Eladio Jareño, l'escut del Partit Popular

Diego Francisco Martínez

En cas de tenir una elevada dosis d'intel·ligència i habilitat, la manipulació es podria arribar a elevar a la categoria d'art, de manera que costés molt detectar-la. Però, per més bé que es fes, no deixaria mai de ser un engany, una estafa i un delicte i ens privaria de conèixer tota la veritat...

A la ràdio i televisió pública estatal, la manipulació és maldestre i

Eladio Jareño, director de RTVE-Catalunya
i excap de premsa d'Alicia Sánchez-Camacho.

evident. Aquesta forma de fer, no només es produeix als 'telediarios' nacionals, sinó que també es fa als informatius territorials. A Andalusia, per exemple, s'ha convertit en una pràctica habitual. A TVE-Catalunya, també.

El dilluns 13 d'abril al matí, Francisco Marco, director de l'agència de detectius Método 3, ha comparegut a la comissió parlamentària d'investigació sobre el frau i l'evasió fiscal i les pràctiques de corrupció política. Ha estat una de les principals notícies del dia. La gran majoria de mitjans de comunicació ho han cobert abastament i fins i tot el Canal 24 hores de TVE n'ha fet una connexió en directe a la una incloent-hi un tall de veu de la declaració que Francisco Marco ha fet dins la comissió parlamentaria.

Per a 'L'Informatiu' de les dues (fet a Sant Cugat per a La 1) hi havia previst, per il·lustrar la connexió des del Parlament, uns vídeos de la intervenció de Francisco Marco. Quan quedaven només cinc minuts per començar el programa, Eladio Jareño, director de RTVE-Catalunya, ha prohibit que s'emetessin aquests talls de veu. No volia que el director de Método 3 sortís dient que la persona que va encarregar la gravació del restaurant La Camarga va ser algú de l'entorn pròxim d'Alícia Sánchez-Camacho. La mateixa prohibició ha arribat també el 'Telediario' estatal de les 15h.

Jareño, que prové de l'entorn més proper a la presidenta del Partit Popular de Catalunya i a qui li deu el seu actual lloc de director de RTVE-Catalunya, té reticències a que els ciutadans coneguin tota la veritat del cas de La Camarga. Jareño, però, ignora que la majoria de mitjans de comunicació han cobert abastament la compareixença del director de Metodo 3. L'única cosa que ha aconseguit Jareño amb la seva menyspreable actuació ha estat embrutar, encara més, el nom de la nostra empresa.

D'altra banda cal remarcar que la cadena de comandament del nostre centre ha funcionat a la perfecció. Ningú amb alguna responsabilitat s'ha oposat al dictat de Jareño. Tampoc ha dimitit ningú, gest que hagués demostrat l'oposició a aquestes pràctiques contraries al nostre Estatut de Redacció.

Els professionals de TVE Sant Cugat han fet bé la seva feina, els polítics, directius i responsables de l'edició de 'L'Informatiu' l'han tirat per terra. Per les seves formes, les seves maneres i les seves accions seran assenyalats i recordats. Només comptaran amb el menyspreu dels ciutadans perquè s'hauran sentit enganyats i manipulats.

Diego Francisco Martínez és  secretari d'organització de CCOO a la corporació de RTVE.

Mitjans públics rimen amb servilisme

Joan Barrera

Dels molts comentaris que es fan aquests dies sobre els canvis a RTVE em quedo amb el de Juan Cruz. Sense esmentar noms, cosa difícil en una temàtica que en el sector tendeix a la visceralitat i a posicions irreductibles, el periodista es pregunta si els governs elegits democràticament (aquí hi afegiria els diputats dels partits parlamentaris) tenen dret a organitzar la informació per decidir qui diu què, com i, fins i tot, quan. Aquesta és la qüestió, sobretot quan des de plantejaments netament democràtics s’assumeix amb aires de fatalitat, i amb una sensació d’impotència, que després de cada elecció els nous representants de la majoria tenen el dret inalienable a entrar com un cavall sicilià als mitjans públics, talment com si es tractés de la seva finca particular.

