El quadern dels periodistes apocalíptics, integrats, optimistes i/o solidaris

EL QUADERN DELS PERIODISTES APOCALÍPTICS, INTEGRATS, OPTIMISTES I/O SOLIDARIS

21 feb. 2014

Pagar dos cops per llegir un diari

Cristina Palomar
¿Quantes persones estan disposades a pagar dues vegades una mateixa cosa? Suposo que no moltes per no dir-ne cap. Acceptem fer-ho per finançar serveis públics com la salut i l'educació i a canvi els exigim qualitat, però quan es tracta de finançar projectes d'empreses privades a les quals no podem reclamar res, la cosa canvia. Parlo dels mitjans de comunicació catalans privats, subvencionats pel govern català fins a límits inimaginables fa uns anys.

Aquest mes de febrer, la Generalitat ha fet públiques les partides que destinarà durant aquest 2014 als mitjans de comunicació que s'editen a Catalunya. Les xifres són d'escàndol en alguns casos com, per exemple, els més de 835.436 euros que pagarà a 'La Vanguardia'; els 584.864 euros que rebrà 'El Punt Avui' si sumem la subvenció al diari en paper amb la que rep la web; els 540.492 euros d''El Periódico' i la seva web, i els 526.549 euros del diari 'Ara' i la seva versió online.

Tot i que el llistat dóna per a molts comentaris, com la quantitat de diners que destina a revistes religioses, entre elles els 47.538 euros que rebrà la Fundació Catalunya Cristiana per la publicació de la seva revista, em limitaré a parlar dels diaris esmentats abans. En un intent de ser el més objectiva possible, he buscat les dades de difusió i de tirada dels quatre mitjans que publica regularment l'OJD pensant, il·lusa de mi, que el criteri emprat per CiU per concedir les subvencions tindria a veure amb la seva implantació al país.

En el cas dels dos més grans, 'La Vanguardia' i 'El Periódico', les xifres canten. Amb data del 2013, l'OJD situa la tirada del diari de la família Godó en 194.000 exemplars i la difusió en 164.784. En el cas del diari de la família Asensio, la tirada és de 134.003 i la difusió de 104.639 exemplars. Amb una diferència de 60.000 exemplars (si ens fixem en la difusió), 'La Vanguardia' rep 300.000 euros més de subvenció que 'El Periódico', part dels quals suposo que serviran per pagar la versió catalana que es regala cada dia.

Si parlem d''El Punt Avui' i del diari 'Ara', les xifres no només canten, grinyolen! L'empresa editora del primer, Hermes Comunicació, cobrarà 481.788 euros per la versió en paper i 103.076 per la versió digital. Segons l'OJD, aquest diari té una tirada de 32.803 exemplars i una difusió de 25.168. Si comparem aquestes quantitats amb la subvenció d''El Periódico' descobrim que 'El Punt Avui' rep 48.000 euros més. En el cas del diari 'Ara', la subvenció pública és de 526.549 euros (333.867 la versió paper i 192.682 la versió digital). La seva tirada, segons l'OJD, és de 27.727 diaris i la seva difusió de 15.071. Un gegant amb peus de fang.

Aquestes xifres milionàries en època de crisi econòmica i de retallades socials diuen molt sobre les prioritats financeres del Govern català, i diuen encara molt més sobre la falta d'independència i de sentit crític dels mitjans de comunicació privats a l'hora de tractar determinades informacions. ¿Qui gosaria mossegar la mà de l'amo que et dóna de menjar? A Catalunya, la frontera que separa la informació rigorosa del pamflet cada vegada és més fina i acabarà per desaparèixer per a satisfacció dels deixebles de Joseph Goebbels. Seccions com 'Tenim dret a viure en llibertat' no només demostren la intenció d'adoctrinar el lector, sinó també una falta total de sentit del ridícul i de dignitat professional.

http://laperiodistadesquiciada.blogspot.com.es/

2 comentarios:

  1. Estaria bé, saber quin és el criteri que utilitza la Generalitat per donar aquestes subvencions, si és publicable...

    Jo mai he entès perquè tothom té tan clar que fan falta televisions públiques i no sento defensar la premsa escrita pública enlloc, això de les concertades mai m'ha semblat clar, ni en educació, ni en premsa, ni en res. Semblaria que amb els diners de subvencions més el que costa regar la gespa de TV3 (es podria substituir per roca), donaria per fer un diari que tampoc crec que fos més parcial que els que tenim...


    ResponderEliminar
  2. Aquest servidor estava en contra de la subvenció per definició en qualsevol àmbit de l'economia productiva. Ara bé, penso que el criteri de les subvencions es ben clar: La publicació del diari en català. El català és la llengua d'ús social minoritari de la Comunitat Autònoma de Catalunya. La subvenció garanteix el dret de les minories que tota democràcia de qualitat ha de preservar. No obstant, grinyola i, molt, que" l'Avui el punt" percebi l'exorbitant quantitat de diner públic que rep en concomitància amb la seva tirada. Vaja, ho trobo un escàndol. Com tampoc trobo just, com palesa la senyora Palomar, la diferència pecuniària en concepte de subvenció entre la Vanguardia i el Periódico, si ens atenem a la tirada que tenen ambdós diaris. No trobo malament que diaris de tradició i prestigi que s'arrisquen a publicar en català es subvencionin. Una altra cosa ben diferent és el dubtós criteri que se li assigna a cadascú. La subvenció afecta la independència del diari. Però, si us sembla que està malament subvencionar aquests clàssics de la premsa catalana escrita, el sector de la premsa escrita en català encara patirà més del que ja ho fa. Això voleu? I per acabar de reblar el clau, un diari públic de nou encuny en català. No, si-us-plau! La imparcialitat i la independència del rotatiu encara es veuria més trastocada i estrafeta en funció de la visió del partit polític que governés en un moment donat. A més a més, ens sortiria infinitament més car que les subvencions assignades als bons diaris privats -Vanguardia i Periódico- que prenen el risc empresarial de fer tirada en la llengua autòctona del país. Un idioma tan vituperat durant tants anys per les autoritats polítiques espanyoles dins el marc dels règims polítics autoritaris. Heu d'observar que abans del vigent règim polític democràtic, Espanya sempre ha estat un país amb una tradició política autoritària inqüestionable l'objectiu del qual era esclafar les minories culturals i lingüístiques. O dit d'una altra manera, el somni de bona part dels governs espanyols predemocràtics ha estat, des de sempre, la supressió de cultures i llengües minoritàries distintes de la estesa i poderosa cultura hispànica i llengua castellana. Sempre s'ha anhelat la homogeneïtzació i uniformització cultural i lingüística en una sola llengua i cultura per a Catalunya des del centre de l'Estat espanyol de part de tot el reguitzell de Governs centrals de tradició autoritària preconstitucionals des de fa almenys 300 anys. La realitat sociolingüística de la Comunitat Autònoma de Catalunya és de bilingüisme asimètric, criteri suficient per justificar la subvenció a la premsa escrita privada en llengua catalana.

    Fèlix Torras Solsona
    Trader i Analista

    Fèlix Torras Solsona

    ResponderEliminar