El quadern dels periodistes apocalíptics, integrats, optimistes i/o solidaris

EL QUADERN DELS PERIODISTES APOCALÍPTICS, INTEGRATS, OPTIMISTES I/O SOLIDARIS

14 oct. 2011

El perquè 'oblidat' i Google

Tomeu Ferrer
La nostra professió pateix problemes estructurals, però el més preocupant és que els periodistes també estem en crisi i no ens n'adonem. Tot això ho pensava l'altre dia quan llegia una informació fruit de la roda de premsa dels responsables de la Unió Catalana d'Hospitals, la patronal dels hospitals privats a Catalunya. Els portaveus d'aquest lobby es permetien donar consells a la Generalitat sobre què havia de fer respecte a la sanitat pública. Ho dic perquè respecte a la sanitat privada hi ha poc a aconsellar, l'administració els deixa fer i ja està.

Els dos mitjans que vaig llegir informaven d'una manera absolutament acrítica del que havien dit els portaveus de la patronal. Es podria dir que simplement havien posat la carxofa al davant dels personatges en qüestió i després van transcriure el resultat. Vaig buscar per si entre línies algú explicava que la patronal allò que lògicament busca és maximitzar els resultats dels seus afiliats i que això passa segurament per reduir la competència que li suposa la sanitat pública, la qual cosa explicaria les recomanacions de reducció del catàleg d'especialitats que ara assumeix el servei públic de salut o la proposta de copagament. Res d'això es va descriure. Casualitat?

L'exemple el podríem estendre a altres aspectes, com les previsions econòmiques fetes des d'una perspectiva de part o quan el servei d'estudis de bancs o caixes emet les seves visions catastrofistes sobre la imminència de l'enfonsament del sistema públic de pensions mentre ens oblidem que aquestes entitats també venen pensions privades, la qual cosa donaria un matís interessant a les informacions.

Una de les coses que els periodistes recitem de memòria quan cal es la famosa teoria de la piràmide invertida i les W, una de les quals en versió catalana seria: perquè. Ens hem oblidat de buscar o destacar els perquè en nom d'una pretesa neutralitat que a la fi ens converteix en mers transmissors dels missatges que ens fan arribar. Com podem, doncs queixar-nos de què el nostre paper es degrada i que a la primera de canvi les empreses prescindeixen de nosaltres si no acomplim amb la nostra missió? Segurament, si ho féssim, la crisi, que existeix i no és bàsicament de continguts, tindria un altre caire, o simplement podríem dormir més tranquils.

Google ens guia

M'he proposat en aquest espai explicar algunes de les claus de la denominada premsa digital. Avui us en regalo una. Abans de treballar per a pàgines web ho havia fet per diaris i revistes. Per tant, amb defectes si voleu, tenia assumits alguns elements de la professió, com ara el titular. Tots sabem que de vegades un bon titular ven millor la informació, i que s'ha de fugir d'enunciats plans i sense intenció. Però al mateix temps reconeixem que hi ha casos en què el titular només pot ser un, a no ser que es vulgui caure en el pendent cap al ridícul. Però les regles canvien si es treballa a Internet.

Internet es basa en la mesura de l'audiència. Vull dir que els propietaris o directors dels mitjans saben de manera gairebé instantània quina notícia es la més clicada i que és allò que no funciona. Això els causa comportaments molt erràtics, però aquesta és una altra història..

Les visites a les notícies que es publiquen a Internet tenen un element clau: si el cercador Google indexa les esmentades informacions en un lloc alt del rànquing o no. Per fer-ho, el robot, o algorisme, com li vulgueu dir, llegeix els titulars i descarta aquells que, procedents de mitjans de poca tirada, repeteixen l'esquema general. Perquè si el programa del cercador valora bé una informació, aquesta es destaca en el recull que Google fa i que també incorporen els reculls gratuïts de notícies que arriben a milers d'usuaris de mitjans portàtils, com telèfons o tauletes. Com això ho saben els propietaris dels mitjans digitals, pressionen perquè les informacions es titulin de manera diferent, creativa i de vegades estrafolària, tot i que hem de reconèixer que hi ha cops que la única forma de titular una informació és entrant-hi per allò que és important. Es dóna doncs la paradoxa de que qui condiciona els titulars no és altre que un gran germà, un programa informàtic. I aquesta anomalia alguns responsables de mitjans digitals la venen com el descobriment del nou periodisme.

No hay comentarios:

Publicar un comentario