984' on va presagiar un món totalitari en el qual tots els moviments de l’individu estan controlats per un Gran Germà. Òbviament, no som en aquest tètric món fictici creat pel gran escriptor britànic, però sí que veiem com hi ha qui treballa perquè això sigui una realitat i, fins i tot, sovint se’n veuen algunes espurnes preocupants. Vivim alguns episodis que ens ho poden fer arribar a pensar.

Això dèiem en un manifest del qual se’n va fer lectura per part dels companys Joan Roura (TV3) i Mont Carvajal (La Xarxa). A l’escrit també es deia que «com a periodistes tenim el deure de defensar que la ciutadania rebi una informació veraç, contrastada i plural, que li permeti ser una persona lliure i prendre les decisions més adequades que afecten la seva vida». La nostra tasca és treballar perquè el 1984 orwel·lià no sigui mai una realitat. Però per això cal que periodisme i ciutadania vagin plegats per desmuntar les estratègies de desinformació que l’extrema dreta teixeix amb discursos d’odi, manipulacions, i mentides de tota mena.

L’any vinent tornarem a la plaça d'Orwell. Seria genial que fos plena a vessar de gent per empènyer junts endavant, ben lluny del novel·lesc 1984.

Article publicat originalment en el número 43 de la revista ‘Utopia’, que es distribueix a les comarques del Maresme i la Selva, corresponent a l’estiu del 2026.

Google torna al paper per explicar-se

Manuel López

Google torna a ballar-la. Ja ens va sorprendre fa uns mesos quan va publicar un fullet que va distribuir al costat dels periòdics d'Espanya.

El gegant torna al paper perquè desconfia del digital?

Ara treu la tercera edició sota el títol: "Forward, perspectives europees de la tecnologia i la societat". Alguna cosa així com “cap endavant”.

Està editada a Irlanda i feta a Alemanya. No apareix cap espanyol

Portada de la revista 'Forward'.

en una edició pensada exclusivament per al públic castellanoparlant.

La revista és un panegíric de la intel·ligència artificial (IA). Ho fa en totes les seves pàgines amb articles d'informació i, suposadament, de reflexió.

Tota gira al voltant de la IA i els seus avantatges. Es diu, per exemple, que a Espanya el seu PIB (Producte Interior Brut) creixerà uns 100.000 milions en deu anys i, segons el Fons Econòmic Mundial (FEM) es crearan 170 milions d'ocupacions de seguida, és a dir, en un futur immediat.

El que no diu és quantes ocupacions es destruiran.

La IA és un programa increïble que igual et redacta una novel·la curta amb els detalls que li indiquis, que formula una tesi doctoral.

Els investigadors en comunicació realment estem sorpresos per aquesta nova oferta digital. Però constatem que no és el paradís que se'ns promet.

Per exemple, no s'identifiquen prou les fonts. No sabem qui ha fet l'algorisme que permet anar d'una banda o per una altra. En el cas de Xat GPT, la IA pot ser enganyada molt fàcilment ja que no compta amb gaires tècnics en la central com per a poder digerir tota la producció del sistema.

En la revista de Google (pàgina 7) es diu textualment: “El veritable poder de la IA resideix a ajudar-nos a treballar millor, més ràpid i de forma més creativa. En encarregar-se de les tasques predictibles i repetitives, ens allibera per a centrar-nos en el que de veritat importa: aportar criteri, resoldre problemes complexos i construir relacions” (Fabien Adobo Millet, economista en cap de Google).

Deixant de costat la utilització de les “comes”, la definició és tot un repte per a la humanitat. Tal sembla que els humans sobrem…

En la revista 'Forward' s'anuncia que Google ha creat un curs a distància que, se suposa una vegada aprovat, dona opció a un diploma. Se'l denomina Certificat Professional Sobre IA en Google. Es tracta d'un curs de 10 hores de formació en línia “per a ajudar als treballadors en el lloc de treball i als candidats a destacar”.

I afegeix: “En unes 10 hores la formació en línia ensenya les competències més demandades d'IA”. I rebla el tema amb una altra afirmació de somni: “Segons un estudi encarregat per Google, el 70 per cent dels graduats a Espanya informen d'un resultat professional positiu en un termini de sis mesos: un nou treball, un ascens o un augment de sou”. És a dir, una meravella segons un informe de la pròpia empresa sense possibilitats de contrastar-lo o confrontar-lo.

Google utilitza dibuixos infantils per a destacar que qui fa el curset viu millor que el company que no l'ha fet. Observi's en la pàgina 18 aquest recurs de còmic.

