Periódicos: ¿tirando la toalla antes de hora?

José Sanclemente

En el mundo se compran cada día en torno a 600 millones de periódicos en papel. Es cierto que países como China, Japón y la India por sí solos ya acaparan una cuarta parte del mercado y que cuando un país africano se libera de la dictadura o se independiza lo primero que hace es crear un periódico para informar y cohesionar a sus ciudadanos.

En paralelo, también se abre la red de internet cada vez a más ciudadanos del planeta. La libertad está asociada cada vez más al acceso a la información y los diarios impresos están en la primera línea de combate. Todavía queda recorrido para que el papel inunde una Cuba con derecho a la libre información en un futuro, por no hablar de la China con libertades recortadas.

El formato papel no está muerto en el mundo, pero si gravemente herido en las sociedades occidentales más desarrolladas.

En algunas sociedades, como la española, algunos editores parecen empeñarse en poner de relieve que los diarios están moribundos y la única medicina válida es la paliativa y sedativa porque poco se puede hacer ya por ellos.

Douglas Page, de News and Tech, ha comentado recientemente que si los periódicos tiran la toalla, en poco más de diez o quince años no tendrán nada que vender a sus anunciantes, pero ni siquiera en la red puesto que, en esta, Google, Facebook y Microsoft están acaparando cerca del 70% de los ingresos publicitarios mundiales.

Cuando más en guardia hay que estar y más hay que fortalecer a los impresos para hacer un buen tránsito hacia información digital menos recursos tienen los diarios para aguantar el envite de los gigantes de internet.

Es un tema de actitud y de estrategia a futuro difícil de plantear. De entrada no se puede abandonar sin luchar hasta el final. Los contenidos de calidad y el buen periodismo sigue estando en los diarios impresos y en sus ediciones digitales. Hay que preservarlos a pesar de que cada día se enfrenten a 250 millones de tuiteros y a casi 1.000 millones de búsquedas en Internet. Vale la pena por el futuro del periodismo y de su negocio.

http://sanclementejose.blogspot.com

La tele va guanyar al Twitter

Txerra Cirbián

Crec que hi ha pocs dubtes que el 20-N va ser un d’aquests dies en què es veu realment el poder de la tele i el poder de les xarxes socials.
Les primeres van ser seguides de forma majoritària pels ciutadans, tant els que miraven els resultats elctorals com els que gaudien de pel·lícules i altres programes d’esbarjo.
Mentrestant, les segones, en especial Twitter i Facebook, van anar sempre a remolc de les primeres.
Cada dia s’observa més que hi ha una immensa majoria de persones que segueixen el que diuen unes minories a través d’aquestes xarxes, que cada vegada més són simples vies d’emissió de missatges dels mitjans de comunicació tradicionals.
És més, en un percentatge altíssim, els tuits són titulars tenyits d’opinió als quals els afegim un enllaç que remet, de forma necessària, a la informació d’un mitjà tradicional, a un llibre, una ponència o l’article d’un conferenciant.
Queden això, sí, un petit nombre de persones que tuitegen i escriuen en aquestes xarxes i que, en alguns casos, només en alguns casos, són fonts d’informació independents i significatives.
He trobat aquest article de l’empresa veneçolana Tendencias digitales (vía Trece bits) sobre Los cinco tipos de usuarios de Twitter, que ve a confirmar el que sospitava fa temps.

A la base trobem, amb un 39%, els seguidors, usuaris de la xarxa social que segueixen a d’altres, però sense generar contingut.
En segon lloc tenim els que comparteixen informació i opinió amb un 20% de la piràmide. Persones que generen continguts informatius i d’opinió i en segueixen d’altres que generen aquest tipus de contingut.
Al mig de la piràmide hi ha els broadcasters amb un 16% de participació, que són majoritàriament empreses que col·loquen continguts a Twitter que ja han estat publicats per ells en altres mitjans.
En quart lloc es troben els socials multimèdia amb un 13%. Comparteixen fotos, generen continguts, comparteixen informació, difonen vídeos i aprofiten al màxim les opcions que ofereix la xarxa social.
A la punta de la piràmide hi ha els marketers amb un 12% de participació, definits pels que promou el seu negoci i professió a través de Twitter.
El temps dirà si aquestes eines són una mica més del que són ara mateix.
(http://txerra.info/blog/2011/11/21/la-tele-gano-a-twitter/?lang=ca)