El quadern dels periodistes apocalíptics, integrats, optimistes i/o solidaris

EL QUADERN DELS PERIODISTES APOCALÍPTICS, INTEGRATS, OPTIMISTES I/O SOLIDARIS

15 nov. 2011

Josep Pernau

Joan Barrera
M’assabento de la mort de Josep Pernau. Perdem un gran periodista i un model de dignitat professional que no podrem oblidar.

Va saber lluitar en el temps durs i amb la democràcia va ser un referent per a molts professionals a qui, com jo mateix, ens va orientar amb el seu consell i ens va fer estimar aquesta feina, ara tan maltractada.

Pernau ens deixa la seva trajectòria, els seus escrits, la fina ironia amb que reflectia la realitat i als periodistes catalans un Codi Deontològic, que ell va impulsar en la seva etapa de degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya. Ens deixa el mestratge i la disposició permanent a escoltar, sense supèrbia, de tú a tú, disposat a compartir i a participar.

Ha mort un referent del periodisme, un mestre, plenament i sense adjectius. Descansi en pau.

(http://www.joanbarrera.com/)

2 comentarios:

  1. Miquel Ferreres recorda avui a El Periódico que el periodisme no és un ofici per a cínics sinó per a bones persones. Pernau certament va ser un exemple de bona persona que va exercir el periodisme amb un altruïsme exemplar i una perspicàcia admirable, amb moltíssima ironia però mai amb cinisme. Crec que va ser clau en la creació del Col.legi de Periodistes i, sobretot, en la dignificació de l'ofici durant el tardofranquisme i els primers vint anys de democràcia. En el millor sentit de la paraula va ser un patriarca, el patriarca del periodisme català de la transició. Andreu Farràs

    ResponderEliminar
  2. Reprodueixo el text que vaig escriure ahir en el meu blog, just després de conèixer el traspàs de Josep Pernau:

    "Una trucada de bon matí de COMràdio em dóna la notícia: Josep Pernau ha mort. Els records i les vivències s’acumulen. Les emocions flueixen a flor de pell i no és fàcil dir ni escriure res. Ens quedem una mica més orfes que no pas ja érem. En especial les persones que un dia vàrem decidir dedicar-nos a aquest difícil ofici de ser i fer de periodistes que, al seu torn, vàrem aprendre d’uns mestres que mai no podrem oblidar i que per sempre més restaran vius en el nostre record. Gràcies Josep pel teu exemple, pel teu compromís, pel teu mestratge…".

    Joan Brunet i Mauri

    ResponderEliminar