El quadern dels periodistes apocalíptics, integrats, optimistes i/o solidaris

EL QUADERN DELS PERIODISTES APOCALÍPTICS, INTEGRATS, OPTIMISTES I/O SOLIDARIS

21 mar. 2012

Internet o paper: Tant li fa!

Siscu Baiges
Els que portem anys treballant sota l’etiqueta de “periodistes” estem vivint dos processos paral·lels. Un, real, objectiu: el cost dels mitjans convencionals està traslladant bona part del treball i la reflexió mediàtica a Internet. L’altre, més subjectiu: la sensació que les propostes conservadores són majoritàries als mitjans de comunicació convencionals.

Els que venim de lluny recordem quan a Espanya només hi havia una televisió que cantava les excel·lències del règim. Ara ens sembla que la majoria de ràdios, televisions i diaris estan controlats, pagats per empresaris que no simpatitzen amb idees progressistes, renovadores. A Catalunya, vivim la històrica distorsió de l’element catalanista, que introdueix un element de confusió en el ventall ideològic dreta-esquerra i que també té la seva expressió en l’àmbit comunicatiu.

En tot cas, la meva sensació és que els missatges que dominen en l’àmbit de la comunicació són els que fan prevaler la competència, l’eficàcia, l’esforç, l’excel·lència per sobre de la solidaritat, la germanor, la cooperació, l’ajut als més necessitats o fràgils socialment. Això i la concessió al diner de la prevalença sobretot. L’èxit o el fracàs es mesuren, amb comptades excepcions, pels diners que generen.

En aquest contexte, els mitjans que no es plantegen fer diners sinó informar i fer pedagogia, defensar criteris i idees que ens portin a una societat més justa, sensata, pacífica i solidària, ho tenen complicat. Juguen en territori aliè. Tenen les de perdre. Com a molt, es pot confiar que un magnat que guanya diners amb mitjans que defensen les seves idees calculi que, potser, un mitjà “progre” tindrà també un cert mercat i potser pot invertir-hi uns diners. Sempre serà un subproducte, mai una aposta inicial, prioritària.

Internet ha ofert la salvació per aquestes idees. Allí hi trobem gran part del periodisme que trobem a faltar als quioscos, els reproductors clàssics de ràdio o televisió. Confiem canviar la tendència des dels teclats dels ordinadors. El cost ja no és tant determinant a l’hora de posar en marxa un mitjà per Internet. No cal pagar el paper de la impremta o el preu d’una licència de ràdio o televisió per aire o satèl·lit.

Molts joves que troben les portes tancades a les seves il·lusions professionals als mitjans clàssics s’inventen mitjans a la xarxa. Molts veterans hi troben el racó on tornar a explicar les idees que abans publicaven o comentaven als mitjans dels quals els han acomiadat o jubilat.

¿Serà Internet l’arma amb què el periodisme compromès d’esquerres farà caure el predomini d’un panorama periodístic esbiaixat cap a la dreta? Uns quants ho creuen. D’altres hi confien. El sociòleg Alain Minc dóna 15 anys de vida als diaris. Molts encara no donen la batalla per perduda.

En qualsevol cas, em sembla evident que no podem esperar a què aquest dubte es resolgui per plantejar que el periodisme compromès, constructiu, dialogant, pedagògic, enemic de les injustícies i dels poders excessius, ha d’estar viu i present ara. Més o tant com mai!

No hay comentarios:

Publicar un comentario