Jose Sanclemente
Alguna vez he hablado de lo que me contaban los viejos periodistas sobre las crónicas, básicamente taurinas, que antaño pagaban los apoderados y ganaderos de la fiesta nacional, con un sobre con billetes de mil pesetas al periodista de turno, que elogiaba la calidad del astado y/o la brillantez del torero.
Algo así debió hacer el ministro y luego presidente balear Jaume Matas con el periodista Antonio Alemany, ambos encausados en el caso Palma Arena. El periodista le escribía los discursos y luego elogiaba la figura del político en el diario donde colaboraba, a cambio de un sobre que salía del erario sin concurso ni taquígrafos.
La nueva fiesta nacional es hoy la de la costumbre de pagar a algunos periodistas para que asesoren a empresas privadas y de refilón coloquen una morcilla de la citada empresa en sus crónicas sobre-cogedoras.
Las rebajas en los salarios de algunos profesionales de la comunicación, producto de la crisis que viven los medios, está compensada por este sobresueldo, que los editores conocen y sobre los que hacen la vista gorda, si, a cambio, los costes de la estrella periodística es compartida. Claro que esto no es un delito penado por la justicia, puesto que se circunscribe al ámbito privado y no mete mano en las arcas públicas, como el caso de Alemany.
No es un delito, pero es feo y engañoso para el lector o el espectador que, ingenuamente, sigue creyendo en la independencia de algunos articulistas. Suerte que son los menos y se empieza a conocer sus nombres y apellidos.
(http://sanclementejose.blogspot.com/)
El quadern dels periodistes apocalíptics, integrats, optimistes i/o solidaris
EL QUADERN DELS PERIODISTES APOCALÍPTICS, INTEGRATS, OPTIMISTES I/O SOLIDARIS
Mostrando entradas con la etiqueta codi deontològic. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta codi deontològic. Mostrar todas las entradas
11 ene 2012
28 dic 2011
Enquestes: tele pública, col·legi, facultats de periodisme i codi deontològic
La majoria dels lectors de Paios estan d’acord amb les retallades que s’estan enllestint per a la Televisió de Catalunya; consideren que la majoria dels mitjans de comunicació catalans segueixen “bastant” el codi deontòlogic de l’ofici; opinen que el Col·legi de Periodistes de Catalunya és “poc” o “gens útil” per als professionals, i que s’haurien de reduir les places d’alumnes i les facultats de periodisme. Son les conclusions que es poden extreure de les respostes que alguns lectors de Paios han donat a les quatre enquestes que fins ara han estat penjades en aquest quadern.
Per una TV-3 més austera. Unes quantes setmanes abans que s’obrís la polèmica entre el Govern català i la direcció de Televisió de Catalunya al voltant de les retallades pressupostàries en els mitjans de comunicació dependents de la Generalitat, els lectors d’aquest quadern van poder pronunciar-se sobre si calia o no reduir determinades partides pressupostàries de TVC per tal de reduir-ne el dèficit. Es podien respondre diverses preguntes al mateix temps i el resultat va ser el següent: gairebé la meitat (48%) va estar a favor de eliminar les transmissions esportives; el 38% donava suport a disminuir el nombre de directius de la CCMA; el 32%, a reduir el nombre de canals; només el 12%, a retallar la massa salarial dels empleats; i un altre 12% defensava que tot seguís igual com fins ara.
Col·legi poc útil. En un altre sondeig es va qüestionar la tasca actual del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Gairebé dos de cada tres que van votar (64%) van considerar la seva feina “poc útil”. El 21% la va considerar “bastant” útil. I el 14% va opinar que no servia per a res.
Excés de facultats. La precarització i subocupació dels periodistes en general i, sobre tot, les dels recent llicenciats és una de les preocupacions comunes de la professió. Davant de la sospita de que l’excés d’oferta de ma d’obra pot influir en que els responsables de la demanda aprofiten per abaixar els preus de la ma d’obra, vam preguntar si es considerava convenient reduir el nombre de places d’alumnes de periodisme i de facultats de Ciències de la Comunicació per disminuir l’actual inestabilitat laboral. El 52% de les respostes van ser partidàries de retallar el nombre de places universitàries, encara que una minoria considerava que la precarització obeïa a altres raons. El 47% de les respostes restants eren contràries a abaixar el nombre de places d’alumnes, perquè les causes de la precarietat laboral eren unes altres.
Obediència ètica. L’última enquesta realitzada fins ara per Paios preguntava si el codi deontològic aprovat en el segon Congrés dels Periodistes de Catalunya és seguit per la majoria dels mitjans de comunicació catalans. Més de la meitat de les respostes eren afirmatives i el 43% dels enquestats responien que la majoria dels mitjans no seguien “gens” el codi deontològic. Es pot aventurar que si la pregunta es referís als mitjans de comunicació “espanyols” aquest darrer percentatge seria superior, però el codi deontològic no regeix fora de Catalunya i ha estat convenientment desacreditat pels autoanomenats “defensors de la llibertad d’expressió” de bona part de la premsa de Madrid.
Per una TV-3 més austera. Unes quantes setmanes abans que s’obrís la polèmica entre el Govern català i la direcció de Televisió de Catalunya al voltant de les retallades pressupostàries en els mitjans de comunicació dependents de la Generalitat, els lectors d’aquest quadern van poder pronunciar-se sobre si calia o no reduir determinades partides pressupostàries de TVC per tal de reduir-ne el dèficit. Es podien respondre diverses preguntes al mateix temps i el resultat va ser el següent: gairebé la meitat (48%) va estar a favor de eliminar les transmissions esportives; el 38% donava suport a disminuir el nombre de directius de la CCMA; el 32%, a reduir el nombre de canals; només el 12%, a retallar la massa salarial dels empleats; i un altre 12% defensava que tot seguís igual com fins ara.
