El ‘segon assalt’ d’Albiol a Badalona Comunicació

Tomeu Ferrer

Fa uns quinze dies l’oposició de Badalona es queixava a l’opinió pública del que considerava que l’alcalde del PP, Xavier Garcia Albiol, ha iniciat maniobres per controlar ideològicament els mitjans de comunicació públics de la ciutat (BTV i Ràdio Ciutat de Badalona). Aquests mitjans tenen un ben guanyat prestigi per realitzar informació local professional, sense cap biaix ideològic.

El polèmic polític conservador sempre ha maldat per tenir una gran

Xavier Garcia Albiol, a la seva
presa de possessió com a alcalde.

presència als mitjans de comunicació, siguin privats o, com en aquest cas, públics. Així, se’l pot veure de tertulià en una televisió privada d’àmbit espanyol i a partir de la setmana vinent serà també un convidat d’un programa de debat que es farà als estudis de la televisió de Badalona. Però anem a pams, perquè aquest seria el segon assalt del combat de boxa que Albiol lliura per mantenir i ampliar la seva presència en programes de televisió.

Albiol va començar la seva carrera política l’any 1991 quan va ser elegit regidor del PP per Badalona. Des d’aquell moment sempre ha tingut càrrec públic: Va ser alcalde de la ciutat l’any 2011 fins a 2015. Més tard va comandar la ciutat entre 2020 i 2021 i el 2023 va assolir l’alcaldia amb majoria absoluta.

El seu primer mandat va ser certament polèmic. Tenia majoria relativa i l’havia aconseguit després d’una campanya en la qual vinculava l’emigració de gitanos romanesos amb la delinqüència. Però no va ser aquesta l’única fita cridanera de la seva gestió. En un context de crisi econòmica, durant la campanya electoral va plantejar que faria una forta retallada pressupostària dels mitjans de comunicació públics de Badalona.

Badalona té, segons la divisió aprovada per l’ajuntament, 34 barris en 9 districtes. Això posa en primer pla la importància d’uns mitjans de comunicació que permeten informar les diferents col·lectivitats de la ciutat. En aquest sentit, és destacable que tant la televisió com la ràdio locals tinguin el català com a llengua vehicular, cosa que ajuda a cohesionar la població.

L'alcalde que van detenir per defensar els mitjans públics

Ràdio Ciutat de Badalona es va crear el 1981 durant el mandat de l’alcalde comunista Màrius Díaz. Va ser la primera ràdio local pública fundada en una gran ciutat de Catalunya. Díaz és recordat pel seu tarannà obert i participatiu, i també per haver donat un tomb a la ciutat, amb acció directa i gran gestió administrativa.

Després l’obertura de la ràdio, Màrius Díaz va anunciar que crearia la televisió local. La comunicació no va agradar al llavors, era 1981, governador civil de Barcelona: Jorge Fernández Díaz, que més tard faria carrera al PP fins a arribar a ser ministre de l’Interior durant l’època de la 'policia patriòtica'. Davant del perill que es tanquessin els mitjans públics, l’alcalde comunista amb altres tres regidors del seu grup van donar la cara a les portes de la seu de la ràdio, segons explicava el regidor del PSUC, Jaume Oliveras. La policia va detenir els representants de Badalona i els va dur al Palau de Justícia, on el jutge els va deixar en llibertat. A la ciutat es va fer una de les concentracions més nombroses de la democràcia, en defensa dels seus regidors.

En el primer mandat d’Albiol com a alcalde, entre 2011 i 2015, el partit conservador espanyolista va posar la proa als mitjans de comunicació públics. A la campanya electoral ja parlava d’una gran retallada. L'executiu volia rebaixar l'aportació econòmica a la meitat. Els números parlaven per sí mateixos: dels 66 treballadors que hi havia es volia passar a 20. En aquell moment la presidenta del comitè d’empresa, Mercè Roura, va xifrar el cost de mantenir els mitjans locals: un euro a cada ciutadà de Badalona.

Finalment la retallada es va apaivagar. El pacte entre CiU i el PP pels pressupostos va fer que es minimitzés l’esporgada. Es va parlar de mantenir un mínim de 45 persones en plantilla a finals de la legislatura. Llavors, l’oposició d’esquerres considerava que no es podia garantir la qualitat dels mitjans públics només amb una plantilla de 20 persones.

Mentrestant, el personal de les empreses públiques locals es va mobilitzar: El març de 2012 un grup de treballadors de Badalona Comunicació es va tancar a la seu de l'empresa per passar-hi la nit en senyal de protesta per la retallada prevista als pressupostos de l'ajuntament. La plataforma 'Jo també soc', creada pels treballadors, insistia en la necessitat de "garantir el futur dels mitjans de comunicació públics de Badalona", Televisió de Badalona, Ràdio Ciutat de Badalona i la revista 'Bètulo'. La campanya va tenir molt suport ciutadà i de la rica xarxa associativa de la ciutat.

La derrota electoral d’Albiol, a mans de Guanyem Badalona, aliada amb ICV, ERC i PSC va canviar l’alcaldia, que va passar a mans de Dolors Sabater. Emparant-se en la llei catalana que regula els mitjans públics es va establir un mecanisme que obligava a majories qualificades per nomenar els òrgans de direcció. I, tot i els canvis polítics locals, Badalona Comunicació, l’empresa que agrupa el conjunt de societats públiques d’informació local, va mantenir una posició professional, neutral i reconeguda per totes les forces polítiques de la ciutat.

Però la majoria absoluta aconseguida per Albiol en aquesta última elecció municipal sembla haver canviat el panorama. Un dels elements que ho fa pensar és la retirada discreta del conseller delegat de Badalona Comunicació, Josep Viñeta. L’ha substituït Xavier Casanovas, que havia estat director de continguts de Onda Cero Catalunya.

L’octubre d’enguany, els partits polítics de l’oposició a Badalona van fer pública la seva protesta davant del que consideren una maniobra del govern del PP per controlar políticament la televisió pública local. PSC, Esquerra, Comuns i Guanyem Badalona van criticar amb duresa l’acord que permetrà que el programa 'OpinaCat' s'enregistri als estudis de Badalona i que a sobre se subvencioni a la productora privada amb 98.000 euros públics. Aquest programa el comanda el periodista i capellà Carlos Fuentes. Per la seva banda, el govern local afirma que l’objectiu és donar més difusió a la televisió local. Molts polítics creuen que es tracta del segon assalt del combat de boxa polític que Albiol va iniciar el 2011 per controlar o aprimar els mitjans públics de Badalona.

Els canvis s’han produït després que el PP tingui la majoria absoluta al consistori de Badalona i, per tant, també el control absolut de l’organisme que regula els mitjans de comunicació públics locals. A aquesta circumstància cal sumar que el personal de la ràdio i televisió locals fa mesos que reclamen l’equiparació salarial amb altres mitjans de característiques similars. El combat sembla que continuarà.