Jordi Juan, Albert Sáez i Esther Vera, directors dels tres únics diaris impresos amb seu central a Barcelona, van dialogar el 28 de setembre passat al voltant del futur que preveien i pretenien per a ‘La Vanguardia’, ‘El Periódico’ i ‘Ara’. Un dels denominadors comuns de la conversa va ser l’optimisme i la necessitat de continuar assajant sense pausa noves maneres d’atraure lectors amb les nombroses fórmules que cada dia posen al seu abast les tecnologies de la comunicació. A continuació, les reflexions més destacades de cadascun d’ells:
Jordi Juan
--El món digital ens presenta als periodistes un futur extraordinari. Ara ens llegeix més gent que mai i podem arribar encara a més persones que mai. La gent vol informació de qualitat aquí i a tot el món. I moltes persones estan disposades a pagar per garantir-se aquesta informació de qualitat.
--Ens els últims anys, amb el creixement d’internet, les empreses periodístiques han optat per reduir costos, reduir personal i oferir menys serveis. Ara, això ha canviat, i a 'La Vanguardia' hem augmentat la plantilla.
--Ja tenim més subscriptors digitals (53.000) que de paper. I 2 milions de persones registrades, que son potencials subscriptors digitals.
--A les redaccions dels diaris hi ha més llibertat que mai. La informació que corre per les xarxes socials evita que els diaris puguin amagar informació com es podia fer abans. Si l’amagues, les xarxes et faran fer el ridícul.
--La dinàmica ara és molt més horitzontal que abans. Abans, el director era un mariscal de camp. Ara ha d'escoltar més altres opinions. A les redaccions, on s'han barrejat periodistes amb experts en noves tecnologies i analistes, es debat més i es discuteixen més els enfocaments de les notícies. Es redactors estan més estimulats perquè poden escollir més a través de quins canals volen comunicar les seves informacions: vídeos, podcast, etcètera.
--‘La Vanguardia’ ingressa actualment més per publicitat digital que per publicitat de paper. Tenim més ingressos publicitaris que fa 10 anys.
--La bona marca de 'La Vanguardia' se sustenta en la imatge del diari de paper, que és molt influent. El nostre famós semàfor és paradigmàtic. No surt a la web, només al paper, i té un enorme impacte cada dia. No podem renunciar. Els diaris que es plantegen deixar de treure les edicions de paper els dies feiners i només fer-ho els caps de setmana poden fracassar.
--Robots redactant notícies? Hi ha diaris digitals a Espanya que ho han provat i tenen bons resultats d’audiència. Però nosaltres hem rebutjat algunes ofertes que hem rebut per raons ètiques.
Albert Sáez
--Estem travessant un bon moment per tres motius: 1) Hi ha més demanda d’informació que mai; pel temps que s’hi dedica i per com circula la informació. L’exigència de transparència per part del públic beneficia el periodisme; 2) sabem més dades que mai dels lectors gràcies a internet. Abans decidíem per intuïció, perquè ignoràvem què buscava el lector. 3) Podem decidir què expliquem i com ho expliquem, perquè hi ha moltes més possibilitats multimèdia (video, gràfics, podcast)
--Les promocions de màrqueting de fa anys ens van fer perdre el món de vista. Les empreses periodístiques, que llavors més que un negoci tenien un xollo, gastaven més diners en promocions de paelles i olles que en aconseguir bona informació.
--Hem començat els murs de pagament (una denominació gens afortunada per a la qual caldria cercar una alternativa) fa una setmana i, per tant, no tenim resultats. Al paper, la publicitat representa el 60% dels ingressos i les vendes, el 40%.
--Abans veníem informació a l’engròs. I ara la venem al detall. Amb el paper venem tot el producte, tot el mostrari, totes les notícies. Ara, per cada notícia al digital gairebé hem d’establir un pla de màrqueting, una a una.
--Amb la subscripció de la versió digital ens veiem obligats a fer més servei que producte. La versió de paper l’hem de mantenir tot el temps que puguem.
--La relació amb els anunciants ha canviat. Com que gràcies a internet tenim informació molt actualitzada dels nostres lectors, podem organitzar clústers de publicitat per als nostres anunciants.
--Podem usar la nostra marca també per als esdeveniments, que és una font d’ingressos molt important que compromet poc la independència del mitjà.
--Per als diaris de paper hem de frenar la desaparició de quioscos. Hem de cercar llocs alternatius de venda i ajudar els quiosquers que queden.