En resum, Google torna al paper perquè no confia massa que els seus missatges empresarials siguin massa efectius entre els consumidors.

Cap a una 'fatxosfera' generalitzada

Gabriel Jaraba

És possible que tota la premsa d’un país sigui de dretes? Poden les actuals rectificacions d’algunes empreses periodístiques per aproximar-se a posicions conservadores conduir a una homogeneïtzació cada vegada més rígida de l’oferta informativa? Un es veu temptat a dir que sí, però s’adona que aquesta homogeneïtzació ja s’ha produït fa temps. El panorama de la informació al nostre país consisteix, llevat d’algunes excepcions menors, a oferir una agenda d’actualitat extremadament uniforme en la qual tot el que es refereix passa per un llit de Procust cada vegada més estret.

¿Un país tan divers com el nostre cap en un contenidor informatiu

Notícia publicada a Facebook
per 'El Periódico' el passat 6 de juliol.

tan limitat? A la llum del que reflecteixen les decisions de les empreses periodístiques, sembla que sí. Però la realitat ho nega, si atenem a el que succeeix al nostre voltant i ho mirem sense les ulleres mediàtiques. Aquestes ulleres no són espontànies ni automàtiques, estan col·locades per un entramat estamental generat a Madrid al qual s’afegeix l’afegitó de “Districte federal” encara que no sigui ni una cosa ni l’altra. L’efecte centrípet que exerceix la capital d’Espanya es practica de manera intensa en l’esfera informativa, anomenada ja 'fatxosfera' per alguns observadors. I el principal fruit d’aquest efecte és la homogeneïtzació que ens ocupa.

Hi ha una agenda informativa suscitada i projectada per la política institucional i partidària que es fa generalitzada per la tendència centrípeta mencionada però també per una altra cosa. Si hi ha una crisi del periodisme és perquè abans existeix una crisi de l’empresa periodística, els interessos de la qual giren al voltant de les subvencions, ajudes, crèdits i altres condicionants dels mitjans, que no sempre procedeixen de les institucions de poder. Hi ha mitjans que es pleguen a les tendències de canvi que se suposen o que ells semblen advertir, però són molts més els que fa temps que s’han erigit en factors coadyuvants d’aquest canvi. Aquell de “el que pugui fer que faci” és seguit des de fa molt de temps per molts mitjans d’acord amb els designis que emanen d’actors econòmics i polítics disposats des del principi a fer aquest paper.

La pregunta inicial de si és possible que tota la premsa d’un país sigui de dretes té una resposta, que és sí. Però no respon a un sol motiu. És possible a més si la majoria de les empreses periodístiques es reclouen en els seus nínxols de lectors, renuncien a disputar nous públics que estan en la competència o encara per identificar i abandonen tasques d’innovació que resulten imprescindibles per afrontar les tasques que planteja l’evolució de la comunicació, cada vegada més urgents amb la irrupció de la intel·ligència artificial (IA). La IA serà un factor de homogeneïtzació potent, donada la tendència de les empreses a fer un ús merament instrumental dels avenços tecnològics en lloc de posar-los a treballar en fomentar la innovació. Com abans va succeir amb els tallers de composició i impremta, la informatització de les redaccions i la incorporació d’internet, els nous recursos tècnics s’orienten al vell somni humit dels editors: redaccions sense periodistes. Personal que executi tasques i no discuteixi les directrius donades des d’amunt, mal pagat i precàriament contractat.

La situació de la premsa a Espanya s’apropa a una prevenció de Byung Chul Han: l’expulsió del diferent i la sobreproducció de l’igual. La inflació d’informació actual és un increment exponencial d’assumptes iguals entre si, sovint trivials, que dificulten la tasca de seleccionar el significatiu, que apareix ocult darrere d’una teranyina de nimietats. El terror de l’igual, que és com el filòsof alemany designa aquesta onada d’irrelevància, arrossega darrere seu a la homogeneïtzació de la informació. Les 'fake news' o pseudonotícies enganyoses es veuen com la gran amenaça a la llibertat d’informació però no és menys perillosa aquesta igualació per baix que desemboca en una amenaça possible sinó en una realitat que ja vivim.

Aquestes reflexions no preocupen a les empreses informatives. Unes s’atenen als fins últims per als quals han estat fundades, altres s’aproximen al que les pot afavorir en un futur pròxim. Totes s’acomoden a una homogeneïtzació que per a elles té una virtut tangible: si no et desmarques del conjunt és difícil que et penalitzin per sobresortir. I aquesta nivellació per baix proporciona beneficis que serveixen per no desaparèixer.