El quadern dels periodistes apocalíptics, integrats, optimistes i/o solidaris

EL QUADERN DELS PERIODISTES APOCALÍPTICS, INTEGRATS, OPTIMISTES I/O SOLIDARIS

24 feb 2014

El fals reportatge d'Évole

Josep-Maria Ureta
El fals reportatge de La Sexta sobre nous documents del cop d'Estat cívico-militar del 23-F del 1981 invita a un primer exercici de sinceritat: ¿en quin moment et vàres adonar que no era un reportatge informatiu sino un programa d'entreteniment? Només em va desconcertar, des del primer moment, que s'hagués comptat en l'engany amb els partits nacionalistes. I, sobretot, que si bé es va "prestar" Anasagasti, el "portaveu" de CiU era un perfecte desconegut pels que fa uns quants anys que seguim la politica catalana. Dit això, i perque no vaig atinar que era l'hora del 'Salvados', em vaig quedar més a prop de l'acceptació crítica (versemblança) que de la diversió per lo bé que ho havien plantejat i la "col·laboració" de gent tant estimable com Andreu Mayayo.
Enhorabona pels que han concebut i executat aquest magnific fals reportatge. Ara només convindria afegir, com aquells programes de lluita lliure nord-americans, que algú digués al final allò de "no intenti imitar als nostres lluitadors, son professionals. Hi ha risc de lesions"... (i afegeixo jo) pel "ja de per sí mal parat ofici de periodista".

Segona. El meu homenatge a qui ja fa dècades, davant d'un cas similar (programa 'Camaleó' de TVE, on es va anunciar l'assassinat de Gorbatxov en un format de telediari "real"). Va ser Gabriel Jaraba, a 'El Periódico', qui va fixar la línia: "L`ùnic actiu dels periodistes és la credibilitat". Posar-la al servei de l'entreteniment no crec que sigui ni útil ni necessari. Ja sé que ara apareixeran tots els fans incondicionals d'Évole a dir-nos que som uns ressentits pel seu èxit i que més val que callem, perque també tenim un historial poc galdós de participació en mentides que convenien als qui ens manen. D'acord, però això no treu la necessitat de tornar a explicar on és la teòrica ratlla: el que és entreteniment, encara que es revesteixi de format periodístic, o empri les seves eines, cal que es distingeixi. No hi ha cosa que em carregui més com a espectador que veure gent "gracioseta" que es fa passar per periodista fent una enquesta pel carrer. I si son titulats o estudiants que executen un encàrrec del professor de torn per tornar a demostrar que el periodisme és un gran engany, que es desin d'una vegada. Des d'Orson Welles i la seva 'Guerra dels móns', la resta és imitació barata de magatzem oriental.

Jordi Évole ha creat un format televisiu força interessant. Hi ha diumenges que és netament informatiu i agoserat, com les denúncies de les infraestructures inacabades o les trampes del rebut de la llum; és periodisme, sens dubte, i té el seu mèrit de que pot anar més enllà del que aconsegueixen altres formats informatius. És prou indici veure com polítics esquius es 'maten' per sortir a 'Salvados' amb l'esperança de quedar per damunt de la mitjana. Però no es pot fer passar bou per bèstia grossa: hi ha emissions del programa, com la d'ahir, que no son periodisme, tot i el debat posterior, clarament orientat a 'compensar' per si hi havia gent molesta (no és el meu cas, accepto que vaig trigar en adonar-me del disbarat).

Si acceptem que 'Salvados' forma part del nou "periodisme" tinguem en compte, també, quan convé posar en risc la credibilitat i quan es fa només per la vanitat de poder dir-li a un altre "t'ho has cregut, ha, ha, ha".

Altres articles sobre Jordi Évole i 'Salvados' publicats a PAIOS:

'Carrillo, Paracuellos y los periodistas', por Ángel Sánchez de la Fuente.
TV-3 y 'La Vanguardia', por José Sanclemente.
'Lliçons d'un cara a cara', per Joan Barrera.

5 comentarios:

  1. Coincideixo plenament amb el comentari d'Ureta, que explica molt bé la trampa quan es confundeix periodisme amb espectacle. El més lamentable del cas és que hi hagi periodistes de solvencia contrastada (els polítics ja tenen qui els critica) que es prestin al joc. De fet, no sé que hi pintava en la pantomima l'Ònega i el Gabilondo. L'Orson Welles el dia després del programa va demanar disculpes. No sé si ho ha fet l'Évole, però seria convenient que ho fes.
    Joan Barrera

    ResponderEliminar
  2. Este comentario ha sido eliminado por un administrador del blog.

    ResponderEliminar
  3. Crec que el programa si va demostrar una cosa .. El fàcil que és manipular i enganyar a tot un país. Per això crec que els periodistes han de tenir una moral i ètica de gran alçada. Si no, anem apanyats.
    Marga Moreno

    ResponderEliminar
  4. No es pot banalitzar sobre certes coses. Tots ens hi jugàvem la llibertat, uns quants la presó i uns pocs la vida. Ja saps que era a la llista...
    Francesc Martí Jusmet

    ResponderEliminar
  5. Jo no crec que calgui criticar molt al Évole. El seu error evident ha estat demostrar que pot mentir igual com pot dir la veritat. Dir una cosa igual que el contrari, com molts polítics han demostrat altres cops (recordeu a Roca Junyent demostrant que pot defensar qualsevol bajanada i el seu contrari a TVE davant de La Trinca, els quals també començaven a perdre la credibilitat). Aquest error, si avui en dia encara es considera error, el pagarà cada dia que expliqui alguna veritat i molta gent dubti. No crec que en Roca ni la Trinca trobin a faltar ara la seva credibilitat, però al Évole al tinc en més consideració i és possible que l'audiència que hagi pogut guanyar no li valgui la pena, en el pecat està la penitencia.

    Jo insisteixo darrerament, a tothom que em vol escoltar, que el que em sembla increïble és que una cadena, fundada per qui l'ha fundat, i comprada per qui l'ha comprat, hagi passat a ser el referent de la llibertat informativa, mentre a TVE i TV3 es discuteix sobre el sexe dels àngels...

    ResponderEliminar