El quadern dels periodistes apocalíptics, integrats, optimistes i/o solidaris

EL QUADERN DELS PERIODISTES APOCALÍPTICS, INTEGRATS, OPTIMISTES I/O SOLIDARIS

9 sept. 2012

Periodisme, publicitat i propaganda

Carles Pastor
Quan vaig començar a treballar com a periodista, fa ja molts anys, teníem un estatut professional que, entre altres coses, prohibia compaginar el periodisme amb la publicitat. Mai es va complir rigorosament, perquè sempre hi va haver periodistes que van disfressar publireportatges sota l'aparença de peces informatives, però es dissimulava. Eren excepcions, coses estranyes al cos professional. L'estatut tractava d'evitar que la (almenys suposada) credibilitat del periodista fos utilitzada per a fins comercials.

Ara no, ara es barreja informació i publicitat contínuament, amb desvergonyiment, sense vergonya. En una emissora de televisió privada, el presentador de la informació esportiva del noticiari interromp la seva llauna per, sense solució de continuïtat, llançar un missatge plenament comercial, anunciant tal o qual producte (l'altre dia va haver d'anunciar que qui volgués veure els partits de la Lliga de Futbol havia d'abonar-se a una cadena de la competència, el que no va deixar de ser humiliant). En una altra cadena també privada és l'home, o la dona, del temps que introdueix falques publicitàries enmig del seu espai.

Altres periodistes participen de la publicitat de forma més dissimulada, però igualment censurable. Com aquests presentadors de programes, molt prestigiosos per cert, que donen la benvinguda i introdueixen amb la seva veu a qui ens informa que està a punt d'obrir les portes el centre comercial més famós del país i que aquest dia trobarem tal oferta, o donen l'entrada a qui ens exalta els avantatges de contractar aquesta assegurança i no un altre.

És clar que la publicitat no és només comercial. Aquí està la propaganda política. En aquests dies previs a la Diada l'agit-prop nacionalista s'ha emprat a fons en els mitjans de la Generalitat, camuflada d'informació, per garantir una manifestació independentista històrica. Sense oblidar, com no, que a les teles s'emeten vídeos produïts i editats pels partits com si es tractés de treballs professionals, sense informar de la seva procedència, la qual cosa és un frau.

La credibilitat de la professió no gaudeix de bona salut. A algú li estranya?

Periodismo, publicidad y propaganda

Cuando empecé a trabajar como periodista, hace ya muchos años, teníamos un estatuto profesional que, entre otras cosas, prohibía compaginar el periodismo con la publicidad. Nunca se cumplió a rajatabla, porque siempre hubo periodistas que disfrazaron publirreportajes bajo la apariencia de piezas informativas, pero se disimulaba. Eran excepciones, cosas extrañas al cuerpo profesional. El estatuto trabaja de evitar que la (al menos supuesta) credibilidad del periodista fuera utilizada para fines comerciales.

Ahora no, ahora se mezcla información y publicidad continuamente, con descaro, sin vergüenza En una emisora de televisión privada, el presentador de la información deportiva del noticiario interrumpe su perorata para, sin solución de continuidad, lanzar un mensaje plenamente comercial, anunciando tal o cual producto (el otro día tuvo que anunciar que quien quisiera ver los partidos de la Liga de Fútbol debía abonarse a una cadena de la competencia, lo que no dejó de ser humillante). En otra cadena también privada es el hombre, o la mujer, del tiempo quien introduce cuñas publicitarias en medio de su espacio.

Otros periodistas participan de la publicidad de forma más disimulada, pero igualmente censurable. Como esos presentadores de programas, muy prestigiosos por cierto, que dan la bienvenida e introducen con su voz a quien nos informa de que está a punto de abrir las puertas el centro comercial más famoso del país y que ese día encontraremos tal y cual oferta, o dan la entrada a quien nos exalta las ventajas de contratar ese seguro y no otro.

Claro que la publicidad no es solamente comercial. Ahí está la propaganda política. En estos días previos a la Diada la agit-prop nacionalista se ha empleado a fondo en los medios de la Generalitat, camuflada de información, para garantizar una manifestación independentista histórica. Sin olvidar, como no, que se emiten videos producidos y editados por los partidos como si se tratase de trabajos profesionales, sin informar de su procedencia, lo cual es un fraude.

La credibilidad de la profesión no goza de buena salud. ¿A alguien le extraña?

No hay comentarios:

Publicar un comentario