El quadern dels periodistes apocalíptics, integrats, optimistes i/o solidaris

EL QUADERN DELS PERIODISTES APOCALÍPTICS, INTEGRATS, OPTIMISTES I/O SOLIDARIS

28 dic. 2013

315.000 catalans han deixat de parlar castellà a casa seva en dos mesos

Andreu Farràs 
El procés sobiranista està causant estralls en la llengua castellana a Catalunya si fem cas a l’enquesta que ha publicat recentment un diari local que fins fa poc cantava les excel·lències de la independència i ara aposta per un pacte fiscal entre el Govern central i la Generalitat, en línia amb el que propugna l’oasi català més moderat i dialogant.

Segons aquesta enquesta, publicada el 22 de desembre,
més de 315.000 catalans majors de 18 anys han deixat de parlar majoritàriament en castellà a casa seva en els darrers dos mesos. De la mateixa manera, des del passat mes d’octubre fins a la semana passada, més de 152.000 catalans amb dret a votar s’han sumat als ciutadans que parlen majoritàriament en català a casa seva.

¿Com s’arriba a aquestes conclusions tan espectaculars com de dubtosa credibilitat? Amb aritmètica. Entre les moltes preguntes que va realitzar l’empresa demoscòpica a 1.000 residents de Catalunya majors de 18 anys figurava la següent: “Habitualment, ¿en quina llengua parla a casa seva?”. El diari va publicar en un gràfic els percentatges obtinguts de cada resposta i els comparava, entre parèntesis, amb els percentatges del sondeig realitzat al mes d’octubre passat.

El 48% dels enquestats parlen majoritàriament en català a casa seva (el 45% a l’octubre); el 25,4%, en català i castellà indistintament (22,6%); el 26,2%, majoritàriament en castellà (32%), i el 0,3%, en altres llengües (0,4%).

En dos mesos, per tant, la proporció de persones que parlen en castellà majoritàriament a casa seva ha perdut quasi sis punts percentuals. Aquest 6% representa sobre el cens electoral actual més de 315.000 persones. Estem parlant de gairebé les poblacions adultes de l’Hospitalet de Llobregat i Cornellà juntes. ¿Com una empresa demoscòpica seriosa por deixar passar aquests resultats i permetre la seva publicació, sense ponderar-los en el que a l’argot professional s’anomena ‘cuina’?

Moltes publicacions difonen enquestes electorals sobre opinions de la ciutadania, sobre possibles suports a una força electoral o una altra, sobre la independència de Catalunya, el pacte fiscal, la valoració d’aquell líder polític o aquell altre, sobre la confiança en el futur polític o económic, sobre si algú se sent més català que espanyol o al revés o igual una cosa que una altra, etcétera. Es tracta en tots aquests casos d’opinions i les opinions sempre son canviants, líquides, volàtils. Però l’ús d’una llengua en un àmbit normalment tan estable como una llar familiar és un fet i és impossible que aquest fet canviï de forma tan espectacular en tan poc temps.

Si amb una qüestió tan senzilla com aquesta es mostra tan poca versemblança i cura, és difícil no pensar que la resta de les dades que ofereix aquest sondeig està igualment mancada de solvència i que potser està destinada a servir sobretot de suport pressumptament científic d'un viratge estratégic de la línia editorial de la publicació. Un cop de timó absolutament legítim, però que mereix sempre uns mètodes honrats per assolir-lo. 

4 comentarios:

  1. Andreu, per què no hi ha el nom del diari, l'enllaç a la informació (si és possible), i el nom de l'empresa enquestadora? Encara estem amb allò del "prestigioso hotel", "larga enfermedad", etcètera?

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Perquè em vull fixar més en el fet que no pas en l'autor. Si jo no treballés en un altre diari l'esmentaria sense problemes, però no vull que es pugui dir que em fico amb la competència i no miro les bigues al meu ull.

      Eliminar
  2. Manuel Costa Fernández29 de diciembre de 2013, 2:31

    El diari és La Vanguardia. L'enllaç: http://hemeroteca.lavanguardia.com/dynamic/preview/2013/12/22/pagina-21/93258276/pdf.html?search=encuesta&loginMessage=&display=false

    ResponderEliminar
  3. Primer de tot, les enquestes, sondejos i valoracions de polítics que es publiquen a tots els diaris sense excepció (tant a la Comunitat Autònoma de Catalunya com a la resta d'Espanya) no s'han de prendre massa seriosament. Per què? Perquè cada empresa d'aquest sector, per regla general, arriba a resultats diferents davant d'un mateix tema o qüestió. Ja no parlem del CEO i CIS que no saps mai si els resultats han estat manipulats o no. Els seus resultats solen ser divergents sobre temes en què els interessos de la Generalitat i els del Govern central es contraposen. Les millors enquestes es troben en treballs de recerca empírica publicats per Universitats. D'altra banda, trobo bé que els diaris encarreguin enquestes i sondejos i les publiquin, sempre i quan els resultats no estiguin manipulats amb la finalitat d'afavorir la línia editorial del diari o els partits polítics respecte els quals un diari és afí. Tant és si aquesta enquesta vagi sortir a la Vanguardia, al Periódico, el País o El Mundo. Qualsevol la podria haver publicat. Aquesta "guerra" entre els dos diaris barcelonins més prestigiosos no m'interessa. No s'ha de ser massa agut per observar l'animositat existent entre periodistes d'ambdós diaris. Per a mi -com a lector- és anecdòtic. Al gra. Estic d'acord amb totes les conclusions de l'Andreu sobre el resultat d'aquesta enquesta de nyigui-nyogui. Una família d'ascendència catalanoparlant es comunica oralment en català a la seva llar. Una família d'ascendència castellanoparlant es comunica oralment en castellà a la seva llar. Ho trobo una obvietat. En el supòsit d'un matrimoni entre un castellanoparlant i catalanoparlant entre ells no sé amb quin idioma parlaran. Es comunicaran amb l'idioma que els hi doni la gana. Tanmateix, el castellanoparlant es comunicarà oralment amb els seus ascendents en castellà si aquests s'hi expressen dins el marc de la llar paterna. I amb els seus fills (pressuposant que el matrimoni o parella en tinguin) els hi parlaran en català i en castellà amb tota naturalitat. Ningú es passa al català si a una llar catalana l'idioma vehicular és el castellà. No em crec l'enquesta, ja que és una ximpleria. No se li ha de donar cap mena de credibilitat a un treball tan beneit. A Catalunya existeix un bilingüisme asimètric, sent el català la llengua minoritària. El majúscul paper jugat per l'escola catalana mitjançant els Programes d'Immersió Lingüística va estendre el coneixement del català per totes les capes socials i a tots els indrets de Catalunya després de quaranta anys de Franquisme a Catalunya. Viatjant per Catalunya, passejant pels seus carrers, te n'adones que el resultat de l'enquesta, i tot el conjunt de l'enquesta és una monumental niciesa. A Catalunya, hi ha una perfecta i harmònica convivència entre les dues Comunitats Lingüístiques, malgrat que hi hagi altaveus, veus, i plomes manipuladores que l'únic que volen es sembrar zitzània allà on no n'hi ha. Andreu, no sé quina empresa ha fet aquesta enquesta. S'ha cobert de glòria.

    Fèlix Torras Solsona
    Trader i Analista

    ResponderEliminar