El cas de RTVE, amb la destitució injustificada de destacats professionals sense cap tipus d’explicació i amb la previsió que seran substituïts per altres més servils, és el darrer exemple, però em temo que no serà l’últim. La nostra democràcia i els nostres polítics no passen l’examen quan es tracta d’assumir que per el bon funcionament del joc democràtic la informació i les crítiques han de fluir lliurament. La voracitat per controlar els mitjans públics n’és el millor exemple.

El problema és que tots s’hi veuen en cor i ningú els para els peus. Podríem dir que hem perdut aquesta batalla que afecta a tota la societat. N’hauríem de ser conscients, ara que tantes coses es posen en revisió i descobrim les limitacions del model.

Cruz es posiciona i diu que quan triem els nostres dirigents polítics ho fem per que organitzin la economia, la sanitat, la educació i, en definitiva, per activar totes aquelles accions que aportin la millora del benestar dels ciutadans. En cap cas està escrit que se’ls doni permís per manipular la informació des d’uns mitjans que paguem entre tots i dels quals ells no en són els propietaris.

I si algú creu que aquestes arbitrarietats només passen a Madrid s’equivoca. Hi ha exemples per tots els gustos. És una de les debilitats de la nostra democràcia.

(http://www.joanbarrera.com/)

La independencia de los medios

José Sanclemente

El panorama mediático se esta deteriorando aceleradamente. A la situación casi dramática que están viviendo los medios privados, que no ven el final de la caída publicitaria (en torno al 20% en el pasado mes de junio), hay que añadir los preocupantes síntomas del sector público que lleva el camino de politizarse todavía más, si cabe.

Un decretazo del gobierno ha permitido nombrar la cúpula de RTVE a dedo, y la connivencia entre CiU y PP en Cataluña ha supuesto que el CAC (Consell de l'Audiovisual de Catalunya) ya no sea un organismo independiente que tenía por objeto velar por la libertad de información y controlar que se cumplían las normas de los prestadores de servicios de comunicación tanto públicos como privados.

En este último caso los actuales doce consejeros provenientes del periodismo y los medios de comunicación han sido sustituidos por media docena de políticos en la reserva.

No tiene sentido mantener un CAC que nos cuesta cerca de 6 millones de euros si éste es una extensión de los partidos políticos. Mi consejo es que este nuevo CAC se debería cerrar inmediatamente y sus funciones asumidas por una comisión de diputados a los que ya pagamos un sueldo en el Parlamento catalán. Total va a ser lo mismo.

La sensación es que el deterioro económico de los medios en general está llevando a una pérdida de independencia galopante. La subvención a los medios privados por parte de muchos gobiernos autonómicos se ha recortado como lo han hecho los presupuestos generales pero, lejos de desaparecer, se están concentrando en los medios afines a los colores de los gobiernos.

No estoy a favor de la subvención indiscriminada de los medios. De hecho, estoy en contra de cualquier subvención. Sin embargo, en los momentos actuales sería deseable que los políticos concentren sus esfuerzos en ayudas al sector como lo vienen haciendo en Austria, Finlandia o Francia, entre otros países europeos, cuyas ayudas a la difusión de los medios de comunicación son consideradas necesarias para la pluralidad informativa y están bajo riguroso control del Parlamento y con máxima transparencia.

Los medios privados están con las finanzas bajo cero y las redacciones se encogen con las regulaciones de empleo, los periodistas ya no tienen cabida ni siquiera en los organismos independientes de regulación de lo audiovisual. Al parecer lo que prima hoy es la figura del financiero y del político y eso ya sabemos como nos está yendo en la gestión global de la crisis.

Al periodismo no se le puede aplicar la misma receta. No se debería.

(http://sanclementejose.blogspot.com.es/)