El quadern dels periodistes apocalíptics, integrats, optimistes i/o solidaris

EL QUADERN DELS PERIODISTES APOCALÍPTICS, INTEGRATS, OPTIMISTES I/O SOLIDARIS

14 mar. 2013

Ridícul urbi et orbi dels vaticanistes

Andreu Farràs
Als portaveus de molts cercles de poder els agrada repetir amb suficiència que "els que parlen no en saben i els que saben no en parlen". Al Vaticà és un d’aquells llocs on aquesta màxima s’ha aplica des de fa segles. S’ha pogut comprovar amb l’elecció del nou Papa. En les 20 pàgines publicades dimecres per quatre dels diaris d’Espanya de més difusió sobre el conclave cardenalici no apareixia en cap moment el nom de Bergoglio com a papable. Ni una línia, ni una paraula. I això que faltaven poques hores per la seva designació. Tot i ser un país constitucionalment laic, els mitjans de comunicació d'Espanya han fet viatjar a Itàlia a desenes d’enviats especials per ajudar als respectius corresponsals a Roma a cobrir la informació de l’elecció del successor de Benet XVI. Però cap d’aquests mitjans que hem llegit ha esmentat el cardenal argentí a les últimes travesses.

No va aconseguir-ho ni un periòdic italià tan influent i suposadament ben informat del que passa al Vaticà com ‘Corriere della Sera’ –un dels diaris estrangers que llegeix cada dia Jordi Pujol. El ‘Corriere’ va enquestar vuit vaticanistes i estudiosos de l’Església sobre els cardenals amb més possibilitats per accedir al ministeri petrí. Els candidats més votats per aquests experts van ser l’arquebisbe de Boston, Sean O’Malley, seguit de l’arquebisbe de Sao Paulo, Odilo Pedro Scherer, i l’italià Angelo Scola.

Les travesses papals van encertar tant com les enquestes en les últimes eleccions catalanes. O com va piular un company, els vaticanistes tenen les mateixes dots previsores que els economistes, la immensa majoria dels quals –per incompetència o perquè cobraven per callar-ho— no van pronosticar que s’acostava l’actual depressió social i econòmica. En qualsevol cas, malgrat haver passat alguns d’ells anys i panys circulant pels passadissos del poder curial, el vaticanistes han fet un ridícul romà i universal en no haver ensumat què passava aquests dies dins de la Capella Sixtina, tret del fum negre que tots veiem sortir de la xemeneia. És una enèsima demostració –Bárcenas, Filesa, Método 3, Palau de la Música, Botsuana en son precedents nostrats-- que, per molta promiscuïtat que certs periodistes tolerem amb els poderosos –polítics, econòmics, religiosos o culturals— sovint només ens assabentarem de per on bufa el vent quan a aquests poderosos els interessi que ho sapiguem. I un nou fracàs envers els lectors, que comproven un cop més que els mitjans de comunicació que paguen religiosament no els informa del que el poder no vol que sàpiguen els ciutadans (per molt bon catòlics que siguin).

No hay comentarios:

Publicar un comentario