El quadern dels periodistes apocalíptics, integrats, optimistes i/o solidaris

EL QUADERN DELS PERIODISTES APOCALÍPTICS, INTEGRATS, OPTIMISTES I/O SOLIDARIS

7 mar. 2012

La bombolla periodística

Dani Cordero
L'altre dia li vaig explicar al meu fill, de cinc anys, que no tornaria mai més a escriure a Público. Em va preguntar per què i simplement li vaig dir que perquè no hi havia prou gent disposada a comprar el diari cada dia. Bona part dels amants del periodisme han lamentat la mort d'aquest diari. El motiu: perquè cobria un espectre històricament desatès i fins i tot maltractat de la societat espanyola i que malgrat tot ha resultat un producte fresc i modern. I perquè al final qualsevol diari hauria de ser un servei a la pluralitat i a la llibertat. Al meu fill, tot i que ja reconeixia la capçalera als quioscos, no li va saber greu. Al contrari, va veure en el tancament una oportunitat perquè el seu pare pogués passar més estona amb ell. És el mateix que li passa al gruix dels periodistes amb les seves respectives famílies. En definitva, el gran pecat d'aquesta professió.

És aquest temps lliure el que ara no estan fruint molts periodistes que s'han vist de cop i volta al carrer. En disposen però no el poden disfrutar per la incertesa que genera no comptar amb una feina que cobria la seva vocació. Abans de finiquitar el 2011, Planeta liquidava l'ADN. El Punt Avui acomiadava una cinquantena de redactors al mes de gener. Público comunicava tot just fa una setmana que el tancament de l'edició de paper suposarà l'acomiadament de 134 treballadors d'una plantilla total de 160 persones. Aquests només són els tres exemples més coneguts. La llista és llarga des de fa uns anys i continuarà agafant volum en els pròxims temps, en paral·lel a la crisi econòmica i al transvasament que es pugui anar generant des dels mitjans tradicionals als nous formats d'internet. Mentrestant, les universitats continuaran aflorant sense pausa nous potencials periodistes.

A hores d'ara, el transvasament dels acomiadats i dels que no han aconseguit començar a cobrar en l'exercici de l'ofici ha estat clar. Els confidencials d'internet, les agències de comunicació i les oficines de l'atur ens han absorbit. Però hi haurà mercat en el futur per absorbir tot el remanent de professionals periodístics que hi ha a hores d'ara a Espanya fruit de la crisi?

Donada la situació actual de les empreses periodístiques cal preveure també un procés de depuració en els centenars de gabinets de comunicació que existeixen a Espanya. Tot el discurs que s'ha anat armant els últims anys sobre la importància de comunicar podria ara quedar-se sense sentit. Probablement és cert que una immensa majoria de les notícies publicades són creacions de consultors de comunicació. Com també ho és que cada vegada hi ha més mitjans de comunicació. Però tampoc seria desencertat considerar que cada vegada hi ha menys mitjans fortament influents i que té menys lògica que les empreses inverteixin més recursos en comunicació. Almenys tal com s'ha plantejat fins ara. Amb el tancament dels grans mitjans les agències també s'ho hauran de plantejar. I la qüestió serà llavors què fem amb els periodistes que, com jo, s'han anat formant en els últims anys.

El futur dels diaris d'internet sense cap gran grup de comunicació al darrere també està per veure. Primer caldrà veure com sobreviuen a la gran crisi econòmica actual i posteriorment serà necessari seguir-los per veure com canalitzen la captació de publicitat i d'usuaris d'internet. Fins ara és una incògnita tant la seva rendibilitat com la seva independència. El que està clar és que la bombolla periodística ja ha punxat i els treballadors són els que més ho estan patint a curt termini.

No hay comentarios:

Publicar un comentario