Col·legi poc útil. En un altre sondeig es va qüestionar la tasca actual del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Gairebé dos de cada tres que van votar (64%) van considerar la seva feina “poc útil”. El 21% la va considerar “bastant” útil. I el 14% va opinar que no servia per a res.
Excés de facultats. La precarització i subocupació dels periodistes en general i, sobre tot, les dels recent llicenciats és una de les preocupacions comunes de la professió. Davant de la sospita de que l’excés d’oferta de ma d’obra pot influir en que els responsables de la demanda aprofiten per abaixar els preus de la ma d’obra, vam preguntar si es considerava convenient reduir el nombre de places d’alumnes de periodisme i de facultats de Ciències de la Comunicació per disminuir l’actual inestabilitat laboral. El 52% de les respostes van ser partidàries de retallar el nombre de places universitàries, encara que una minoria considerava que la precarització obeïa a altres raons. El 47% de les respostes restants eren contràries a abaixar el nombre de places d’alumnes, perquè les causes de la precarietat laboral eren unes altres.
Obediència ètica. L’última enquesta realitzada fins ara per Paios preguntava si el codi deontològic aprovat en el segon Congrés dels Periodistes de Catalunya és seguit per la majoria dels mitjans de comunicació catalans. Més de la meitat de les respostes eren afirmatives i el 43% dels enquestats responien que la majoria dels mitjans no seguien “gens” el codi deontològic. Es pot aventurar que si la pregunta es referís als mitjans de comunicació “espanyols” aquest darrer percentatge seria superior, però el codi deontològic no regeix fora de Catalunya i ha estat convenientment desacreditat pels autoanomenats “defensors de la llibertad d’expressió” de bona part de la premsa de Madrid.
Per conèixer més detalls de les enquestes, que són només indicatives de l’opinió de les persones que s’hi han interessat, es poden observar a la columna de la dreta, on hi son penjats els quatres sondejos amb totes les dades.
22 nov 2011
Estoy a favor y estoy en contra
Jose Sanclemente
- Estoy a favor de los periodistas que consideran que informar a los ciudadanos es un privilegio.
- Estoy a favor del periodismo sin más límites que la verdad, aunque ésta sea subjetiva.
- Estoy a favor de los periodistas que dicen en una tertulia "de esto no puedo hablar porque no sé de qué va"¿hay alguno por ahí?
- Estoy a favor de titular sin alarmismo. A veces las noticias ya son suficientemente duras.
- Estoy a favor de los periodistas que siguen las redes sociales, pero no se basan exclusivamente en ellas para informar de una noticia.
- Estoy a favor del periodista que sigue la calle y no los rumores.
- Estoy a favor de los diarios que no publican las fotos y textos oficiales de los gabinetes de prensa sin contrastar.
- Estoy a favor de los periodistas que renuncian a los pesebres (invitaciones) de las marcas comerciales para publicar una información interesada.
- Estoy a favor de que un periodista sea más importante que un financiero en una empresa de comunicación.
- Estoy a favor de que un medio de comunicación privado no sea subvencionado por el poder público.
- Estoy a favor de que un medio público sea subvencionado si no malgasta sus recursos en competir con ciertos contenidos banales de los privados.
- Estoy a favor de que un periodista no revele sus fuentes ni siquiera ante los jueces.
- Estoy a favor de una ley de transparencia informativa para los poderes públicos.
- Estoy a favor de que los medios de comunicación rebajen sus costes de producción antes que recortar los de la elaboración de la información.
- Estoy a favor de que el periodista defienda a los sin voz frente a los más poderosos.
- Estoy a favor de que se rescaten informativamente los conflictos olvidados.
- Estoy a favor...
- Estoy en contra de que un periodista se haya de someter a los límites que le impone la junta electoral.
- Estoy en contra de que un periodista se tenga que someter a límites para informar.
- Estoy en contra de las ruedas de prensa sin preguntas.
- Estoy en contra de no repreguntar a los políticos que evaden las respuestas.
- Estoy en contra de que no se contraste la información con más de una fuente.
- Estoy en contra de que un becario tenga la responsabilidad de un periodista y el sueldo de un becario.
- Estoy en contra de que un periódico se autoproclame independiente en su cabecera.
- Estoy en contra de llevar a titular una encuesta on line de un periódico.
- Estoy en contra de que un trending topic de Twitter sea una apertura de un diario.
- Estoy en contra de la pontificación de algunos tertulianos que saben de todo.
- Estoy en contra de los que cuentan la noticia como si la hubiesen vivido y solo han hecho una llamada telefónica.
- Estoy en contra de los que escriben o hablan sobre la crisis económica y están de asesores en la banca.
- Estoy en contra de los críticos literarios que escriben sobre libros de las editoriales de su empresa.
- Estoy en contra de los periodistas económicos que escriben sobre la hacienda pública y eluden los impuestos.
- Estoy en contra de algunos periodistas de Intereconomía que son catastrofistas porque ellos entrarán en breve el reino del PP.
- Estoy en contra de los periodistas mediáticos que anuncian un coche y no saben conducirlo.
- Estoy en contra de los que, por interés económico, opinan a favor cuando piensan en contra.
- Estoy en contra de los que se autocensuran para quedar bien con su empresa.
- Estoy en contra de los periodistas que se autocensuran siempre.
- Estoy en contra de llamar periodistas a los que aparecen en realitys como La noria, Sálvame,...
- Estoy en contra de los que titulan que estamos al borde del abismo cuando ellos están en el fondo del precipicio.
- Estoy en contra...
Suscribirse a:
Entradas (Atom)