Catalunya Ràdio grinyola

Carles Blanco

La sobtada dimissió de Mònica Terribas del matinal de Catalunya Ràdio perjudicarà en primer lloc l’emissora, en termes d’audiència i també la imatge d’uns mitjans públics que, per molt que els informes del Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) construeixin relats exculpatoris, són cada cop més qüestionats per la seva instrumentalització governamental i per la inoperància en la gestió d’un Consell de Govern en descomposició i que ha perdut fa temps la seva legitimitat.

Carles Puigdemont i Mònica Terribas,
en una imatge d'arxiu.

Ja sigui per un combat d’egos, es tracti d’una venjança o d’una conspiració política contra la quota d’ERC a la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA), aquesta lluita de trons té més de passional que de florentina i Terribas ha fet tant de soroll com ha pogut. Ho ha fet una mica a l’estil del Ned Flanders, dels Simpson: “Aquí hi ha una coseta que grinyola una miqueteta”. Llenguatge per a iniciats. Sort que en la sessió de control de la CCMA, els diputats Francesc Dalmases i Eduard Pujol ho van traduir clar i català: “Saül Gordillo grinyola”. El director fa grinyolar la màquina.

Caram!, que senzill!, devia pensar Núria Llorach, doncs traiem al director i la màquina (quina màquina?) ja no grinyolarà. La vicepresidenta, que porta en funcions de presidenta quatre anys sense que el Parlament l’hagi votada, ha estat sempre molt disciplinada en tots els càrrecs en els quals Convergència i els seus descendents l’han anat col·locant al llarg de tota la seva carrera. Així que va convocar les restes del naufragi del Consell de Govern -els quatre consellers que mantenen la cadira amb mandat caducat des de l’any de la picor- va cridar a capítol a Gordillo i suposem que el va renyar i també acusar de fer grinyolar Catalunya Ràdio i va demanar una votació per fer-lo fora. La va perdre; millor dit la va empatar i no va prosperar, després va fer volar coloms sobre com s’haurien de triar els directors en el futur i en això tots van estar d’acord.

Una operació política o un guinyol? Tot això succeïa la setmana següent a què hipotètiques dates sobre les pròximes eleccions catalanes comencessin a circular per les redaccions. Si mirem uns anys enrere, podríem tenir la temptació d’establir paral·lelismes amb la situació que es va viure pocs mesos abans de les eleccions del 2010, també en un marc d’inestabilitat a la CCMA -després d’haver intentat l’aplicació de la nova llei aprovada pel Parlament-, quan la marxa sobtada d’Albert Sáez de la direcció de la Corporació va obrir una guerra pel seu control entre CDC i ERC, que acabaria amb les esperances de alliberar-la del control governamental i, a la llarga, amb la mateixa Llei.

En aquests moments, els càrrecs d’influència en la CCMA estan repartits entre els dos partits del Govern, de manera que Saül Gordillo, forma part de la quota d’ERC, així com el director d’informatius de Catalunya Ràdio, Francesc Cano, de llarga trajectòria professional a l’empresa, té profundes arrels al món convergent. El cessament de Gordillo, doncs, podria comportar el trencament d’un equilibri que comprèn també els mateixos càrrecs en exercici a TV-3 i provocar una nova fissura en la ja de per si tensa relació entre els partits de govern. Però és aquest l’objectiu? Surt a compte?

Núria Llorach va ser molt ràpida a demanar el cessament de Gordillo però no s’ha d’oblidar que tenen comptes pendents: amb la justícia i entre ells. Ambdós estan processats per desobediència en relació amb els espots publicitaris del referèndum de l’1 d’Octubre i davant el jutjat han intentat donar-se la culpa l’un a l’altre en diferents ocasions. Colombo, probablement, veuria aquí el mòbil d’una venjança.

Però què va passar entre Saül Gordillo i Mònica Terribas per provocar una ruptura tan teatral d’un dia per l’altre? Segons s’ha dit, el nou contracte estava signat, acceptant les condicions reclamades per Terribas; el tema econòmic estava resolt i l’autonomia editorial del programa, mal que bé, consensuada. Aleshores? Gordillo té un caràcter sanguini i Terribas té una altíssima consideració de si mateixa. Les coses es van sortir de mare?, crits; cops a la taula; paraules no contingudes a temps? Com als culebrots de la tele?

O hem de veure un propòsit i fer cas als qui especulen que Terribas podria fer el salt a la política o que simplement se li ha fet petit el matí de la ràdio. Potser el mercat decidirà.

Paradoxalment, sempre s’ha vist la Mònica Terribas com una persona propera a les tesis d’ERC, tot i que Artur Mas la considerava una noia una mica rebeca però dels seus i de fet, durant moments molt crítics del seu mandat, com les tremendes retallades en la sanitat pública, el 15-M o l’assalt al Parlament, era Terribas qui dirigia TV-3 i, ara, han estat els diputats de Junts per Catalunya els que han sortit valerosament a defensar-la de les (de moment, desconegudes) ofenses infringides pel Saül Gordillo, aquest brutot que hauria de ser castigat, perquè així Catalunya Ràdio no grinyoli més.