Realitat o ficció?

Josep-Maria Ureta

Durant la pandèmia del 2020 va tenir una gran difusió la foto d’un camió amb remolc que duia enganxades al lateral les fotos de les banderes de Rússia i d’Itàlia i que va arribar al país transalpí amb ajuda humanitària enviat per les autoritats de Moscou.

Dues interpretacions varen compartir les xarxes aquells dies:

propaganda russa per dubtar de la capacitat europea de fer front al virus, o un dels milers de fotocomposicions que aquells mesos van córrer amb tanta gent ociosa a casa.

¿Realitat o ficció? Doncs realitat: la foto és autèntica i la va posar d’exemple Carme Colomina, periodista i investigadora del CIDOB, durant la seva xerrada al cicle que organitzen el Club de Roma i el CIDOB (entre d’altres) al Palau Macaya (Fundació La Caixa) sobre temes relacionats amb la Unió Europea. La línia de la intervenció de Colomina era prou paradoxal: som a l’era de l’algoritme, sí, però també de la desinformació, va venir a dir.

¿Què li faltava a la foto? Context. Tan cert és que Rússia i la Xina varen oferir ajudar a l’Europa col·lapsada per la pandèmia com que la col·laboració entre els mateixos països de la UE va ser sempre estreta i constant. Heus ací el context que desapareix sota l’impacte del camió/remolc rus.

Desinformació deliberada

Un parell d’exemples més dels que va anar posant Colomina durant la seva conferència i dels que en el seu moment ningú va saber veure els seus efectes. Un, prou recordat, la desinformació planificada per la companyia britànica Cambridge Analytica que va derivar en el Brexit a partir d’algoritmes de difusió de dades interessades molt innovadors.

L’altre, la badada dels analistes al no interpretar bé l’abast de la invasió de Crimea per part de Rússia el 2014. Va seguir al cap del temps la invasió d’Ucraïna, de la qual varen avisar els països bàltics, sense prou ressò a la resta de la UE. I el 2016, Trump, president dels EUA amb l’estratègia de l’engany permanent, que va arribar a provocar l’assalt al Capitoli del 2021. Aquí podem recomanar vivament la lectura del llibre de l’exdirector del 'Washington Post' Martin Baron, 'Frente al poder. Trump, Bezos y el Washington Post' (La esfera de los libros). Una lliçó de periodisme valent.

Errors freqüents

Quan s’aborden aquests fets s‘hi sumen no pocs termes que de vegades es barregen amb millor o pitjor encert: desinformació, biaix, intencionalitat, immediatesa, ètica (no confondre amb cometre errors), fustigacions...

Colomina va fer una autèntica classe sobre com distingir (i sobreviure) en una societat “infoxicada”. No cal arribar a la paranoia de la conspiració permanent ocultada. Però tampoc ignorar que hi ha intencionalitat en la tria de quins temes son prioritaris i quins cal amagar. Sí, hi ha agendes dels poderosos al sí de la UE, com a tot el món. Ara bé, si cal tenir molt present tota la intervenció de Colomina és pel seu enfoc esperançador, no fatalista.

Certament al món informatiu s’hi acumulen problemes prou greus: la vulnerabilitat dels mitjans i professionals, la precarietat laboral, els models de negoci, desinformació, algoritmes incontrolats/incontrolables... Però la conferenciant també ens avisa: “El què ha canviat és la manera d’informar-se, i també els models del negoci de les noticies”. Un altre fenomen de distorsió informativa son les anomenades per Colomina “bombolles d’amistats”, només compartir informació amb els teus pròxims ideològicament.

Segon avís: “La informació veraç és un dret (tot i que dir mentides no és perseguible si no hi ha afectats), i no som davant del dilema clàssic de ¿què es veritat?: el què convé es treballar sobre la credibilitat”. Ja posats, Colomina avisa que el primer diari amb informació no contrastada es 'La guerra de les Gàl·lies', manipulada per Juli César. Hi podríem afegir que a l’inici dels temps ja hi ha haver, explica la Bíblia, desinformació sobre els efectes secundaris de menjar pomes.

Una llei en la bona direcció

Dèiem més amunt que Colomina, malgrat el panorama descrit, va aportar una visió esperançadora, fins i tot més per a Europa que als EUA i la Xina, els dos grans imperis tecnològics.

Aquest 2024 la Unió Europea ha aprovat la llei de Serveis Digitals amb un parell de principis força destacables. D’una banda, l’exigència de que la publicitat sigui transparent i, per l’altra, el que és més important i decisiu: la capacitat sancionadora de la UE a les plataformes tecnològiques. De moment ja prospera, entre viaranys burocràtics, la multa a Google de 2.424 milions d’euros per posició dominant.

Amb tot, hi ha una dita molt present entre els bons analistes dels afers europeus, entre els que hi destaca la Carme Colomina, i es que “els àrbitres no guanyen partits”, que traduït ras i curt vol dir que si Europa no promociona tecnologies pròpies, li continuaran marcant gols. Però cal no menystenir el suport de la Comissió Europea als organismes de tota mena que promocionen una bona defensa contra la desinformació: els dits verificadors.

Hi caldrà molta inversió i professionalitat, però els efectes seran beneficiosos, n’hi ha prou en escoltar les persones que, com Colomina, son ja “verificadors”. Ho va demostrar el passat dia 10 al Palau Macaya.