El quadern dels periodistes apocalíptics, integrats, optimistes i/o solidaris

EL QUADERN DELS PERIODISTES APOCALÍPTICS, INTEGRATS, OPTIMISTES I/O SOLIDARIS

8 oct. 2014

La Xarxa Ciutadana pel Dret a la Informació es presenta en públic, 17 anys després del primer intent

Francesc Ràfols
El pròxim 22 d'octubre es presenta en públic la Xarxa Ciutadana pel Dret a la Informació i la Comunicació (XCDIC). És una iniciativa impulsada per prop d'una dotzena d'entitats catalanes i a la qual ja n'hi ha moltes més que han estat convidades a adherir-s'hi. És una iniciativa que vé de lluny. El primer intent ve del 1997, quan es va aprovar la Declaració de Barcelona, Compromís amb el Dret a la Informació de la Ciutadania, i es donava cos al que llavors es va conèixer com Plataforma per la Democràcia Informativa (PDI).

La declaració havia estat redactada pel periodista Manuel Vázquez
Manuel Vázquez Montalbán, en una imatge d'arxiu.
Montalbán
i signada per una vintena d'organit- zacions ciutadanes que volien expressar la seva preocupació davant d'un seguit de símptomes inquietants que afectaven els drets de la ciutadania a la informació. Entre les organitzacions que llavors ho van signar hi havia el Sindicat de Periodistes de Catalunya (SPC), el Col·legi de Periodistes de Catalunya (CPC), CCOO, UGT, CGT, USOC, l'Associació Colegial d'Escriptors de Catalunya, l'Associació de Dones Periodistes, la Federació d'Associacions de Pares d'Alumnes de Catalunya /(FAPAC) o la Federació Catalana d'ONG per al Desenvolupament (FCONGD). 

Aquesta iniciativa finalment no va reeixir, entre d'altres raons i sense defugir les causes organitzatives pròpies, perquè el dret a la informació ha costat que sigui percebut socialment com a una qüestió de primer ordre per gaudir d'un bon nivell de qualitat democràtica. Sóc testimoni directe, però, de com l'SPC ho ha intentat en diverses ocasions.

Ara, tot apunta que és la definitiva. També per diverses raons. La primera, perquè l'amic i company Vicent Canet hi ha dedicat esforç, temps i encert a bastir els suports necessaris per fer-ho. Ho ha tingut més fàcil perquè el procés de deteriorament democràtic generalitzat comença a ser tant evident que ha fet més fàcil copsar la necessitat de redreçament que hi ha en aquest àmbit. I també perquè, a Catalunya, l'Estatut ofereix una eina que abans no hi era: l'article 52, que determina les obligacions dels poders públics per garantir el dret a la informació de la ciutadania. Tot plegat ha servit per bastir les complicitats que feien falta perquè l'XCDIC, ara sí, vegi finalment la llum. 

Els seus objectius són, per una banda, generar consciència social al voltant del dret a la informació i la comunicació «que han de tenir la mateixa consideració social que els drets a la salut o a l'educació.» D'altra banda es pretén generar una xarxa de col·laboració entre entitats i oberta a la ciutadania que articuli aquesta reivindicació de cara als poders públics per tal de «poder articular propostes concretes de legislació i polítiques públiques al respecte».

Catalunya sempre ha presumit d'anar per davant de la resta d'Espanya en un grapat de qüestions. En aquesta no podrà ser perquè a Andalusia ja fa uns mesos van impulsar una iniciativa similar, el Foro Andaluz de Educación, Comunicación y Ciudadanía. És una plataforma per articular «els agents socials andalusos d'educació per al desenvolupament i comunicació units i enllaçats en un mateix repte: posicionar la comunicació com element central en la construcció d'una ciutadania informada, activa, crítica, participativa i transformadora del su entorn, desde la defensa de l'exercici del dret a la comunicació». En alguns països de l'Amèrica Llatina van iniciar fa anys processos similars que han derivat al cap del temps en lleis de comunicació, algunes d'elles força envejables, especialment, diuen els experts, a l'Uruguai.

Així, l'XCDIC farà les seves primeres passes el 22 d'octubre. Del seu èxit –cosa que vol dir que la ciutadania catalana i el món associatiu a través del qual s'organitza la fa seva i li dóna vida– en dependrà que en l'àmbit comunicatiu Catalunya s'acosti als referents europeus i llatinoamericans que –uns amb més anys que altres– fa temps que mostren el camí. En aquest acte es presentarà el manifest de la plataforma en el qual entre d'altres coses s'afirma que «la informació no és una mercaderia sinó un dret ciutadà». També s'hi reclama que «cal un organisme independent dels interessos polítics i econòmics que vetlli pel dret a la informació i la comunicació».
http://francescrafols.wordpress.com/

No hay comentarios:

Publicar un comentario