El quadern dels periodistes apocalíptics, integrats, optimistes i/o solidaris

EL QUADERN DELS PERIODISTES APOCALÍPTICS, INTEGRATS, OPTIMISTES I/O SOLIDARIS

12 oct. 2014

Paparazzis a la política catalana

Francesc Baiges
Hi ha tan poca tradició a Catalunya de la premsa del cor que no sé on trobar com es diu en català un 'robado', expressió que defineix una fotografia feta d’un personatge agafat per sorpresa. La paraula paparazzi ha fet fortuna a nivell internacional per definir els periodistes que estan hores i hores esperant algun famós per enxampar-lo amb una nova companya o en una situació compromesa.

Els redactors de política catalana s’han convertit els darrers dies en autèntics paparazzis. Els líders dels partits que van acordar la doble pregunta i la data per a la convocatòria de la consulta sobre la
Artur Mas surt del Palau Robert envoltat de reporters, el 9 d'octubre.
relació futura entre Catalunya i Espanya s’han convertit, de cop i volta, en succedanis de Cristiano Ronaldo, Messi, Buenafuente o Sara Carbonero.

Mas, Junqueras, Herrera, Fernàndez, es volien reunir sense que els periodistes els veiessin. No volien tornar a passar el tràngol de la reunió anterior on van bona part d’ells van protagonitzar una esperpèntica roda de premsa, en la qual només van saber dir que havien treballat de forma intensa, però que no podien dir de què havien parlat ni a quins acords havien arribat per qüestions de prudència i tacticisme.

Ja és difícil de pair –no ho és, vaja!- que els dirigents dels partits amaguin les seves reunions de l’escrutini dels mitjans, però que ho facin en un moment com l’actual, on tothom vol donar lliçons de transparència i ètica, encara és més greu.

Que els polítics juguin al gat i a la rata per despistar els periodistes i que, quan els enxampin, a sobre, el president Artur Mas, els recrimini que els vagin al darrere és trist, lamentable i incompatible amb una concepció adequada d’allò que és una democràcia. Seria com si als periodistes els convoquessin a una roda de premsa i no s’hi presentessin.

Cadascú ha de fer la seva feina. I part de la feina dels polítics és informar als periodistes i a la gent de les seves reunions, actuacions i propostes.

Fins ara jo només associava els 'paparazzis' amb la política catalana quan intentaven fer fotos d’alguna consellera en 'topless' o d’algun alcalde fent nudisme a la Barceloneta. Mai m’hauria esperat que el full de ruta de la consulta sobiranista passés per convertir els redactors de política en nouvinguts al 'paparazzisme'.

No hay comentarios:

Publicar un comentario