El quadern dels periodistes apocalíptics, integrats, optimistes i/o solidaris

EL QUADERN DELS PERIODISTES APOCALÍPTICS, INTEGRATS, OPTIMISTES I/O SOLIDARIS

31 may. 2017

Les mines antiinformació

Francesc Ràfols
Els amics de 'Crític' han estat objecte d'una demanda de l'empresa Teyco, per suposats danys a l'honor arran d'un article publicat en aquest portal digital sobre les ajudes rebudes pel grup Sumarroca –al qual pertany Teyco– per part de la Generalitat. Les empreses de la família Sumarroca han estat històricament de les més ben tractades per la Generalitat convergent a l'hora de les adjudicacions de projectes de tota mena. Cal no oblidar els vincles entre el patriarca del clan amb Jordi Pujol, tots dos al nucli indicial de CDC.

No nego que a vegades hi ha informacions que suposen una clara
Carles Sumarroca Claverol i el seu pare, Carles Sumarroca Coixet.
intromissió en l'honor de les persones però, francament, no crec que aquest sigui el cas. A vegades, els drets en democràcia col·lisionen. El dret a manifestar-se topa amb el de lliure circulació. El dret a la propietat no s'entén gaire amb el dret a l'habitatge... I el dret a la informació pot grinyolar quan frega amb el de la privacitat. Però quan es tracta de difondre dades públiques, com són les adjudicacions atorgades per les administracions, és quan l'interès general està per sobre del particular. Ja he expressat als amics de 'Crític' –un clar exemple de periodisme rigorós i agosarat– el meu suport i convido tothom a fer-ho. Confio que surtin indemnes d'aquesta mina antiinformació que Teyco els ha posat al camí per intentar silenciar-los.

Veiem, en canvi. com altres maneres d'entendre la informació –no de fer periodisme– no troben cap mena de dificultat per sembrar odi i falsedats. L'Observatori del Discurs d'Odi als Mitjans –impulsat pel portal www.media.cat– publicava recentment un estudi fet sobre vuit publicacions digitals d'àmbit català i estatal. L'objectiu era determinar quines de les notícies publicades per cadascun d'aquests mitjans hi apareixien actors potencialment afectats pel racisme, la xenofòbia, la islamofòbia, l’antigitanisme i la catalanofòbia. El resultat és que en el 71% de les notícies –sense incloure l'opinió– se seguien estratègies discriminatòries envers els protagonistes de les informacions i fins i tot que fomentaven l'odi en qualsevol dels aspectes ressenyats.

Com es poden evitar aquest tipus de línies informatives? Des d'un punt de vista social, amb polítiques d'educació i de foment del respecte i la tolerància. Però és evident que amb això no n'hi ha prou. Cal, com tenen en altres països, una llei que defensi la ciutadania de la creació d'estereotips discriminatoris, que combati l'odi que alguns volen propagar des dels mitjans de comunicació. I d'això se'n diu una llei general de la informació i la comunicació, que estableixi drets i deures i que defensi la ciutadania de les mines antiinformació que posen els que no accepten que la informació és un bé públic que cal preservar.


No hay comentarios:

Publicar un comentario