Els estudiants de periodisme prefereixen treballar a la ràdio que a la premsa o a la tele

Andreu Farràs

La ràdio és el mitjà de comunicació preferit per treballar-hi pels estudiants de periodisme de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), per davant de la premsa i de la televisió. És una de les conclusions a les que es pot arribar de l’enquesta que durant 20 anys he passat als alumnes de tercer curs de periodisme de la Facultat de Ciències de la Comunicació, des del 2001 fins a l’actualitat.

Al ser formulada als alumnes de l’assignatura de Periodisme

Ana Pastor, en una imatge d'arxiu.

especialitzat en economia la pregunta oberta “Hi ha algun mitjà de comunicació concret on t’agradaria treballar en el futur? Quin? Per què?”, un de cada deu ha respost que “la ràdio en general” (10,6%), per davant de “la premsa escrita en general” (9,3%) –sense especificar si premsa de paper i/o digital— i de “televisió en general” (7,7%). La segona opció més contestada pels alumnes ha estat “cap mitjà en concret” o “qualsevol en general” (9,8%), una resposta indicativa de que al tercer curs de la carrera encara hi ha un sector apreciable d’alumnes que encara es troben indecisos sobre les seves preferències o que qualsevol sortida professional els està bé.

Els alumnes que han respost al llarg d’aquests anys esmentant mitjans de comunicació concrets constitueixen la majoria, tot i que la fragmentació de les esperances és enorme. Els mitjans concrets més citats son el diari ‘La Vanguardia’ (6,3%), Televisió de Catalunya o TV-3 (5,5%), RAC-1 (4,3%), Catalunya Ràdio (3,9%), ‘El País’ (3,7%), ‘El Periódico’ (2,9%), ‘eldiario.es’ (2,4%), ‘Ara’ (2,2%), La Sexta (1,4%) i la cadena SER (1,4%).

Cal esmentar que el 4,5% de les respostes dels alumnes han esmentat també la seva aspiració de treballar com a periodistes en “algun mitja especialitzat en esport” o “especialitzat en futbol”, sense especificar si en una emissora de ràdio, una publicació periòdica o un canal de televisió. Així mateix, el 3,4% de les respostes s’han referit a la possibilitat de treballar en un “gabinet de comunicació”, també sense concretar, tret d’un alumne que va especificar el seu desig de treballar al gabinet de premsa del Parlament Europeu.

Al llarg d’aquests vint anys han anat apareixent (i desapareixent) mitjans de comunicació i les respostes dels alumnes a l’enquesta han reflectit aquest canvi del panorama comunicatiu. Així, per exemple, en els darrers anys han anat augmentant les al·lusions a nous mitjans emergents com RAC-1, ‘Ara’ (fundat el 2010) i ‘el diario.es’ (fundat el 2012). En canvi, en els últims cursos, s’ha registrat un lleuger descens en les preferències per diaris generalistes d’àmplia difusió a Espanya, com ‘El País’, i a Catalunya, com ‘El Periódico’. En els darrers anys ha desaparegut de les respostes ‘Avui’ i ‘El Punt’ mentre ha crescut lleugerament ‘Crític’.

Les respostes donades pels alumnes al llarg de tots aquests anys son 583. El nombre d’alumnes és inferior perquè, al ser una pregunta oberta, podien escriure un o diversos mitjans de comunicació.

Els periodistes de referència

Aquest darrer curs se m’ha acudit formular una altra pregunta que no havia proposat en anys anteriors: “Si haguessis de donar només un nom, quin diries que és la teva o el teu periodista de referència?”.

Les respostes donades --molt diverses, gairebé tant com en els casos dels mitjans-- son les següents, per ordre de freqüència: Ana Pastor (4), Axel Torres (3), Jordi Borràs (2), Julio Maldonado ‘Maldini’ (2), Mònica Terribas (2) i, amb una sola menció, Carles Francino, Ramon Pellicer, Toni Real, Iñaki Gabilondo, Xavier Aldekoa, Jordi Basté, Ramon Besa, Ignacio Escolar, Ernesto Ekaizer, Sebastiao Salgado, Matias Prats, Manu Leguineche, Antoni Bassas, Carlos Franganillo, Ana Pardo de Vera, Jordi Évole, Susanna Griso, Jon Sistiaga, Chris Arnade, Rodrigo Fáez i Maruja Torres. Dos alumnes han respost que no tenen cap periodista que per a ells sigui de referència.

Deixo per als lectors la interpretació de totes aquestes dades i agrairé molt els seus comentaris.