El 'cas Joana Vallès', l’error de comunicació que no va existir mai

Guillem Sànchez

El conseller d'Interior, Miquel Buch, per pressions del president de la Generalitat, Quim Torra, va fulminar a finals del mes passat la seva cap de premsa, Joana Vallès, per haver comès un "error de comunicació". Els fets van succeir així: 

La comunicació. El divendres 20 de setembre una vintena de periodistes van ser citats a la seu de la policia catalana a Sabadell.

Joana Vallès, excap de premsa del Departament d'Interior.

Durant tres hores, la Brigada Mòbil (Brimo) va explicar que anava a dur a terme canvis en el seu model d'ordre públic: ús d'esprai de pebre en aldarulls, tanques per rebaixar tensió amb els manifestants, supressió de la perillosa maniobra de dispersió coneguda com 'carrusel' de furgonetes i més accions de mediació amb els convocants de les protestes. L'esprai de pebre interessava, van subratllar els policies, perquè "és menys lesiu que les porres" i un recurs comú en les "policies europees". Convenia explicar bé aquests canvis als periodistes perquè aquests després informessin a la societat i evitar així que la primera vegada que es fes servir l'esprai s'estengués el pànic entre els manifestants davant un gas desconegut. 

La notícia. Els periodistes van publicar el contingut de la trobada el dissabte 21 de setembre i gairebé tots van titular per l'esprai pebre. Ni Vallès va estar en la reunió de divendres --va arribar quan aquesta ja havia conclòs-- ni va suggerir després a cap informador com havia de titular el seu mitjà; Vallès no és aquest tipus de cap de premsa. 

La crisi. La notícia es va publicar pocs dies abans que la sentència contra els líders del 'procés' activi –previsiblement– mobilitzacions de protesta. El sector independentista es va enfurismar perquè va interpretar que els Mossos intentaven acovardir els protagonistes d'aquestes mobilitzacions i Torra, (mal) assessorat, va exigir Buch que ho arreglés. El conseller va ordenar als Mossos sortir públicament el dissabte a dir que la vintena de periodistes que van explicar en què consistia l'esprai s'havien equivocat a l'uníson i va haver de reblar la jugada el diumenge atribuint la crisi del pebre a l'esmentat "error de comunicació ".

El problema. Mai hi va haver cap "error de comunicació". El que hi va haver va ser una estratègia ordenada des del Palau de la Generalitat, una més, per reescriure el que havien publicat una vintena de periodistes perquè incomodaven massa les crítiques que arribaven des del seu propi bàndol. I perquè la invenció de l'"error de comunicació" tingués sentit calia acomiadar Vallès, que fins a la data s'havia esllomat 24 hores al dia, tots els dies de l’any, per ajudar Buch. La crisi del pebre ha deixat clar que al Govern tampoc li agrada aquest instrument d'ordre públic. El problema és que tard o d'hora algú des de Presidència haurà d'explicar què han de fer els antiavalots per sufocar aldarulls violents. I això, ara, ho hauran de fer sense la credibilitat, i l’afecte, que Vallès s'havia guanyat durant anys.