--Cal posar més joves a la redacció. A les redaccions hi ha franges d’edat que no estan representades. Cal més gent jove manant. No podem tractar els joves com espècimens. Els hem d’entendre i als mitjans parlar del que parlen els joves.
--La portada del digital no és tan important com la portada del paper. I poso en dubte que la portada del paper sigui gaire important per al lector que s’acosta al quiosc per escollir una capçalera o una altra.
--La majoria dels nostres lectors de digital venen a través d’una notícia que els ha aparegut al mòbil. Per això quan van redissenyar la web d’’El Periódico’ van dibuixar cada notícia pensant que era per ella mateixa la portada del diari.
--L’èxit d’una nova subscripció comença en el buscador Google. Els joves que no ens coneixen ens han de trobar quan busquin informació sobre qualsevol qüestió.
--Robots redactant notícies? Si es per reduir costos anem malament. L’automatització porta a productes estandarditzats i homogenis i és absurd oferir els mateix que la competència. Només pot servir per millorar la qualitat de vida de la redacció.
Esther Vera
--Les inèrcies mengen les estratègies de les empreses periodístiques. Els periodistes hem de canviar aquesta prepotència amb que veiem el món. Ens creiem tocats per una vareta divina i no som més importants que els fusters que van haver de fer front a la irrupció d’Ikea. Ens han atropellat les noves tecnologies i ens hi hem d’adaptar. Hem de baixar del púlpit i dialogar amb els lectors.
--L’’Ara' va néixer fa 10 anys. Sempre hem volgut el lector que busca una informació diferenciada. Preferíem els subscriptors que els clicbaits de notícies sense substància.
--Hem de fer periodisme de qualitat pel qual valgui la pena pagar. I crea més subscriptors una bona crònica des de Kabul o un article d’opinió interessant que una peça frívola que generi clics.
--Els diaris actual se semblen més a una cada de noticies de 24 hores que a un diari de fa 30 anys.
--Volem ser lliure, rigorosos, innovadors, ràpids, independents i diferents. Apostem pel periodisme clàssic però amb noves tecnologies.
--Tenim les redaccions massa homogènies i això ens allunya dels potencial nou lector. Hem de buscar més diversitat ètnica, religiosa i lingüística.
--Els 63% dels nostres ingressos procedeixen de les subscripcions i de les vendes de diaris. Per aconseguir més diners de la publicitat, hem posat al servei dels anunciants diferents eines interactives per adaptar els nostres canals al que ells necessiten per arribar als seus potencials clients.
--Les dades que tenim dels lectors les hem d’usar amb transparència i respecte.
--Per aproximar-nos als anunciants i als lectors, nosaltres el que oferim es un periodisme d’artesania, que consisteix en sortir al carrer i informar amb llibertat, coratge i rigor d’una manera diferent de la resta dels diaris.
--Calen més joves a la redacció però que siguin permeables. Perquè hi ha joves impermeables a les novetats i, en canvi, vells que son permeables.
--Al digital hem creat verticals de cultura, motor, llibres, etcètera dirigits a segments socials como dones i joves, per atraure nous lectors.
--Cal seguir presentant bones portades de paper, encara que la gent arribi al diari a través de les notícies del digital.
--Les redaccions –i les empreses en general— son cada vegada més horitzontals i menys verticals. Quan vam canviar els canals digitals hi va participar tota la redacció. Com diu una directiva de Silicon Valley en una entrevista que hem publicat fa poc, l’èxit professional s’aconsegueix després d’estudiar, treballar en equip i no ser un ‘gilipollas’.
--De dilluns a divendres hem de publicar diaris no menys bons però sí més senzills, perquè lluitem contra el temps de les persones. Menys notícies però millor triades i més explicades. I el cap de setmana oferir diaris que, amb una mica de sort, ens durin fins el dimecres per què hi ha suplements reportatges llargs, etc.
--Llegir reportatges al paper potser és més còmode, però ens hem acostumat a llegir articles llargs al mòbil.
--Robots a la redacció? Aposto per la diferència. Per tant, si hi ha una feina que pot fer un robot, perquè hi ha una persona fent-la ara? No hem de fer les coses que poden fer uns robots.
La trobada d’aquests tres periodistes, moderada per Milagros Pérez Oliva, va tenir lloc a la sessió inaugural del cicle ‘Diàlegs sobre el futur de la premsa al segle XXI’, que organitza Intermèdia Comunicació amb el suport del Col·legi de Periodistes i Dircom Catalunya amb la col·laboració de la Fundació La Caixa.
El debat sencer de Jordi Juan, Albert Sáez i Esther Vera es pot veure a Youtube.
No hay comentarios:
Publicar un comentario